Acaben les obres de rehabilitació del turó de la Rovira, que permeten recuperar un espai patrimonial
Aquest diumenge al matí ha quedat obert al públic l'espai patrimonial del turó de la Rovira de Barcelona, després d'un any de treballs per adequar completament el cim. S'ha rehabilitat la bateria antiaèria de la Guerra Civil i els vestigis del barri de barraques que hi va haver durant més de 45 anys. El conjunt permet un viatge a través del temps per conèixer una part fins fa poc no gaire coneguda de la història de Barcelona del segle XX. Les visites guiades a l'espai, que és d'accés lliure, es repetiran gairebé tots els diumenges. Els visitants han rebut exemplars de dos plànols guia, el de la Barcelona de les barraques i també el de la defensa contra els bombardejos de la Guerra Civil que el Museu d'Història de Barcelona ha presentat aquesta setmana.
Durant prop d'un any s'han fet treballs per arranjar completament el cim del turó. S'ha recuperat la bateria antiaèria de la Guerra Civil i els vestigis del barri de barraques que hi va haver durant més de 45 anys. El conjunt permet un viatge a través del temps per conèixer una part important i fins ara no gaire coneguda de la història de Barcelona del segle XX.
Les feines de rehabilitació han consistit a recuperar les restes de bateria antiaèria construïda l'any 1937 per defensar la ciutat dels bombardejos de l'aviació feixista, i del barri de barraques sorgit a la postguerra dins les antigues estructures militars. El treball arqueològic ha consolidat totes les restes en una intervenció única en el món, i fa visible tot un període històric fins ara poc conegut. A finals dels anys 50 i principis dels 60, prop de 100.000 persones, un 7% de la població de Barcelona, vivien en barraques davant la falta d'habitatges.
L'obertura del cim del turó permetrà apropar-nos a la història de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil i la postguerra.
Segons Joan Roca, Director del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) , "de cara a la incorporació al patrimoni de la ciutat d'aquesta seqüència de guerra i postguerra, calia treballar amb molta cura, tant el que eren els elements de formigó com la manera amb què s'hi arrapaven aquests materials més fràgils, terres, parets, de les canonades, de les infraestructures, del que els barraquistes havien construït. I això ha requerit un treball de microactuació, perquè tots aquests elements quedessin fixats. Calia tractar amb la mateixa cura aquests vestigis de mitjans segle XX que quan tractem altres períodes com, per exemple, Barcino o la ciutat medieval, de la qual el MUHBA té exemples excel·lents".
S'ha posat punt final al procés de degradació de l'espai per causes meteorològiques o per la presència humana, dignificant, d'aquesta manera, el turó. A més a més, s'ha millorat l'enllumenat, s'ha enjardinat l'entorn i s'ha condicionat i perllongat l'accés principal, ara pavimentat amb formigó. Tanmateix, s'ha mantingut la trama de les antigues escales i camins que condueixen a les zones ocupades per les barraques, amb baranes de protecció i plafons informatius.
La rehabilitació del Turó de la Rovira posa en valor un espai de memòria històrica i un mirador privilegiat de la ciutat.
Les obres les han coordinat l'Agència del Carmel i el Districte d'Horta-Guinardó, sota la direcció del Museu d'Història de Barcelona, amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat. En algunes zones s'ha fet un tractament més paisatgístic, amb camins que s'endinsen en l'entorn de l'antiga finca agrícola, amb més restes militars i barraquistes. L'accés és obert i els diumenges es faran visites comentades per experts i per antics habitants de les barraques, que aportaran el seu testimoni com a memòria viva de la ciutat.
Les feines de rehabilitació han consistit a recuperar les restes de bateria antiaèria construïda l'any 1937 per defensar la ciutat dels bombardejos de l'aviació feixista, i del barri de barraques sorgit a la postguerra dins les antigues estructures militars. El treball arqueològic ha consolidat totes les restes en una intervenció única en el món, i fa visible tot un període històric fins ara poc conegut. A finals dels anys 50 i principis dels 60, prop de 100.000 persones, un 7% de la població de Barcelona, vivien en barraques davant la falta d'habitatges.
L'obertura del cim del turó permetrà apropar-nos a la història de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil i la postguerra.
Segons Joan Roca, Director del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) , "de cara a la incorporació al patrimoni de la ciutat d'aquesta seqüència de guerra i postguerra, calia treballar amb molta cura, tant el que eren els elements de formigó com la manera amb què s'hi arrapaven aquests materials més fràgils, terres, parets, de les canonades, de les infraestructures, del que els barraquistes havien construït. I això ha requerit un treball de microactuació, perquè tots aquests elements quedessin fixats. Calia tractar amb la mateixa cura aquests vestigis de mitjans segle XX que quan tractem altres períodes com, per exemple, Barcino o la ciutat medieval, de la qual el MUHBA té exemples excel·lents".
S'ha posat punt final al procés de degradació de l'espai per causes meteorològiques o per la presència humana, dignificant, d'aquesta manera, el turó. A més a més, s'ha millorat l'enllumenat, s'ha enjardinat l'entorn i s'ha condicionat i perllongat l'accés principal, ara pavimentat amb formigó. Tanmateix, s'ha mantingut la trama de les antigues escales i camins que condueixen a les zones ocupades per les barraques, amb baranes de protecció i plafons informatius.
La rehabilitació del Turó de la Rovira posa en valor un espai de memòria històrica i un mirador privilegiat de la ciutat.
Les obres les han coordinat l'Agència del Carmel i el Districte d'Horta-Guinardó, sota la direcció del Museu d'Història de Barcelona, amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat. En algunes zones s'ha fet un tractament més paisatgístic, amb camins que s'endinsen en l'entorn de l'antiga finca agrícola, amb més restes militars i barraquistes. L'accés és obert i els diumenges es faran visites comentades per experts i per antics habitants de les barraques, que aportaran el seu testimoni com a memòria viva de la ciutat.
