Brussel·les

Els 25 acorden treballar per un mercat energètic comú sense valorar proteccionismes nacionals

Actualitzat a les 06:41 h   25/03/2006

L'alto el foc d'ETA i el nou escenari que s'ha obert han acaparat la cimera europea que s'ha celebrat a Brussel·les. La treva ha deixat en segon terme l'important debat sobre l'energia. Europa ha posat les bases per a una futura política energètica comuna, però amb escassos objectius concrets. Han evitat parlar de patriotisme, però els estats han deixat clar que hi ha molt camí per fer abans de deixar el mercat de l'energia en mans de Brussel·les.

L'energia, un tema que fins ara era tabú a Europa, s'ha començat a discutir, però el camí serà llarg fins que hi hagi un sol mercat de l'energia i, per tant, també una única política energètica. De totes maneres, José Manuel Durao Barroso, president de la Comissió Europea, és optimismta i creu que la cimera ha servit assentar les bases: "Penso que un dia quan, fem història de la integració europea, direm que la política energètica europea va néixer el 23 i 24 de març del 2006 sota presidència austríaca."

Precisament ha estat el president de torn europeu, el canceller austríac Wolfgang Schüssel, l'encarregat d'explicar els acords a què s'han arribat després de dos dies de cimera. S'ha adoptat un compromís clar per aconseguir un mercat interior energètic més obert, transparent i eficaç. Això sí, sense fer menció als moviments proteccionistes d'alguns estats; moviments com la fusió entre Suez i Gaz de France, apadrinada per París davant de l'opa de la italiana Enel, o les mesures adoptades pel govern espanyol per fer front a l'oferta pública d'adquisició de l'alemanya E.ON sobre l'elèctrica Endesa.

Wolfgang Schüssel ha assegurat que malgrat l'intens debat que ha suscitat el tema al final hi ha hagut unanimitat en la necessitat d'avançar cap a la liberalització i de comptar amb una indústria més competitiva.

Els 25 estats membres han vinculat la creació d'aquest mercat comú al procés de reformes econòmiques que té en marxa la Unió Europea, un procés, per cert, que està encallat.

D'altra banda, el Consell Europeu també ha permès acordar, a petició d'Espanya, una major implicació d'Europa en la lluita contra la immigració il·legal, i ha desbloquejat dos milions d'euros per a Mauritània.