Catalunya recorda Companys en el 71è aniversari del seu afusellament
Jornada farcida d'actes per commemorar l'afusellament de Lluís Companys. El van matar la matinada del 15 d'octubre del 1940 pel fet de ser el president de Catalunya. El país celebra diversos actes de record i homenatge en el 71è aniversari de la seva mort. Coincidint amb aquesta data, s'ha restituït la senyera que Companys va col·locar al castell de Montjuïc l'any 1936, en un acte encapçalat pel president Artur Mas i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
RedaccióActualitzat
Diferents actes commemoren, avui, el 71è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys. A les sis del matí ha començat una marxa de torxes al glacis de Santa Helena, al castell de Montjuïc. La delegació d'Esquerra Republicana, el partit del president Companys, ha assistit a la marxa amb la nova direcció al capdavant i el candidat a les eleccions del 20-N, Alfred Bosch. La de Convergència Democràtica i les seves joventuts ha estat encapçalada pel secretari general adjunt de la formació nacionalista, Oriol Pujol, i pel primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn.
A partir de les nou han començat les ofrenes florals al Castell. Han desfilat davant la tomba de Companys els membres de la mesa del Parlament de catalunya i una representació del govern català encapçalada pel president Artur Mas i la vicepresidenta Joana Ortega. També ha deixat flors al monument l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. L'ofrena dels socialistes catalans l'ha fet el primer secretari del PSC, José Montilla, i la de Convergència i Unió, Oriol Pujol, acompanyat d'Ortega. Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya també han retut homenatge al president assassinat.
A les deu s'ha hissat una gran bandera al vèrtex nord del baluard de Santa Amàlia com a acte simbòlic per restituir la que Companys va col·locar al castell el 23 d'agost del 1936. L'Ajuntament de Barcelona restitueix d'aquesta manera la senyera que el president de la Generalitat va hissar al castell de Montjuïc. En l'acte, l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una lloança a la bandera com a símbol d'unitat.
Ofrena al bust recuperat
A Lleida, la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya ha homenatjat el president Lluís Companys amb una ofrena floral al monument situat a la plaça de l'Escorxador. Es tracta del bust que, el dia 12 d'octubre, es van endur uns joves. Poc després, la policia els va enxampar amb l'escultura dins del cotxe i treballadors municipals van tornar a col·locar el bust de Lluís Companys al seu lloc habitual. Un cop restituït el monument, s'hi ha pogut fer l'ofrena. La secció local d'Esquerra també ha homenatjat el president amb les tradicionals salves des de la Seu Vella.
Una mort "per Catalunya"
Eren prop de les 6.30 hores del 15 d'octubre de 1940 quan Companys va ser afusellat al fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, en compliment de la pena de mort que havia imposat un consell de guerra sumaríssim per "rebel·lió militar".
Les últimes paraules que va pronunciar van ser "per Catalunya", i ell mateix va assegurar per escrit que deixava aquest món sense rancor. En el moment de l'afusellament, Companys tenia 58 anys i va rebutjar portar una bena als ulls.
El president de la Generalitat republicana va ser detingut per la Gestapo el 13 d'agost de 1940 a França, on es trobava aleshores. Va ser extradit poc després, i el dia abans de la seva mort va ser condemnat per un tribunal militar. Companys és l'únic president europeu elegit democràticament afusellat pel feixisme i 71 anys després encara es reivindica nacionalment la seva figura.
Les cartes de Companys
La data coincideix també amb una troballa històrica. Aquest divendres es van presentar cinc cartes inèdites que el president Companys va escriure quan era a presó pels fets d'octubre del 1934, quan el van condemnar per haver proclamat l'Estat Català.
A partir de les nou han començat les ofrenes florals al Castell. Han desfilat davant la tomba de Companys els membres de la mesa del Parlament de catalunya i una representació del govern català encapçalada pel president Artur Mas i la vicepresidenta Joana Ortega. També ha deixat flors al monument l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. L'ofrena dels socialistes catalans l'ha fet el primer secretari del PSC, José Montilla, i la de Convergència i Unió, Oriol Pujol, acompanyat d'Ortega. Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya també han retut homenatge al president assassinat.
A les deu s'ha hissat una gran bandera al vèrtex nord del baluard de Santa Amàlia com a acte simbòlic per restituir la que Companys va col·locar al castell el 23 d'agost del 1936. L'Ajuntament de Barcelona restitueix d'aquesta manera la senyera que el president de la Generalitat va hissar al castell de Montjuïc. En l'acte, l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una lloança a la bandera com a símbol d'unitat.
Ofrena al bust recuperat
A Lleida, la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya ha homenatjat el president Lluís Companys amb una ofrena floral al monument situat a la plaça de l'Escorxador. Es tracta del bust que, el dia 12 d'octubre, es van endur uns joves. Poc després, la policia els va enxampar amb l'escultura dins del cotxe i treballadors municipals van tornar a col·locar el bust de Lluís Companys al seu lloc habitual. Un cop restituït el monument, s'hi ha pogut fer l'ofrena. La secció local d'Esquerra també ha homenatjat el president amb les tradicionals salves des de la Seu Vella.
Una mort "per Catalunya"
Eren prop de les 6.30 hores del 15 d'octubre de 1940 quan Companys va ser afusellat al fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, en compliment de la pena de mort que havia imposat un consell de guerra sumaríssim per "rebel·lió militar".
Les últimes paraules que va pronunciar van ser "per Catalunya", i ell mateix va assegurar per escrit que deixava aquest món sense rancor. En el moment de l'afusellament, Companys tenia 58 anys i va rebutjar portar una bena als ulls.
El president de la Generalitat republicana va ser detingut per la Gestapo el 13 d'agost de 1940 a França, on es trobava aleshores. Va ser extradit poc després, i el dia abans de la seva mort va ser condemnat per un tribunal militar. Companys és l'únic president europeu elegit democràticament afusellat pel feixisme i 71 anys després encara es reivindica nacionalment la seva figura.
Les cartes de Companys
La data coincideix també amb una troballa històrica. Aquest divendres es van presentar cinc cartes inèdites que el president Companys va escriure quan era a presó pels fets d'octubre del 1934, quan el van condemnar per haver proclamat l'Estat Català.
