Madrid

Bono creu que el "cafè per a tots" va ser un error i s'hauria de corregir

Actualitzat a les 13:43 h   25/01/2011

En ple debat sobre la viabilitat de l'estat de les autonomies, el president del Congrés, José Bono, ha reconegut que l'anomenat "cafè per a tots" no va ser una solució sinó que va ser un error perquè "no tothom volia l'autonomia". Per això, creu que ara s'hauria de corregir "en la mesura que sigui corregible" i n'ha posat com a exemple els problemes que va tenir la comunitat de Castella-la Manxa, on presidir durant més de 20 anys.

Durant la presentació del llibre del senador del PNB, José Anasagasti, "Extraños en Madrid", on repassa els seus 25 anys com a parlamentari a la capital madrilenya, Bono ha criticat l'anomenat "cafè per a tots". Pel president del Congrés, "voler ser exactament i mil·limètricament no diferenciables", va ser un "error" que s'hauria de corregir "en la mesura que sigui corregible".

Bono ha recordat quan va néixer el "cafè per a tots". Segons ha explicat, rau de voler acontentar l'exèrcit quan va acabar la dictadura i amenaçava amb sublevar-se si la Constitució reconeixia el dret d'autogovern del País basc i Catalunya. Així doncs, es va dir, ha recordat, a les forces armades que les competències que rebrien aquestes dues comunitats històriques serien les mateixes que a la resta del territori i aleshores, és quan "s'ho van inventar".

Si aleshores "en va ser una sortida", afirma Bono: "probablement no va ser una solució haver volgut copiar mimèticament qui havien estat els abanderats i reclamaven històricament l'autonomia".

Tanmateix, ha reconegut que comunitats com Castella-la Manxa, que va presidir durant 21 anys, ha aconseguit superar el "buit històric" que "semblava insuperable". Això sí, ha manifestat que Castella-la Manxa i altres comunitats els hi va venir de nou l'autonomia per "desmerèixer" davant l'exèrcit franquista les comunitats que històricament havien reclamat l'autogovern. Per Bono, "el que és diferent no és el que és desigual. El contrari a la igualtat és la desigualtat, no la diferència".