Madrid

Catalunya creix en l'última dècada menys que la mitjana espanyola

Actualitzat a les 19:28 h   07/02/2011

Catalunya va registrar una taxa mitjana de creixement del PIB inferior a l'espanyola durant el període 2000-2009. Segons el Balanç Econòmic Regional de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas), Catalunya va créixer un 2%, mentre que la mitjana de l'Estat va ser del 2,2%. Múrcia, Madrid i Andalusia són les comunitats autònomes que millors xifres van assolir. L'estudi ressalta que hi ha comunitats més endarrerides que han crescut més que les més avançades.

Aquest comportament desigual s'explica, en part, segons Funcas, per la immigració estrangera. Així, el País Basc o Castella i Lleó, amb un creixement escàs de la població, van aconseguir increments elevats del PIB.

Segons l'estudi, en aquest decenni la taxa de creixement de Múrcia va ser del 2,8%,  la de Madrid va arribar al 2,5% i la d'Andalusia, al 2,48%, mentre que la mitjana espanyola va ser del 2,2%.

Respecte del 2009, últim exercici analitzat, totes les comunitats van registrar taxes negatives, sobretot, l'Aragó, amb un descens del 4,66%, i Catalunya, amb un 4,36% negatiu davant del menor descens d'Extremadura, amb una caiguda del 2,05%, les Balears, amb un 2,6%, o Andalusia, amb un 3,6%.

Pel que fa a la despesa pública, destaca la major despesa relativa d'Extremadura, Castella-i-Lleó i Andalusia, i la menor de les Balears, Madrid i Catalunya.

L'obertura a l'exterior més important respecte al seu volum de producció es va registrar a les Canàries, Catalunya i Galícia, mentre que Extremadura, Astúries i Castella-la Manxa van ser les economies regionals més tancades. En canvi, les que van rebre més béns i serveis de l'exterior van ser les Canàries, Catalunya i Galícia, i les que en van rebre menys, les Balears, Cantàbria i Extremadura.

Les autonomies amb el saldo positiu més elevat de la seva balança de pagaments en béns i serveis van ser Navarra, les Balears, Madrid i el País Basc, i les més deficitàries van ser Extremadura, Castella-la Manxa i Castella i Lleó.