Un noi camina entre les runes causades pel terratrèmol i el tsunami de divendres al Japó. (Foto: Reuters)
Un noi camina entre les runes causades pel terratrèmol i el tsunami de divendres al Japó. (Foto: Reuters)
Ramon Radó

Els desastres naturals de la dècada

El terratrèmol de 9 graus a l'escala de Richter i el tsunami posterior han tornat a posar de manifest l'enorme poder de destrucció de la natura. Tot i que el nombre de catàstrofes naturals no ha crescut respecte a altres períodes, en els últims anys els mitjans de comunicació les han fet més visibles arreu del planeta.

Actualitzat
El balanç de víctimes al Japó no para de créixer. Aquest dimarts, el govern nipó ha situat la xifra en 3.373 morts i 6.700 desapareguts. És una nova pàgina de la capacitat mortífera i destructora de la natura, que es manifesta en terratrèmols, tsunamis, ciclons, tempestes de neu o volcans.

El sisme més similar al que es va viure divendres al Japó és el que va afectar Indonèsia el 26 de desembre del 2004: un terratrèmol amb epicentre a l'oceà Índic, a prop de l'illa de Sumatra, que va provocar un seguit de tsunamis que van devastar les costes d'Indonèsia, Malàisia, Sri Lanka, l'Índia i Tailàndia. Amb una intensitat de 9,1 graus, es creu que és el tercer terratrèmol més fort des de l'existència del sismògraf. El tsunami va causar prop de 190.000 morts confirmats, a banda de més de 40.000 desapareguts.

Però el terratrèmol més mortífer dels darrers any és el que va patir Haití el 12 de gener del 2010. Es calcula que fins a 316.000 persones podrien haver mort a causa d'un sisme d'una magnitud de 7 graus a l'escala de Richter i que va tenir l'epicentre a 15 quilòmetres de la capital, Port-au-Prince. Tot i ser de menys intensitat que el terratrèmol del Japó, el fet de produir-se al país més pobre de tot el continent americà fa que sigui el fenomen natural que ha causat més morts en els últims 30 anys i un dels terratrèmols més mortífers de tota la història.

Un altre terratrèmol devastador va ser el del 8 d'octubre del 2005 al Caixmir, a la frontera pakistanesa amb l'Índia, que va matar 79.000 persones i en va deixar tres milions sense casa a les portes de l'hivern. L'aleshores secretari general de l'ONU, Kofi Annan, va qualificar el sisme, d'una magnitud de 7,6, del "pitjor malson que han viscut mai les Nacions Unides". Un sisme d'una intensitat similar és el que hi va haver a Sichuan, a la Xina, el 12 de maig del 2008. Un terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter va matar 68.000 persones (tot i que algunes fonts augmenten la xifra fins a 80.000) i es va acarnissar especialment amb els més petits: l'estat deficient de moltes escoles va provocar la mort de 5.000 alumnes. El 26 de desembre del 2003, un terratrèmol d'una magnitud de 6,6 va devastar la ciutat de Bam, al sud de l'Iran, i va matar més de 28.000 persones.

Darrerament, el planeta ha patit altres terratrèmols importants, com el de L'Aquila, a Itàlia, el 6 d'abril del 2009, de 5,8 graus a l'escala de Richter, en què van morir prop de 300 persones, o el més recent de Xile, de 8,8 graus de magnitud, que el 27 de febrer de l'any passat va causar la mort de més de 700 persones.

La força del vent

Un fenomen capaç de produir danys similars als dels terratrèmols són els ciclons o els huracans. El més mortífer dels últims anys és el "Nargis", que la primavera del 2008 va causar la mort d'unes 138.000 persones a Birmània. Les dificultats perquè l'ajuda humanitària arribés als afectats pel "Nargis", a causa del bloqueig de la junta militar brimana, va empitjorar encara més la situació.

Tanmateix, l'huracà més famós, pel país on es va produir i per les conseqüències polítiques i econòmiques que va tenir, és el "Katrina", que va arrasar Nova Orleans a finals de l'agost del 2005. Al seu pas per Louisiana, l'huracà va provocar la mort de 1.836 persones i va deixar-ne centenars sense casa. La quantitat de morts causades pel "Katrina" són excepcionals en un país com els Estats Units, amb infraestructures preparades per afrontar situacions com aquesta. El mateix estiu del 2005, dos huracans de categoria 5 (la més alta) com el "Wilma" o el "Rita" van matar 23 i 5 persones, respectivament.

Sense convertir-se en cicló, les fortes tempestes també tenen un gran poder destructor. Un exemple recent és el del Pakistan l'estiu passat, quan les inundacions van matar més de 1.500 persones i van crear el llac d'aigua dolça més gran del món. Mesos després, les pluges torrencials que van caure al Brasil al gener van inundar el sud del país i van causar prop de mil morts, a més de prop de 15.000 damnificats.

Neu i lava

Fenòmens com les tempestes de neu o l'erupció de volcans també causen morts en ple segle XXI. L'hivern del 2008, una forta tempesta de neu va afectar l'Àsia central i va matar un miler de persones a la Xina i l'Afganistan. La neu, concretament una allau, també va causar la mort de 157 persones a l'Afganistan al febrer del 2010.

D'altra banda, el volcà Merapi va matar unes 250 persones a Indonèsia al novembre passat. El mateix volcà ja va matar prop de 350 persones quan va entrar en erupció l'estiu de 2005. A Europa, el volcà islandès Eyjafjallajökull no va causar cap víctima mortal però sí molts danys econòmics.

Un altre fenomen natural són les onades de calor, tot i que les víctimes que causen en la majoria de casos són persones amb problemes de salut que empitjoren a causa de les fortes temperatures. Al centre d'Europa, es creu que l'onada de l'estiu del 2003 podria haver mort fins a 40.000 persones i la més recent, la que es va viure a Rússia l'estiu passat, podria haver causat unes 56.000 víctimes. En aquest darrer cas, però, l'onada de calor va coincidir en el temps amb diversos incendis al voltant de Moscou.
Anar al contingut