janquim

La música catalana es dóna a conèixer amb les tecnologies de la informació

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ofereixen noves oportunitats de difusió cultural, a més de ser útils per a l'emmagatzematge i redistribució del patrimoni si es digitalitza, com ja passa amb el corpus literari català o la recerca arqueològica.

Actualitzat
La música no viu al marge d'aquest canvi i mentre les eines d'abast global s'estenen, les modestes accions empreses des del país miren de resoldre les dificultats que acumula un mercat tan petit. A la quarta edició de la Catosfera, que es va celebrar a Granollers fa pocs dies, es va dedicar una de les taules a aquest fenomen, però el 3cat24 ha volgut acostar-s'hi amb més deteniment.

Descàrrega legal

Les possibilitats d'accedir a la música en català són molt variades i a la majoria dels llocs dedicats a la difusió en "streaming", com ara l'Spotify, n'hi ha una bona representació. Però Música Lliure.cat s'inspira més aviat en MusicaLibre.

Va néixer l'any 2006 de la mà de tres joves i avui compten amb més de 800 temes que hi han aportat un centenar d'autors. Són els mateixos músics els que decideixen mostrar aquí la seva feina, per aconseguir més visibilitat. Per això recorren a les xarxes socials, i són presents al Facebook i al Twitter.

Ofereixen un servei de música aleatòria que tot i no ser un "streaming" produeix un efecte semblant de ràdio especialitzada, com explica a aquest mitjà Álvaro Martínez, un dels impulsors del projecte. Preparen les novetats que volen incorporar al seu web en els pròxims mesos i avaluen l'opció d'una inserció publicitària, sempre que els autors ho acceptin. Volen reforçar els procediments per ajudar els programadors a contactar amb els músics. Al catàleg hi ha música en català o música instrumental de tot el món.

Sense micròfon

Per la seva banda, A viva veu és l'expressió d'una associació cultural que encara no ha tingut cap subvenció però que ja ha fet els tràmits. Al seu blog comparteixen vídeos dels concerts que organitzen, ja que és aquesta la seva activitat principal. Els actes del seu cicle són sempre sense micròfon, per això el seu nom, i estan convençuts que la seva aportació contribueix a normalitzar la presència del català en l'entorn de la difusió musical. Arnau Sabaté, que té 27 anys i és de Lleida, explica que la idea va néixer amb un grup d'amics, del Vendrell, Flix i Barcelona.

Com sol passar en aquesta mena de projectes, sis persones hi dediquen el temps lliure i ara treballen en la renovació del web amb detalls que prefereix no revelar fins d'aquí uns mesos. Procuren fer-se notar a la xarxa mitjançant el Twitter i s'expliquen a Tumblr.

L'ús de les xarxes socials adquireix molt de sentit quan es tracta de promocionar continguts que se solen considerar minoritaris. La lliçó del concepte de la "llarga cua" que va instal·lar Crhis Anderson és, per tant, molt vigent: gràcies a la digitalització, que redueix molt els costos d'emmagatzematge i distribució, a més dels productes d'èxit també poden trobar sortida una altra mena de continguts que, amb més facilitat que abans d'internet, poden buscar un cert ressò i arribar al seu públic.

Això és el que la discogràfica RGB té clar quan obre un espai de suport a la música al mateix Facebook, però també és el motiu que sorgeixin comunitats pròpies com ara Tercera Via, com una modalitat més d'un seguit de xarxes especialitzades que busquen i troben el seu nínxol a internet. Es presenten com "una xarxa social de la música en català i de la música que es fa a casa nostra" i pretenen ser el "punt de trobada" on tothom pugui compartir música i gaudir-ne.

Pops i radicals

Repopblica és una altra xarxa social en català centrada en la cultura musical. Indexen i endrecen les novetats, concerts i locals i permeten l'enregistrament als usuaris, però amb una atenció especial per als mateixos creadors. Segueixen amb més cura el panorama pop i permeten conèixer gent amb afinitats socials i culturals.

Decibel té una vocació similar i han decidit limitar la promoció als grups i cantants que s'expressen en català perquè consideren que els que ho fan en castellà ja troben altres maneres de donar-se a conèixer. L'empresa Rockcatalà, de Matadepera, és la que manté aquest lloc.

RXI és una altra xarxa però sense vocació general. Atenen la música compromesa i no amaguen la radicalitat de la seva proposta. Ofereixen informació dels seus grups de referència i defensen sense embuts la difusió de la música amb copyleft, és a dir, amb una regulació dels drets molt més oberta que el copyright.

Difusió i finançament

A més, les eines basades en internet permeten la difusió de la música amb blogs de tota mena, des de Melomania fins a Indiecat i Poc-moderna passant per espais com GentNormal o la revista Nativa. Componen una constel·lació d'aportacions que malden per donar veu als grups i cantants del país.

També és amb les TIC que els encarregats d'aquesta difusió de manera oficial, com és el cas de Catalan Arts, troben amb més facilitat una via de contacte amb programadors i persones interessades d'arreu del món.

Hi ha, per tant, un paisatge molt complet, amb iniciatives diverses que procuren no competir entre si. Però la creació musical té encara altres vies de sortida gràcies a les noves tecnologies i a un projecte de finançament col·lectiu per a projectes culturals. Verkami és una iniciativa empresa al Maresme que té entre les seves propostes l'enregistrament d'una producció musical a càrrec del grup Faèrica.

Aquesta primavera han de dur a un estudi el segon disc i necessiten més diners, de manera que s'han apuntat a Verkami. Els que els ajudin rebran un cedé firmat o podran tenir com a recompensa una aparició al videoclip. Ja han recaptat prop del 80% del total que van demanar i encara els queden uns quants dies.

Enciclopèdia especialitzada

Tota aquesta producció que troba a internet accions variades de difusió té a més un espai de conservació i custòdia. Es tracta de Viasona, un projecte de caràcter enciclopèdic que va llançar no fa gaires mesos el grup Catmedia. Com exposa el seu responsable, el periodista Jordi Riba, la seva intenció és posar tot aquest coneixement a l'abast de qualsevol usuari.

Ja tenen més de trenta mil títols i uns quatre mil àlbums. A cada fitxa hi sol haver la lletra de les cançons i fa ben poc hi ha incorporat una aplicació que comunica amb aquells llocs on es poden escoltar els temes que es relacionen, ja sigui a l'Spotify o a l'iTunes. També comprenen la rellevància de les xarxes socials i això els ha dut a afegir a les fitxes de grups i autors els enllaços a la seva presència a internet. És una via ràpida per detectar la pàgina de Facebook o el compte al Twitter d'aquests creadors. Segons Riba, cada dia hi ha prop de tres mil visitants únics.

Donada aquesta vocació arxivística i de col·lecció, han obert converses amb la Viquipèdia per trobar vies de col·laboració. De moment, en alguns articles s'ofereix un enlla
Anar al contingut