Dinamarca crea un nou impost per gravar el que considera productes greixosos i poc saludables
Els danesos que consumeixin greixos s'han de gratar una mica més la butxaca a partir d'aquest cap de setmana. Dinamarca ha creat un nou impost que grava el que considera productes greixosos i "poc saludables", una taxa inèdita fins ara i amb la qual el govern vol reduir l'obesitat i les morts per malalties cardiovasculars.
Els greixos es paguen. I no només amb la salut sinó en metàl·lic. Aquesta és la filosofia del nou impost de Dinamarca, que s'ha batejat com l'"impost als greixos" i que grava els productes que tenen més d'un 2,3% de greixos saturats. En alguns, com la llet, el formatge, les patates xips o la mantega, l'increment és d'un 17%. Altres aliments a què s'ha aplicat la taxa són l'entrecot, la pizza o productes processats, com per exemple, les galetes o els pastissos.
Dinamarca, pionera
El govern danès, el primer que aplica una mesura similar, espera que la iniciativa serveixi per reduir un 10% el nombre de persones obeses al país i que ajudi també a rebaixar les morts prematures que es produeixen per malalties cardiovasculars. La mesura ha aixecat sorpreses sobretot perquè Dinamarca no és un dels països europeus amb més índex de persones amb sobrepès, un trist rècord que ostenta el Regne Unit, amb un 20% de la població que té aquest problema.
Lloances i crítiques
La nova taxa no deixa ningú indiferent. Els partidaris del nou impost argumenten beneficis en salut pública però també econòmics: confien que els recursos que s'obtinguin amb el nou gravamen es puguin destinar a campanyes de salut per conscienciar de la importància d'una dieta sana o bé per incrementar l'exercici físic que es practica a les escoles.
En contrast amb aquesta visió positiva de la mesura, hi ha els arguments dels detractors. Alguns consumidors han intentat impedir que s'apugin els preus mentre que la Federació d'Aliments i Begudes alerta que la mesura pot incentivar alguns danesos a creuar la frontera per adquirir determinats productes. Grups de productors s'han sumat també a les crítiques, ja que consideren que els provoca molts maldecaps burocràtics.
I, entre els partidaris i detractors a la nova taxa, se situen els que veuen la mesura com a ineficient. Alguns científics creuen que la nova taxa no servirà per acomplir l'objectiu del govern. En comptes de greixos saturats, alguns experts veuen la sal, el sucre o els hidrats de carboni com uns enemics més perillosos per a la salut. També hi ha els que creuen que malgrat que s'hagin de gratar la butxaca, la majoria de consumidors continuaran posant al seu carret de la compra uns productes llaminers, que agraden i atreuen molt.
Altres països s'ho plantegen
Mentre a Dinamarca el nou impost s'ha encetat amb el debat entre els qui aplaudeixen i els que critiquen la mesura, altres països intenten emmirallar-s'hi. És el cas del Regne Unit, amb el percentatge més alt de població amb sobrepès de la Unió Europea. Aquí ja es plantegen posar en marxa una mesura similar i convertir-se en el segon país europeu on s'hagin de pagar més cars els aliments menys saludables. A Irlanda, el ministre de Sanitat va dir fa uns dies que es plantejava un impost sobre el sucre.
A Suècia, mentrestant, el debat d'apujar els impostos a productes greixosos s'ha plantejat diverses vegades. Un grup d'experts va analitzar els efectes que tindria suprimir l'IVA dels aliments més sans i apujar els impostos dels productes amb greixos saturats, però l'estudi va concloure que les persones que no estaven acostumades a menjar sa no compraven productes saludables tot i que fossin més barats.
Dinamarca, pionera
El govern danès, el primer que aplica una mesura similar, espera que la iniciativa serveixi per reduir un 10% el nombre de persones obeses al país i que ajudi també a rebaixar les morts prematures que es produeixen per malalties cardiovasculars. La mesura ha aixecat sorpreses sobretot perquè Dinamarca no és un dels països europeus amb més índex de persones amb sobrepès, un trist rècord que ostenta el Regne Unit, amb un 20% de la població que té aquest problema.
Lloances i crítiques
La nova taxa no deixa ningú indiferent. Els partidaris del nou impost argumenten beneficis en salut pública però també econòmics: confien que els recursos que s'obtinguin amb el nou gravamen es puguin destinar a campanyes de salut per conscienciar de la importància d'una dieta sana o bé per incrementar l'exercici físic que es practica a les escoles.
En contrast amb aquesta visió positiva de la mesura, hi ha els arguments dels detractors. Alguns consumidors han intentat impedir que s'apugin els preus mentre que la Federació d'Aliments i Begudes alerta que la mesura pot incentivar alguns danesos a creuar la frontera per adquirir determinats productes. Grups de productors s'han sumat també a les crítiques, ja que consideren que els provoca molts maldecaps burocràtics.
I, entre els partidaris i detractors a la nova taxa, se situen els que veuen la mesura com a ineficient. Alguns científics creuen que la nova taxa no servirà per acomplir l'objectiu del govern. En comptes de greixos saturats, alguns experts veuen la sal, el sucre o els hidrats de carboni com uns enemics més perillosos per a la salut. També hi ha els que creuen que malgrat que s'hagin de gratar la butxaca, la majoria de consumidors continuaran posant al seu carret de la compra uns productes llaminers, que agraden i atreuen molt.
Altres països s'ho plantegen
Mentre a Dinamarca el nou impost s'ha encetat amb el debat entre els qui aplaudeixen i els que critiquen la mesura, altres països intenten emmirallar-s'hi. És el cas del Regne Unit, amb el percentatge més alt de població amb sobrepès de la Unió Europea. Aquí ja es plantegen posar en marxa una mesura similar i convertir-se en el segon país europeu on s'hagin de pagar més cars els aliments menys saludables. A Irlanda, el ministre de Sanitat va dir fa uns dies que es plantejava un impost sobre el sucre.
A Suècia, mentrestant, el debat d'apujar els impostos a productes greixosos s'ha plantejat diverses vegades. Un grup d'experts va analitzar els efectes que tindria suprimir l'IVA dels aliments més sans i apujar els impostos dels productes amb greixos saturats, però l'estudi va concloure que les persones que no estaven acostumades a menjar sa no compraven productes saludables tot i que fossin més barats.
