Barcelona

Raquel Andrés: "Les xarxes socials ens roben la vida real" (I)

Tenia curiositat per saber més d'una jove que amb 23 anys escriu un llibre molt documentat sobre internet. La seva veu és encara la d'una adolescent però argumenta bé el missatge que deixa. Raquel Andrés Durà no dubta quan alerta dels perills de les xarxes socials al seu darrer llibre, "Los ángeles no tienen Facebook". Diu que pertany a la generació Messenger però es nega a tenir perfil al Facebook, al Tuenti o al Twitter. Es queixa que internet es carrega les converses presencials entre amics, elimina el concepte de privacitat i ens converteix en éssers passius que no lluitem per res.

Actualitzat
Sorprèn que sent tan jove alertis dels perills de les xarxes socials que uneixen molts joves
Jo sóc de la generació Messenger, i ho critico perquè parlo amb coneixement de causa. Una amiga va anar a París i en va publicar les fotos al mur del Facebook. Com que jo no tinc, vaig demanar-li el normal: quedar en persona i veure'ns perquè m'expliqui el seu viatge. Vaig trigar molt més temps en veure-les.

El llibre repassa el context històric d'internet amb molt de detall. Quan de temps has invertit a escriure'l?
He dedicat dos anys al llibre, i sí, he recopilat molta documentació. No volia centralitzar-lo només en el Facebook sinó explicar què va haver-hi abans. Perquè tot està relacionat, és molt global. Els smartphones no tindrien sentit sense les xarxes socials, i aquestes es nodreixen de les càmeres digitals.

Per què creus que atrau tant el Facebook?
Perquè és un espai on et pots exhibir. Els teus comentaris, les fotografies, pensaments, etc. Com anem amb tantes presses i ara ningú ens escolta, doncs ho diem als nostres murs eteris perquè els altres ens facin cas. S'ha creat l'spam personal, que és la gent que té molta ànsia de publicar moltes coses i es repeteixen constantment. Com aquella senyora que repetia dia i nit que es casava. Fa que augmenti la cultura del jo.

A títol individual, quin és el problema més greu que trobes a les xarxes socials?
Estem perdent comunicació, tenim mandra o mai tenim temps de quedar amb els amics, fem servir el Facebook per evitar una trobada presencial. A les escoles, amb els nens i adolescents ja es veu. L'era Messenger s'ha transportat a les xarxes socials i va més enllà. Les places dels parcs estan cada cop més buides de nens, només queden els immigrants perquè vénen d'altres cultures. Però els nostres estan molt informatitzats i potser se'ls prepara per a un futur laboral, però estan perdent el contacte amb el carrer.

I de manera professional veus positiu tenir Facebook?
Si fos empresària voldria arribar al màxim de gent possible i tindria una pàgina o perfil a les xarxes. Un altre tema és la política de privacitat i saber quin ús poden fer amb les teves dades, o si t'importa que una empresa com el Facebook es faci més gran a costa teu, etc.

El negoci de les dades personals

Dediques un capítol al negoci de les xarxes socials. Quin és?
Principalment al Facebook és la publicitat i aquesta genera diners a través de les dades. Està molt segmentada, saben la franja d'edat, els interessos d'oci o cultura, l'entorn de treball, etc. S'ha publicat que venien dades a tercers i també s'especula que l'FBI està al darrere.

El periodista nord-americà David Kirkpatrick, autor del llibre "L'efecte Facebook", va assegurar al 324.cat que això "era una fantasia paranoica".
Hi ha relacions empresarials molt agafades amb pinces: hi ha un inversor que ha entrat en una empresa, i en aquesta algú ha invertit un percentatge que ve de la CIA. Els diners vénen del govern però es diversifica tant que costa demostrar-lo.

Facebook ens controla?
Estem controlats per totes bandes, el Facebook és una eina més. Deixem les nostres dades a tot arreu sense prestar atenció. La paradoxa és que critiquem els governs de certs països com la Xina perquè controlen explícitament els ciutadans i demanen identificar-se als cibercafès. Però aquí donem les nostres dades voluntàriament a una companyia estrangera sense saber qui hi ha al darrere. Ho fem per la pressió social, per no quedar-nos fora del grup, per mimetisme.

Dius que a les xarxes socials la intimitat se sent agredida per la publicitat. Hi pot haver intimitat al Facebook?
En realitat no, perquè la política de privacitat la modifiquen constantment. Ara, a través d'un timeline, ensenyen totes les relacions i accions que fas. Et diuen que pots restringir, fer llistes privades, però al final tothom s'acaba assabentat de tot. Decideixen què fer amb la teva informació perquè per defecte és pública. Has de desactivar manualment les funcions que restringeixen les dades. Això és com les invitacions que rebo per connectar-me al Facebook constantment.

Has aconseguit donar de baixa el teu correu electrònic, oi?
Sí, però és superabsurd. Dius que vols donar de baixa de la base de dades de Facebook el teu correu electrònic per no rebre més invitacions i et responen que d'acord, però que continuaran tenint-lo per saber que no vols donar-te d'alta amb ells. Veus? De qualsevol manera, ells et tenen fitxat.

Els joves a les xarxes socials

I un altre tema que també t'amoïna és el jovent que és a les xarxes, que falsegen la seva edat per tenir un perfil.
Nens de menys de 10 anys són a Facebook dient que en tenen 14, que és l'edat permesa. Això és denunciable si ho demostres, però la responsabilitat final és dels pares. Sembla que ara no se'ls pot prohibir res, als nens. Els pares s'han d'ocupar de veure què fan, que no publiquin fotos que els poden comprometre.

En entrevistar a l'expert en xarxes socials Peter Shankman, va deixar un consell als joves: "Si vols tenir un secret no l'expliquis a internet".

Totalment d'acord. Perquè en algun moment poden canviar la política de privacitat i que això, durant unes hores, estigui publicat. El problema és que un nen no té la consciència del que serà de gran o si en un futur voldrà oblidar-ho, no té el sentit crític del que està bé o malament. Per això, considero molt important estar-hi a sobre.

I a les escoles, com s'haurien d'integrar les eines digitals i les xarxes socials?
"El món d'internet" hauria de ser una assignatura obligatòria a les escoles. Hem passat de consultar les enciclopèdies a fer servir la Wikipedia, copiar, enganxar i tenir el treball fet. S'ha de buscar més enllà, cercar les fonts originals, tenir més curiositat. Hem passat d'un ús a un abús i això és molt preocupant. Els costos de les xarxes socials són enormes. Són gratis però... i totes les coses que estem deixant de fer per comunicar-nos a través d'aquestes eines? Les xarxes socials ens estan robant temps de la vida real.

Quins altres costos estem pagant amb les xarxes?
No es té en compte, però el cost econòmic d'electricitat, internet i mòbil és alt. La gent vol un smartphone per tenir Facebook al telèfon. Vodafone va llançar una campanya d'internet gratis al mòbil, de l'1 de gener a l'1 de març, amb accés exclusiu a Facebook. Més: ecològicament, què costen els milers de servidors que ha de tenir aquesta companyia per emmagatzemar els bilions de dades que posseeix? Greenpeace ja hi va posar una denúncia.

(Continua a la segona part... Les revolucions de sofà)
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut