Barcelona

La "tempesta de les Dracònides" costa de veure a Catalunya per la Lluna en fase creixent

Actualitzat a les 10:47 h   09/10/2011

Tempesta perfecta però difícil de veure. La pluja d'estels de les Dracònides ha estat intensa, però ha costat de veure des de Catalunya. Les condicions meteorològiques no han posat gaires problemes, però la Lluna, en fase creixent, ha fet que el cel fos massa lluminós per poder gaudir de l'espectacle amb plenitud.

Allà on els núvols ho han permès, aquest dissabte s'ha pogut contemplar a Catalunya la "tempesta de les Dracònides", una pluja d'estrelles de forta intensitat entre les sis de la tarda i les dotze de la nit. Aquest fenomen s'ha traduït en més de 350 estrelles fugaces per hora en el moment més àlgid de la tempesta.

Dues circumstàncies han amenaçat una bona observació: la presència d'alguns núvols prims que han afectat la visibilitat de forma local i el fet que la Lluna estigui en fase creixent, la qual cosa ha fet que el cel estigués molt lluminós.

Un fenomen únic en 20 anys

Independentment de la seva visibilitat, l'activitat de les Dracònides ha estat fins a set vegades superior a la de les Perseides o "llàgrimes de Sant Llorenç", que es van produir l'11 d'agost. Ha estat la pluja d'estels més intensa des de l'any 2002 i la propera, amb una intensitat similar, no tornarà a repetir-se en els propers deu anys.

Les Dracònides es produeixen quan l'òrbita de la Terra es creua amb els núvols de partícules que deixen els cometes al seu pas. Aquest dissabte, la Terra ha travessat un núvol dens de partícules deixades pel cometa 21P/Giacobini-Zinner entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La interacció amb aquestes partícules, de la mida de grans de sorra, no suposa cap perill.

Reben aquest nom perquè semblen irradiar de la constel·lació del Dragó. Dos han estat els moments àlgids: el primer, entre les sis de la tarda i les nou del vespre, durant el qual es van registrar entre 50 i 100 estrelles fugaces per hora; i el segon, cap a les deu de la nit, quan es van produir entre 600 i 800 meteors per hora.