La fal·làcia del totxo
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
Què val ara el meu pis? Ens ho vam preguntar ahir a l'"Àgora" aprofitant l'avinentesa que demà s'inaugura el Barcelona Meeting Point, el saló immobiliari més important de l'Estat.
Vam convidar al programa el seu president, Enric Lacalle –que com a bon organitzador de fires és optimista de mena- i Gonzalo Bernardos, el vicerector econòmic de la Universitat de Barcelona, que com a bon estudiós del sector es posa les mans al cap per com s'han fet les coses i com s'ha pogut passar del "boom" immobiliari a l'esclat de la bombolla en un tres i no res.
Bernardos, que parla molt i parla clar, no va tenir miraments a l'hora d'admetre que el "boom" de la construcció estava basat en la fal·làcia que el totxo no baixa mai de preu. Per això la gent invertia i s'hipotecava fins a les orelles perquè pensava que, al capdavall, tindria una cosa que mai baixaria de preu. I era mentida.
El totxo, com s'ha demostrat, també pot anar enrere. Si durant 12 anys, de 1995 al 2007, el creixement dels preus dels nostres habitatges va arribar a pujar un 155%, en els tres anys que fa que estem submergits en la crisi, els preus han baixat de mitjana un 22%. Per tant, encara hi ha recorregut per continuar baixant, no és veritat que s'hagi tocat fons i els qui van comprar un pis o una casa fa cinc o deu anys encara tenen un valor superior al preu pel qual el van comprar.
Cada casa, però, és un món i depèn de les especificitats de cada habitatge i el seu municipi. A grans trets, però, és evident que el mercat de noves construccions, a Catalunya, ha tingut un comportament asimètric. Mentre que a Barcelona ciutat –amb molta demanda i poc estoc- els preus han baixat poc i es continuen pagant prop de 6.000 euros per metre quadrat, la baixada de preus a la costa està arribant, en alguns casos, al 50%.
Igualment, segons va anunciar Bernardos, hi ha un munt de promocions de poblacions mitjanes i petites del país que passaran anys i panys buides, sense que ningú compri un sol pis. Li pregunto aleshores a Bernardos si pot arribar a passar com a Alemanya, on ja s'han començat a enderrocar promocions senceres encara per estrenar. La resposta és contundent: demà.
Vam convidar al programa el seu president, Enric Lacalle –que com a bon organitzador de fires és optimista de mena- i Gonzalo Bernardos, el vicerector econòmic de la Universitat de Barcelona, que com a bon estudiós del sector es posa les mans al cap per com s'han fet les coses i com s'ha pogut passar del "boom" immobiliari a l'esclat de la bombolla en un tres i no res.
Bernardos, que parla molt i parla clar, no va tenir miraments a l'hora d'admetre que el "boom" de la construcció estava basat en la fal·làcia que el totxo no baixa mai de preu. Per això la gent invertia i s'hipotecava fins a les orelles perquè pensava que, al capdavall, tindria una cosa que mai baixaria de preu. I era mentida.
El totxo, com s'ha demostrat, també pot anar enrere. Si durant 12 anys, de 1995 al 2007, el creixement dels preus dels nostres habitatges va arribar a pujar un 155%, en els tres anys que fa que estem submergits en la crisi, els preus han baixat de mitjana un 22%. Per tant, encara hi ha recorregut per continuar baixant, no és veritat que s'hagi tocat fons i els qui van comprar un pis o una casa fa cinc o deu anys encara tenen un valor superior al preu pel qual el van comprar.
Cada casa, però, és un món i depèn de les especificitats de cada habitatge i el seu municipi. A grans trets, però, és evident que el mercat de noves construccions, a Catalunya, ha tingut un comportament asimètric. Mentre que a Barcelona ciutat –amb molta demanda i poc estoc- els preus han baixat poc i es continuen pagant prop de 6.000 euros per metre quadrat, la baixada de preus a la costa està arribant, en alguns casos, al 50%.
Igualment, segons va anunciar Bernardos, hi ha un munt de promocions de poblacions mitjanes i petites del país que passaran anys i panys buides, sense que ningú compri un sol pis. Li pregunto aleshores a Bernardos si pot arribar a passar com a Alemanya, on ja s'han començat a enderrocar promocions senceres encara per estrenar. La resposta és contundent: demà.
