Londres

Els números de la discòrdia

Actualitzat a les 20:56 h   09/12/2005

La relació entre Tony Blair i José Luis Rodríguez Zapatero passa dies difícils. El motiu: els diners. El primer ministre britànic i president de torn de la Unió Europea ha obert la caixa dels trons amb un pressupost comunitari per als pròxims sis anys, que només afavoreix al "xec britànic". Espanya perdria el 50% de les ajudes, tot i mantenir els fons de cohesió, per culpa de l'entrada dels deu nous països i també -i això és el que fa mal al president espanyol- per culpa de l'elevada contribució de Madrid al "xec britànic".

La presidència britànica de la UE ha ofert a Espanya uns 29.000 milions d'euros en ajudes regionals i socials per al període 2007-2013, però ha empitjorat el saldo net espanyol en mantenir les seves elevades aportacions al "xec britànic". Segons els tècnics de la Comissió Europea, la primera proposta de compromís presentada pel Regne Unit, que ha estat rebutjada per la gran majoria dels socis, mantenia el mateix volum d'ajudes del Fons de Cohesió per a Espanya que l'última oferta negociada al juny amb l'anterior presidència luxemburguesa.

No obstant això, la proposta penalitzava Espanya perquè és una de les principals contribuents a la bossa dels 6.000 milions d'euros de mitjana anual que rep el Regne Unit en el concepte del seu "xec". A més a més, incloïa una dràstica reducció de les ajudes al desenvolupament agrícola, de gairebé un 50%, un índex 10 punts per sobre de la mitjana de reduccions de la resta dels estats membre.

El saldo net global d'Espanya per als propers sis anys era d'uns 4.800 milions d'euros amb la proposta del luxemburguès Jean-Claude Juncker, però amb les pretensions inicials de Tony Blair, es reduiria en 1.000 milions, segons els càlculs del ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes.

Davant la dura batalla que té plantejada el govern de José Luis Rodríguez Zapatero en la cimera de caps d'estat i de govern del cap de setmana que ve, l'executiu espanyol va amb les idees clares: vol ingressar més del que paga. Aquest és l'objectiu i Zapatero ja ha demostrat en la reunió d'aquest divendres a Downing Street que no està disposat a baixar del burro i que, abans, vetaria la proposta definitiva si Espanya no continua sent beneficiària neta del pressupost europeu, és a dir, que els diners rebuts per ajudes agrícoles, regionals, socials, per I+D+i, etcètera, siguin més que no els que hagi d'aportar.

La proposta inicial britànica no assegurava aquest saldo positiu en tot el període, per això Espanya l'ha rebutjat. Ara bé, hagués pogut ser pitjor per als interessos de Zapatero si no s'haguessin mantingut els Fons de Cohesió i Estructurals, als quals ja es va comprometre Juncker. Això no passava en la primera proposta de Blair, de fet, consolidava aquests fons i amb això pretenia assegurar-se el "sí" de Madrid. No anava mal encaminat el britànic, perquè Zapatero va estar a punt d'assentir gràcies al manteniment dels fons, però finalment ha preferit que quadrin els números.

Les negociacions seran dures i de ben segur que Espanya hi sortirà perdent en comparació amb els anteriors pressupostos, els del període 2000-2006. Durant aquest temps haurà rebut 54.600 milions d'euros. És clar que l'entrada de deu nous països al club europeu ha provocat que el pastís s'hagi de repartir i, a més, exigeix ser generós amb els nous estats amb economies més afeblides.