La CE inclou el corredor ferroviari del Mediterrani entre les seves prioritats
La Comissió Europea (CE) ha inclòs finalment el corredor mediterrani entre les seves prioritats per invertir en projectes per a infraestructures. El traçat escollit aniria de Figueres a Almeria, i després s'endinsaria per l'interior cap a Granada i Sevilla fins a Algesires.
RedaccióActualitzat
El traçat arrencarà a Algesires, el port que connecta la península i el continent europeu amb el nord d'Àfrica. Travessarà Andalusia per l'interior, en lloc de fer-ho per la costa, i posteriorment enfilaria rumb a Almeria i Cartagena per connectar l'horta d'Europa amb el continent. Passarà pels grans ports del mediterrani com València, Tarragona i Barcelona. Després de Girona, travessarà la frontera pel túnel del Pertús. El projecte s'hauria de completar en un termini de 20 anys, fins al 2030.
Després dels 1.300 quilòmetres de trajecte per la península, la línia de mercaderies pujarà per l'est de França, fins a Hamburg, un dels ports més importants d'Europa. Posteriorment, enllaçarà amb les capitals escandinaves: Copenhaguen, Estocolm i Hèlsinki. Un total de 4.400 quilòmetres.
A banda del mediterrani, la Comissió està disposada també a cofinançar els anomenarts corredors atlàntic i central, que han d'unir Portugal, Galícia, Cantàbria i el País Basc amb Europa. Destaca també l'aposta per connectar València amb Madrid o Castelló amb Saragossa. Ara bé, l'únic que queda exclòs és fer un nou túnel al mig dels Pirineus, per Canfranc.
La decisió de Brussel·les dibuixaria una mena de teranyina ferroviària com aquesta:
Satisfacció i dubtes
El govern espanyol s'ha mostrat satisfet amb la decisió de Brussel·les perquè recull tots els plantejaments de l'executiu. El ministre de Foment, José Blanco, ha assegurat que "consagra el pas de l'Espanya radial a l'Espanya en xarxa".
Brussel·les ha fet només el primer pas. Ara toca posar-se a treballar. Per això, els alcaldes de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Figueres aposten per impulsar un "lobby" perquè el corredor mediterrani sigui una realitat. En un acte al Palauet Albéniz de Barcelona, els quatre batlles han subratllat l'impuls econòmic i l'augment de la competitivitat que suposarà la nova infraestructura per al territori.
Ferrmed, el "lobby" que des del 2004 ha lluitat perquè el corredor mediterrani tirés endavant, ha lamentat que s'arribi a Algesires per l'interior en lloc de fer-ho per la costa. Ho veu com una mena de cafè per a tothom, un "error garrafal" del qual ha culpat el govern espanyol. Ferrmed espera que després de "picar tanta pedra" el govern espanyol prioritzi el corredor mediterrani per sobre dels altres que també han estat inclosos en el pla de Brussel·les.
El finançament
La decisió de la Unió Europea d'incloure el projecte del corredor mediterrani entre les infraestructures prioritàries significa que es podrà beneficiar de la partida de 32.000 milions que es destinaran a la desena de corredors transfronterers de transports de mercaderies, entre els quals hi ha el mediterrani.
En contrapartida, Brussel·les exigeix que les infraestructures prioritàries rebin el cofinançament dels governs i el compromís d'enllestir-los en els terminis fixats.
La Generalitat, així com la resta de governs autonòmics implicats en el projecte, han treballat durant molt temps perquè el corredor mediterrani es converteixi en una realitat.
La importància estratègica del corredor mediterrani
Es tracta del "corredor de transport" necessari per "garantir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya", del País Valencià i de la resta de comunitats autònomes per on s'ha de vertebrar. Així ho assegura un informe conjunt de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Cambra de València del juliol del 2010.
Les comunitats autònomes per on hauria de passar el corredor, segons afirma l'informe, representen el 37% del producte interior brut d'Espanya. D'aquesta xifra, més de la meitat correspon a Catalunya, que representa el 19% del PIB de l'Estat. Aquestes regions concentren, a més, un 40% de les empreses que hi ha a Espanya i el 60% de les exportacions.
