Un quart d'hora abans de començar l'"Àgora", quan el presentador saluda el convidat i aquest li diu "fa molt temps que vaig decidir parlar clar i dir el que penso de les coses", saps que el programa anirà bé. Jaume Sobrequés, senador de l'Entesa en el moment del 23-F, diputat del PSC durant anys i panys i, ara, independentista convençut, va insistir en una idea: que les conseqüències del 23-F sobre Catalunya només van ser un pas més d'uns episodis que ja feia 200 anys que es repetien i que s'han continuat donant en els trenta anys posteriors.

Mentre Josep Maria Cullell, fundador de CDC i que va viure el Tejerazo des de dins del govern de la Generalitat, considerava que el 23-F va suposar un punt d'inflexió en el procés autonòmic, Sobrequés insistia que no. Si Cullell posava la LOAPA com a exemple d'intent d'aigualir i alentir el grau d'autonomia, Sobrequés insistia que "la LOAPA no va ser una llei, sinó un esperit", una manera de fer les coses que ara, amb l'excusa de la crisi, torna. Digues-li barret, digues-li capell.

Després d'escoltar també Ferran Requejo, brillant catedràtic de Ciència Política amb grans dots comunicatives, i Pere Cullell, coautor d'"El 23-F a Catalunya", no em queden gaire dubtes. El cop d'estat de tricorni i pandereta no va reeixir, però va servir per l'objectiu que es tenia: fer un cop de timó en la democràcia, limitar els anhels d'autogovern de Catalunya i, tal com li deien els militars a Adolfo Suárez quan es redactava l'Estatut, "hasta ahí podíamos llegar".

Han passat els anys i, amb la pèrdua de poder de l'exèrcit, ara això ens ho diu el Tribunal Constitucional.
Mentre Veo7 ens ensenya les imatges, amb càmera oculta, de com Tejero és un ciutadà més de Madrid que va en metro amunt i avall sense que ningú li digui ni ase ni bèstia, els efectes del Tejerazo són encara vigents i evidents.