Madrid

La policia assegura que ha desarticulat la "cúpula" de "hackers" d'Anonymous a Espanya

Actualitzat a les 00:15 h   17/09/2011

La Policia Nacional dóna per desarticulada el que qualifica de "cúpula" d'Anonymous a Espanya, la xarxa d'internautes responsable de diversos atacs a webs oficials i d'empreses. Hi ha tres detinguts, un d'ells a Arenys de Munt, que han quedat en llibertat amb càrrecs i s'enfronten a penes de fins a tres anys de presó. Un dels "hackers'" tenia a casa un servidor des del qual es coordinaven i s'executaven atacs informàtics a pàgines web i a un altre se l'acusa de l'atac a la botiga en línia de Playstation, que va deixar al descobert les dades de milers d'usuaris.

Un dels primers llocs on s'ha sabut la notícia ha estat a Twitter. La Policia Nacional ha anunciat primer que s'havia desarticulat la banda, i després que s'havien detingut els tres líders en operacions a Arenys de Munt, Alacant i Almeria. A més, també ha difós a través d'aquesta xarxa social una imatge del xat des d'on es coordinarien els atacs a diferents servidors.

La policia qualifica els detinguts de "persones normals i experts informàtics". Explica que utilitzaven senyal Wi-Fi dels seus veïns per dificultar que els seguissin i els considera els màxims responsables directius d'Anonymous a Espanya en el sentit funcional, no jeràrquic.

La policia parla d'una organització estructurada, formada per milers de cèl·lules, però Anonymous s'autodefineix com un grup sense líders ni organització. Les accions d'Anonymous les fan gent anònima, que es posen d'acord per col·lapsar les webs dels seus objectius.

Els atribueixen diversos atacs

La desarticulació arriba després que la brigada d'investigació tecnològica ha analitzat més de dos milions de línies de registres de xats i pàgines web fetes servir per Anonymous des de l'octubre del 2010.

Un dels detinguts tenia al seu domicili un servidor des del qual es coordinaven i executaven atacs informàtics a pàgines web governamentals, financeres o empresarials d'arreu. D'aquesta manera, van atacar MasterCard, Visa i PayPal en represàlia al bloqueig econòmic a WikiLeaks. Un altre exemple són els atacs a webs governamentals de Tunísia o Egipte, en suport als moviments pro democràcia en aquests països.

A més, el 18 de maig aquests "hackers" van atacar la pàgina de la Junta Electoral Central, com recorda la policia en el seu Twitter, i posteriorment les webs dels Mossos d'Esquadra i la del sindicat UGT. L'OTAN els considera una amenaça per a la mateixa aliança militar.

A Espanya, però, el seu objectiu bandera ha estat la "llei Sinde" contra les descàrregues il·legals a internet, amb tota mena d'accions tant a la xarxa com al carrer.

Es tracta de la primera operació contra el grup de "hackers" que es fa a Espanya; només se n'han portat a terme de similars als Estats Units i al Regne Unit.