El govern no eliminarà ajuntaments, però sí que reduirà les competències dels més petits
La Generalitat no eliminarà cap ajuntament per estalviar diners en temps de crisi. Segons ha pogut saber TV3, el govern creu que seria massa polèmic. El que sí que ha confirmat la seva voluntat de reduir les competències dels pobles més petits. Tot això es començarà a discutir aquesta tardor amb la nova llei de governs locals que prepara l'executiu.
Per retallar la despesa pública alguns països com Grècia o Itàlia han pres la decisió de reduir el nombre d'administracions, ja sigui fusionant municipis o eliminant províncies, i a Catalunya, molts experts han posat sobre la taula aquesta mesura per optimitzar recursos.
De fet, ja l'any 2000 el govern va encarregar un estudi -conegut com "l'Informe Roca" perquè el dirigia Miquel Roca Junyent- que ja apuntava la necessitat "d'un pla de fusions i agregacions per als municipis de menys de 250 habitants". Tot i això, el govern ha decidit apuntar a una altra solució.
El director general d'Administració Local, Joan Cañada, ho argumenta: "Nosaltres entenem que és tant o més important quines competències té cada municipi. No és lògic que tingui les mateixes competències un municipi de 200 habitants que una ciutat de 200.000, i això sí que cal revisar-ho".
Màxima eficiència amb la mínima burocràcia
No només els 947 ajuntament catalans s'encarreguen de l'administració local. També cal tenir en compte els 41 consells comarcals, un per comarca, i quatre diputacions, una per província, a més de les vegueries, que, de moment, el govern català ha aturat. Aquestes entitats tenen com a objectiu coordinar i donar assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis, però la veritat és que sovint generen duplicitats i són estructures sobredimensionades.
El govern també vol fer front a aquest problema i "buscar la màxima eficiència amb la mínima burocràcia possible", segons ha explicat Cañada, que ha afegit que "hi ha territoris on fan falta algunes administracions 'intermèdies' que en alguns altres territoris segurament no són necessàries".
En aquest sentit, la nova llei de governs locals, que es preveu aprovar el 2012, pretén determinar quina d'aquestes administracions i en quina part del territori es podrien aprimar o fins i tot suprimir. Un exemple és el Consell Comarcal del Barcelonès, que el govern considera innecessari si es té en compte que, a més de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona, aquí també compten amb el Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Un cop canviï la llei, doncs, els serveis que dóna aquest Consell Comarcal els oferirà alguna de les altres entitats municipalistes.
De fet, ja l'any 2000 el govern va encarregar un estudi -conegut com "l'Informe Roca" perquè el dirigia Miquel Roca Junyent- que ja apuntava la necessitat "d'un pla de fusions i agregacions per als municipis de menys de 250 habitants". Tot i això, el govern ha decidit apuntar a una altra solució.
El director general d'Administració Local, Joan Cañada, ho argumenta: "Nosaltres entenem que és tant o més important quines competències té cada municipi. No és lògic que tingui les mateixes competències un municipi de 200 habitants que una ciutat de 200.000, i això sí que cal revisar-ho".
Màxima eficiència amb la mínima burocràcia
No només els 947 ajuntament catalans s'encarreguen de l'administració local. També cal tenir en compte els 41 consells comarcals, un per comarca, i quatre diputacions, una per província, a més de les vegueries, que, de moment, el govern català ha aturat. Aquestes entitats tenen com a objectiu coordinar i donar assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis, però la veritat és que sovint generen duplicitats i són estructures sobredimensionades.
El govern també vol fer front a aquest problema i "buscar la màxima eficiència amb la mínima burocràcia possible", segons ha explicat Cañada, que ha afegit que "hi ha territoris on fan falta algunes administracions 'intermèdies' que en alguns altres territoris segurament no són necessàries".
En aquest sentit, la nova llei de governs locals, que es preveu aprovar el 2012, pretén determinar quina d'aquestes administracions i en quina part del territori es podrien aprimar o fins i tot suprimir. Un exemple és el Consell Comarcal del Barcelonès, que el govern considera innecessari si es té en compte que, a més de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona, aquí també compten amb el Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Un cop canviï la llei, doncs, els serveis que dóna aquest Consell Comarcal els oferirà alguna de les altres entitats municipalistes.
