L'Estatut fa 5 anys retallat, endreçat al calaix i sense els seus impulsors en primera línia
El nou Estatut ha arribat aquest dimarts als cinc anys amb un escenari ben diferent al que va desembocar en la creació del text. Després de la retallada del Tribunal Constitucional, els partits que el van avalar han buscat alternatives que permetin mantenir-ne l'essència, tot i que de moment no han tingut èxit. Entre els polítics de primera línia ja no hi ha els principals avaladors del text -Pasqual Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura-. Només continua Artur Mas, que ha prioritzat el pacte fiscal com a objectiu del seu govern. Per aquest motiu, el PSC li retreu que hagi abandonat la via estatutària i ICV-EUiA que s'hagi oblidat de l'encaix de Catalunya a l'Estat.
El 18 de juny del 2006, Catalunya va aprovar en referèndum la reforma de l'Estatut pactada després de dos anys de negociacions. La consulta va registrar una participació del 49,4% i el sí es va imposar amb el 73,9% dels vots.
També va ser llarg el debat al Tribunal Constitucional sobre el recurs que hi va presentar el PP i que es va resoldre declarant inconstitucionals 14 articles i reinterpretant-ne 27 més. Això ha encallat lleis que ja estaven en marxa, com la del cinema, la d'acollida a immigrants, la d'educació o el codi de consum.
La tisorada dels jutges va mobilitzar amb força la ciutadania, que es va manifestar al centre de Barcelona el 10 de juliol del 2010 en defensa del text votat pel poble, i va obligar els partits a redefinir la seva estratègia. D'aquesta manera, ara CiU ha apostat pel pacte fiscal; el PSC s'autoproclama com l'única força que defensa l'Estatut, però encara no ha aconseguit que el Congrés dels Diputats trobi la fórmula per recuperar els articles escapçats; ERC demana superar l'Estatut, que de fet ja va rebutjar després del pacte a Madrid que el va rebaixar; ICV-EUiA ha reclamat un referèndum per definir quin ha de ser l'encaix de Catalunya a l'Estat, on es pugui triar entre autonomisme, federalisme o independentisme, i el PPC i C's, contraris a l'Estatut, demanen que s'apliqui amb fermesa la sentència del TC.
També va ser llarg el debat al Tribunal Constitucional sobre el recurs que hi va presentar el PP i que es va resoldre declarant inconstitucionals 14 articles i reinterpretant-ne 27 més. Això ha encallat lleis que ja estaven en marxa, com la del cinema, la d'acollida a immigrants, la d'educació o el codi de consum.
La tisorada dels jutges va mobilitzar amb força la ciutadania, que es va manifestar al centre de Barcelona el 10 de juliol del 2010 en defensa del text votat pel poble, i va obligar els partits a redefinir la seva estratègia. D'aquesta manera, ara CiU ha apostat pel pacte fiscal; el PSC s'autoproclama com l'única força que defensa l'Estatut, però encara no ha aconseguit que el Congrés dels Diputats trobi la fórmula per recuperar els articles escapçats; ERC demana superar l'Estatut, que de fet ja va rebutjar després del pacte a Madrid que el va rebaixar; ICV-EUiA ha reclamat un referèndum per definir quin ha de ser l'encaix de Catalunya a l'Estat, on es pugui triar entre autonomisme, federalisme o independentisme, i el PPC i C's, contraris a l'Estatut, demanen que s'apliqui amb fermesa la sentència del TC.
