Barcelona

Pasqual Maragall proclama Catalunya "hereva de la República" i assegura que el nou Estatut incorpora el seu llegat

Actualitzat a les 23:52 h   04/05/2006

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha proclamat els catalans "hereus de la República". Una "herència no unidimensional i que no és òbvia, però que és nostra, tan nostra com la perseverança i la moderació que el PSUC, el Moviment Socialista de Catalunya, ERC i UDC van practicar des del 1939 fins fa poc". Maragall, que ha fet aquesta proclamació durant la commemoració institucional del 75 aniversari de la II República, ha destacat que el nou Estatut de Catalunya incorpora "plenament el llegat espiritual republicà" per obrir "una nova etapa del nostre autogovern", en el sentit que "posa els ciutadans per davant de les institucions".

Per Maragall, "els valors fundacionals de la República són també els valors fundacionals de la nostra democràcia: la llibertat, justícia, la justícia social i l'autogovern", ha afirmat. El president ha advertit a més que la Catalunya d'avui "no vol que la prudència es converteixi en un costum que impedeixi l'ambició".
"El nostre millor homenatge a la República serà convertir-nos en una societat que ciutadans i poders responguin a la màxima 'com més drets i llibertats, més responsabilitat'".

El president català ha assegurat la pervivència de "la memòria de la República malgrat les vicissituds" més com una "presència viva" encara avui que "té més a veure amb uns valors i actituds que amb un ideal polític rígidament definit". "El llarg parèntesi de la dictadura no ha aconseguit trencar una continuïtat natural i subterrània entre l'experiència republicana i la Catalunya democràtica d'avui, subratllada per l'episodi històric del retorn del president Josep Tarradellas".

Tot i així, ha defensat que "no podem instal·lar-nos en la nostàlgia de la Catalunya i l'Espanya que no va poder ser". "No ens podem quedar" en aquesta etapa, "hem de tornar-hi, veure-la i conèixer-la, però no ens podem quedar, ens queda un exercici de ciutadania en què el deure de la memòria no pot ser un ni record de conveniència, ni un relat de part ni una ficció consoladora".

En un espectacle amb els colors de la bandera republicana com a "leitmotiv" constant i en què s'han escoltat diverses versions de l'"Himne de Riego" i de la "Marsellesa", a càrrec dels músics Agustí Fernández i Pascal Comelade, Maragall ha presidit el primer homenatge institucional del govern català a la II República amb motiu del seu 75 aniversari.

La sala gran del Teatre Nacional de Catalunya ha acollit l'esdeveniment, que s'ha desenvolupat sota la direcció artística de Joan Ollé i en què el públic s'ha implicat amb aplaudiments i fins i tot banderes republicanes i punys alçats. L'espectacle s'ha iniciat amb la veu de l'expresident de la Generalitat Francesc Macià proclamant la república i ha acabat amb el públic afegint-se al cor per cantar la "Marsellesa" en català.
El conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, ha reconegut que la II República "va cometre errors", "va patir alts i baixos" i "va tenir problemes interns", però va advocar per "aprendre d'aquests errors i recuperar-ne els encerts" trencant amb les dècades de "silenciament i demonització" d'aquest període històric. El conseller ha apostat per "enfortir els valors republicans" i "recuperar l'exemple" d'aquella etapa "per a l'acció de govern" de la Generalitat. En especial, ha assenyalat els valors de "l'educació laica", com a fonament del "respecte a la igualtat i la convivència harmònica sigui quina sigui la creença ideològica o religiosa" de cadascú.

El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha destacat la "injustícia" que encara avui "estigui pendent la dignificació de la memòria" dels que "van lluitar pels valors democràtics" i en contra del franquisme, i ha assenyalat especialment el cas de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, el consell de guerra del qual està pendent de ser anul·lat. Ha retret que "encara no s'hagi revocat la farsa d'aquests judicis als quals van ser sotmesos". 

Saura ha reprovat també "l'error" de la transició democràtica de "no recuperar l'herència de la II República", de manera que "es perpetuava la perversió" de la "visió manipulada i malintencionada" que el franquisme "va imposar" sobre la II República. Per això, ha considerat "necessari"