Madrid

La seqüenciació del genoma de l'orangutan revela importants diferències entre l'ésser humà i la resta d'homínids

Actualitzat a les 19:43 h   26/01/2011

Un consorci internacional d'investigació, amb participació catalana, ha seqüenciat el genoma de l'orangutan, l'homínid més distant de l'ésser humà, però, malgrat tot, amb unes coincidències genètiques que arriben al 97%, segons publica en portada aquesta setmana la revista "Nature". Les dades que s'han obtingut aporten informacions clau per entendre l'evolució dels homínids i el procés que va donar lloc a l'aparició de l'ésser humà. Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (UPF-CSIC) i de l'Institut d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo han col·laborat en aquest treball, que l'ha dirigit l'investigador Devin Locke, de la Universitat de Washington. A més, l'estudi ha comptat amb la participació de més de trenta laboratoris de set països.

Per l'elaboració de l'estudi, els científics han identificat els més de tres milions de parells de bases que constitueixen el genoma de l'orangutan, un animal amb el qual l'home va compartir un avantpassat comú fa més de dotze milions d'anys.

Semblants, sí; diferents, també

Malgrat les grans coincidències genètiques de l'ésser humà amb l'orangutan, "els humans no ens assemblem tant a aquest homínid ni a cap dels altres, com es pensava fa uns quants anys", explica Arcadi Navarro, catedràtic de Genètica de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador d'una part del treball de l'estudi.

Davant d'aquesta ambigüitat, Navarro precisa que "les tècniques modernes han permès detectar diferències molt importants en certs fragments del genoma dels uns i dels altres que ens fan molt distints".

Això s'explica pel fet que només el 3% de diferències a les zones comunes del genoma representen al voltant de 90 milions de variants no comunes. A més, cal sumar-hi un altre 15% de trets totalment diferents com a conseqüència dels fragments genòmics que no coincideixen entre els dos grups.

Segons l'investigador de la UPF, "només en aquests fragments del genoma no compartits podria haver-hi fins a desenes de gens que nosaltres tenim però els orangutans no tenen, i al revés".

Genoma, evolució i aparició de l'ésser humà

La seqüenciació de l'orangutan amplia el coneixement genòmic dels primats vius, que es  completarà amb l'estudi del genoma d'altres simis i d'homínids extingits, com l'home de Neandertal. Aquestes aportacions permetran avançar en la diferenciació de les espècies que conformen aquesta família de mamífers.

Alhora, les dades que s'han obtingut aporten informacions clau per entendre l'evolució dels homínids i l'aparició de l'ésser humà, i revelen informació sobre els mecanismes dels canvis cromosòmics de malalties com el càncer.