Madrid
Actualitzat a les
13:53 h
01/06/2006
La Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat ha aprovat el text del nou Estatut de Catalunya tal com va arribar del Congrés, després de rebutjar totes les esmenes. La votació del conjunt de la proposta ha aconseguit el suport de les majories de les delegacions del Senat i del Parlament de Catalunya. El reconeixement nacional de Catalunya ha protagonitzat el tancament del debat. Alguns portaveus han aprofitat també per resumir la tramitació del text. Dimecres el nou Estatut arribarà al ple del Senat.
Esquerra ha optat pel que anomena "vot instrumental", és a dir, ha combinat el "sí", el "no" i l'abstenció per mostrar la seva opinió crítica, però evitant sempre sumar el seus vots als del PP.
La votació del conjunt de la proposta ha aconseguit el suport de les majories de les delegacions del Senat i del Parlament de Catalunya en obtenir, en el primer cas, 25 vots a favor, 24 en contra i una abstenció -la del senador Carles Bonet-, i en el segon, 36 a favor i 10 en contra -els del PP i ERC.
Dimecres vinent, el ple del Senat votarà la globalitat de l'Estatut.
En la votació, s'han absentat quatre diputats d'ERC al Parlament de Catalunya, entre ells el líder del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, cosa que ha propiciat que les úniques esmenes amb possibilitats de prosperar -sobre la cessió de ports i aeroports- hagin estat rebutjades en les dues delegacions.
Esquerra ha optat pel que anomena "vot instrumental", és a dir, ha combinat el "sí", el "no" i l'abstenció per mostrar la seva opinió crítica, però evitant sempre sumar el seus vots als del PP per per tal de no bloquejar el text i facilitar la celebració del referèndum. Dimecres vinent, el ple del Senat votarà la globalitat de l'Estatut.
Tant el PSOE com el PSC han assenyalat que l'Estatut respecta la Constitució en la qüestió de la nació catalana. Els socialistes espanyols han indicat que els nacionalistes han d'entendre que Espanya també és una nació, "no només un estat". Els catalans han expressat la seva confiança que el text serveixi també "per a la prosperitat de tot Espanya".
CiU ha qualificat el tràmit de les Corts d"acte històric" perquè avala "el reconeixement nacional de Catalunya". El portaveu de la formació a la cambra alta, Pere Macias, ha dit que "Catalunya ha guanyat el debat, l'Estatut ha guanyat la batalla de les idees i del convenciment".
Per part d'ERC, Joan Ridao ha rebutjat com s'ha recollit finalment la qüestió nacional, al preàmbul, que "no té valor normatiu", ha afirmat. "Catalunya és una nació perquè té una història, una llengua, un territori, una cultura, institucions pròpies des del segle XVIII i voluntat d'autogovern des del segle XV", ha exposat.
El portaveu del PP, Josep Piqué, ha dit que "s'ha trencat l'esperit de la transició", i que l'Estatut "busca la legitimitat en un període de divisió que ara es glorifica impròpiament, la Segona República, que ens va provocar els problemes que ens va provocar". Aquesta declaració ha aixecat queixes des dels bancs.
Joan Saura, d'ICV-EUiA, ha expressat el "sí entusiasta" al preàmbul, entre d'altres, perquè per primer cop el poble "podrà votar que Catalunya és una nació". IU ha insistit que aquest text va en la línia federalista que el seu partit cerca per a Espanya.
Senadors bascos i gallecs del BNG han mostrat el ple suport al text. El Partit Aragonès ha defensat diverses esmenes, com la del capítol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó: "Els reis d'Aragó, per ser-ho, l'eren també de Catalunya, València, Mallorca; la història no permet que vostès la tergiversin."