L'informe destaca la importància del corredor mediterrani per optimitzar els recursos i convertir l'arc mediterrani en una macroregió econòmica, que potenciï el creixement de les regions que en formin part.
Un altre estudi, en aquest cas de Ferrmed, destaca més bondats d'aquesta obra com el fet que l'estalvi acabarà triplicant l'inversió feta per construir-lo.
Després dels 1.300 quilòmetres de trajecte per la península, la línia de mercaderies pujarà per l'est de França, fins a Hamburg, un dels ports més importants d'Europa. Posteriorment, enllaçarà amb les capitals escandinaves: Copenhaguen, Estocolm i Hèlsinki. Un total de 4.400 quilòmetres.
A banda del mediterrani, la Comissió està disposada també a cofinançar els anomenarts corredors atlàntic i central, que han d'unir Portugal, Galícia, Cantàbria i el País Basc amb Europa. Destaca també l'aposta per connectar València amb Madrid o Castelló amb Saragossa. Ara bé, l'únic que queda exclòs és fer un nou túnel al mig dels Pirineus, per Canfranc.
La decisió de Brussel·les dibuixaria una mena de teranyina ferroviària com aquesta:
Satisfacció i dubtes
El govern espanyol s'ha mostrat satisfet amb la decisió de Brussel·les perquè recull tots els plantejaments de l'executiu. El ministre de Foment, José Blanco, ha assegurat que "consagra el pas de l'Espanya radial a l'Espanya en xarxa".
Brussel·les ha fet només el primer pas. Ara toca posar-se a treballar. Per això, els alcaldes de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Figueres aposten per impulsar un "lobby" perquè el corredor mediterrani sigui una realitat. En un acte al Palauet Albéniz de Barcelona, els quatre batlles han subratllat l'impuls econòmic i l'augment de la competitivitat que suposarà la nova infraestructura per al territori.
Ferrmed, el "lobby" que des del 2004 ha lluitat perquè el corredor mediterrani tirés endavant, ha lamentat que s'arribi a Algesires per l'interior en lloc de fer-ho per la costa. Ho veu com una mena de cafè per a tothom, un "error garrafal" del qual ha culpat el govern espanyol. Ferrmed espera que després de "picar tanta pedra" el govern espanyol prioritzi el corredor mediterrani per sobre dels altres que també han estat inclosos en el pla de Brussel·les.
El finançament
La decisió de la Unió Europea d'incloure el projecte del corredor mediterrani entre les infraestructures prioritàries significa que es podrà beneficiar de la partida de 32.000 milions que es destinaran a la desena de corredors transfronterers de transports de mercaderies, entre els quals hi ha el mediterrani.
En contrapartida, Brussel·les exigeix que les infraestructures prioritàries rebin el cofinançament dels governs i el compromís d'enllestir-los en els terminis fixats.
La Generalitat, així com la resta de governs autonòmics implicats en el projecte, han treballat durant molt temps perquè el corredor mediterrani es converteixi en una realitat.
La importància estratègica del corredor mediterrani
Es tracta del "corredor de transport" necessari per "garantir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya", del País Valencià i de la resta de comunitats autònomes per on s'ha de vertebrar. Així ho assegura un informe conjunt de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Cambra de València del juliol del 2010.
Les comunitats autònomes per on hauria de passar el corredor, segons afirma l'informe, representen el 37% del producte interior brut d'Espanya. D'aquesta xifra, més de la meitat correspon a Catalunya, que representa el 19% del PIB de l'Estat. Aquestes regions concentren, a més, un 40% de les empreses que hi ha a Espanya i el 60% de les exportacions.
L'informe destaca la importància del corredor mediterrani per optimitzar els recursos i convertir l'arc mediterrani en una macroregió econòmica, que potenciï el creixement de les regions que en formin part.
Un altre estudi, en aquest cas de Ferrmed, destaca més bondats d'aquesta obra com el fet que l'estalvi acabarà triplicant l'inversió feta per construir-lo.
