Troben a la Fatarella l'últim soldat republicà de la batalla de l'Ebre
Important troballa als escenaris de la batalla de l'Ebre que recupera la història d'un dels milers de protagonistes anònims que hi van perdre la vida. Investigadors de l'Institut de Patrimoni del CSIC, del grup d'investigació Didpatri de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert les restes de l'"últim soldat republicà" que va lluitar durant la guerra civil a la zona fortificada de la Fatarella; en concret, als Raimats. Un descobriment que els mateixos investigadors han reconegut que els ha posat "la pell de gallina". I és que tot apunta que hauria lluitat fins a l'últim moment conscient de la seva situació per assegurar el replegament dels soldats davant l'avenç de les tropes franquistes.
"Va estar disparant frenèticament contra els enemics que atacaven la posició i es va quedar al seu lloc de combat fins a la mort per protegir la retirada dels seus companys", segons recullen els investigadors en el seu informe, que ha fet públic l'Associació Lo Riu en un comunicat.
Els arquèolegs han decidit batejar el soldat amb el nom de Charlie. Es tracta d'un dels 500 soldats que el 17 de novembre del 1938 van morir defensant la retirada de l'últim contingent militar republicà encaixonat en el triangle entre la Fatarella, Riba-roja d'Ebre i Ascó per les tropes franquistes.
El soldat del XV Cos de l'Exèrcit va morir en plena batalla pels efectes de la metralla, probablement per una granada que li devia explotar a poca distància i que li va provocar ferides el fèmur dret, a la caixa toràcica i que li hauria arrencat la mà dreta. Fruit de la deflagració, el soldat, que calçava un 44 i feia 1,80 metres, va caure d'esquena sobre el seu sarró. I és precisament per això que s'han pogut recuperar els estris amb què s'afaitava, una ampolla de vidre verd i el plat d'alumini per menjar, juntament amb les restes d'unes botes amb sola de cautxú i punteres de ferro.
L'últim soldat republicà de la batalla de l'Ebre portava, a més, dues granades de fabricació polonesa i diversos paquets de munició per al fusell. Els arqueòlegs creuen, però, que algú li devia treure el casc i l'arma després de morir i el va enterrar a la mateixa trinxera.
La troballa és fruit dels treballs que els arqueòlegs desenvolupen a la línia fortificada de la Fatarella amb l'objectiu de preservar el patrimoni històric que representen els búnquers de formigó i les trinxeres de la zona, l'última en poder dels republicans després d'una batalla que es va prolongar entre el juliol i el novembre del 1938 i que va segar 15.000 vides.
A través de la subdirecció general de Memòria i Pau, la Generalitat s'ha emparat en la llei de fosses comunes i ha assumit l'estudi antropològic de les restes del soldat i dels objectes que portava.
Els arquèolegs han decidit batejar el soldat amb el nom de Charlie. Es tracta d'un dels 500 soldats que el 17 de novembre del 1938 van morir defensant la retirada de l'últim contingent militar republicà encaixonat en el triangle entre la Fatarella, Riba-roja d'Ebre i Ascó per les tropes franquistes.
El soldat del XV Cos de l'Exèrcit va morir en plena batalla pels efectes de la metralla, probablement per una granada que li devia explotar a poca distància i que li va provocar ferides el fèmur dret, a la caixa toràcica i que li hauria arrencat la mà dreta. Fruit de la deflagració, el soldat, que calçava un 44 i feia 1,80 metres, va caure d'esquena sobre el seu sarró. I és precisament per això que s'han pogut recuperar els estris amb què s'afaitava, una ampolla de vidre verd i el plat d'alumini per menjar, juntament amb les restes d'unes botes amb sola de cautxú i punteres de ferro.
L'últim soldat republicà de la batalla de l'Ebre portava, a més, dues granades de fabricació polonesa i diversos paquets de munició per al fusell. Els arqueòlegs creuen, però, que algú li devia treure el casc i l'arma després de morir i el va enterrar a la mateixa trinxera.
La troballa és fruit dels treballs que els arqueòlegs desenvolupen a la línia fortificada de la Fatarella amb l'objectiu de preservar el patrimoni històric que representen els búnquers de formigó i les trinxeres de la zona, l'última en poder dels republicans després d'una batalla que es va prolongar entre el juliol i el novembre del 1938 i que va segar 15.000 vides.
A través de la subdirecció general de Memòria i Pau, la Generalitat s'ha emparat en la llei de fosses comunes i ha assumit l'estudi antropològic de les restes del soldat i dels objectes que portava.
