Barcelona

Pujol insisteix en la "manca d'arguments" per rebatre l'independentisme

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha escenificat aquest dimarts el seu allunyament sentimental respecte a Espanya en una conferència a l'auditori de l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra. Després de contribuir "més lleialment que ningú" a l'estabilitat i governabilitat d'Espanya "durant 35 anys", l'expresident de la Generalitat ha lamentat que aquesta actitud seva i de CDC "no ha estat entesa ni mínimament corresposta".

Actualitzat
El títol de la conferència, "Residuals o independents? O alguna altra solució" ja deixava clares les alternatives que Jordi Pujol identifica de cara al futur del país. L'expresident ha començat reconeixent que era una conferència "que durant molts anys havia pensat que no hauria de fer" i recordant que "durant més de 55 anys" ha treballat d'acord amb la idea que és compatible ser català "amb ser espanyol i participar racionalment i sentimentalment a fons i lleialment en un projecte espanyol que ho respecti". Aquesta idea es va plasmar en "l'enfocament que CDC va donar a la seva política espanyola des del mes de juny de 1977".

Per Pujol, la "lleialtat envers Espanya" que ha mostrat CDC des de la transició democràtica no ha estat corresposta pels partits espanyols. És especialment crític cap al PP i el PSOE, dels quals considera que el seu "caïnisme polític" és "més fort que el patriotisme, la idea del bé comú i el sentit de la responsabilitat". És per això que l'expresident català conclou que el nacionalisme català ha contribuït "més lleialment que ningú" a consolidar la democràcia a Espanya després del franquisme.

Pujol posa cinc exemples d'aquesta "voluntat d'actuar en termes d'interès general espanyol": el suport a les mesures econòmiques del govern de la UCD el 1977, la investidura de Calvo Sotelo després del 23-F, el suport a la majoria relativa del PSOE el 1993 i al PP el 1996 i, en últim lloc, la "salvació" de les mesures d'austeritat presentades pel govern de Rodríguez Zapatero la primavera del 2010, que creu que va evitar que Espanya fos "intervinguda per la UE i l'FMI". Segons Pujol, "la resposta d'Espanya" a aquesta política de CDC ha estat la sentència "contra l'Estatut de Catalunya", "molt celebrada" pel PP, l'opinió pública espanyola i que Rodríguez Zapatero va valorar com a "missió complerta".

"Sense arguments" contra la independència

Seguint el discurs iniciat al mes de febrer amb l'article "Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Quebec", Pujol ha reiterat que "després de molts anys de mirar de dissuadir els qui optaven per l'independentisme, ara em trobo que no tinc arguments per rebatre'ls". Els dos únics obstacles que impedeixen Pujol apostar clarament per la plena sobirania catalana són "la difícil viabilitat" per les dificultats polítiques tant per la banda d'Espanya com "també per la banda d'Europa" i els riscos per a la "cohesió interna" del país.

Pujol ha assenyalat com a causes de l'"increment notable de l'independentisme" al "menysteniment polític i econòmic" de Catalunya. El president de la Generalitat entre 1980 i 2003 ha estat especialment dur en l'aspecte del finançament i afirma que "enlloc de la Constitució ni de la LOFCA hi ha res que justifiqui que des de fa molts anys Catalunya hagi de pagar per concepte de solidaritat els volts del 9% del PIB". Pujol ha dit que quan sent alguns comentaris "de gent de molt alt nivell institucional de l'Estat" sobre la solidaritat catalana té "una sensació d'engany i d'estar tractant amb gent amb la qual mai no et podràs entendre i que no hi ha res a fer". Per l'expresident de la Generalitat, "si la idea d'Espanya que ara preval es consolida, l'alternativa està entre la independència i el gradual esborrament de la catalanitat i de Catalunya".

Suport al pacte fiscal de Mas

Pujol, que ha deixat clar que feia la conferència "a títol personal" i que políticament assumeix "les decisions i actuacions de CiU i, molt particularment, del president de la Generalitat, Artur Mas", ha secundat la idea de pacte fiscal del seu successor en el lideratge de CDC. L'expresident ha deixat una porta entreoberta a l'encaix amb Espanya si s'admet un estatus de Catalunya en la línia del que té el Quebec dins de Canadà. Per Pujol, aquesta opció "estaria en la línia" que preconitza Mas amb el dret a decidir, començant per decidir sobre "un pacte fiscal que acabi amb l'ofec de Catalunya" i faci "possible la recuperació d'un concepte integral de l'autogovern, tant competencialment com pel que fa al desenvolupament de la nostra identitat".
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
DOCUMENTS RELACIONATS
Anar al contingut