Almenys una seixantena d'ambulatoris es queden sense urgències de nit
Una de les decisions més polèmiques del govern actual de la Generalitat ha estat la retallada del pressupost destinat a Salut. Això implica la reducció horària d'alguns ambulatoris, principalment dels serveis d'urgències nocturns, i el tancament d'altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l'amenaça d'un adéu definitiu. També s'han tancat sales d'operacions i s'han aprovat EROs, a banda de la rebaixa d'un 5% del salari dels professionals. La Conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d'estalviar, uns 50 milions d'euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l'atenció urgent i pròxima. Al 3cat24.cat hem començat a fer un recompte de les afectacions.
Consulta La tisorada sanitària en un mapa més gran
El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. En la primera setmana d'agost, segons les dades que facilita el Departament, dels 194 CAPs que tenen atenció continuada -és a dir, atenen urgències a la nit- 56 han perdut hores d'atenció, 32 s'han canviat per un metge de guàrdia localitzable, que es desplaça al domicili del pacient, i en 22 no hi ha servei i es remet el pacient a un altre centre.
També d'acord amb les dades de Salut, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d'Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total.
En el cas de les ambulàncies, des del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s'ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.
A Barcelona, la Federació d'Associacions de Veïns ha alertat que el servei s'ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d'urgències que l'Hospital Clínic tenia al carrer València.
Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.
Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s'atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.
A Gràcia, tanca el torn de nit de l'Hospital de l'Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s'hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l'Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.
La retallada no distingeix entre els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s'han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l'hivern- per ser atesos.
També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l'Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d'assistència primària de Ripoll i Camprodon.
Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d'urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s'hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l'horari habitual. També s'han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d'Anoia.
A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l'estiu també està tancat l'ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d'agost i, en principi, fins a l'octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D'aquests dotze, a més, tres tanquen tot l'agost.
La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l'accés als serveis.
La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d'ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.
