Barcelona

Ioannidis reclama més control públic de la recerca científica biomèdica per tenir estudis de més qualitat

Josep M. Camps Actualitzat a les 21:56 h   29/10/2011

Més de la meitat de les descobertes en la recerca científica biomèdica que es fan públiques acaben resultant exagerades o falses anys després. Hi ha investigadors dedicats a analitzar aquest fenomen i John Ioannidis, metge epidemiòleg greconord-americà, n'és un. Ho atribueix sovint als interessos econòmics de les empreses, als interessos personals dels investigadors i fins i tot a la mateixa dinàmica del treball científic. Per solucionar-ho proposa que es facin públiques totes les dades de les recerques, perquè es puguin confirmar o refutar ràpidament, i recomana potenciar el control públic de la recerca. Els informatius de TV3 l'han entrevistat aprofitant que va ser al Centre Cochrane de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona per fer-hi una conferència.

L'any 2005 el metge epidemiòleg John P. Ioannidis va publicar un article a la revista "PLoS Medicine" titulat "Per què la majoria dels descobriments científics publicats són falsos". En aquest article de títol provocador Ioannidis volia cridar l'atenció sobre un fenomen que tots coneixem: els descobriments científics en medicina que, anys després de donar-se a conèixer, són desmentits per noves recerques. A l'article demostrava, a través de l'anàlisi estadística, que la majoria de recerques que es publiquen a les revistes científiques fan afirmacions que no tenen prou base empírica, i per això sovint són errònies.

En un altre article publicat aquell mateix any, Ioannidis analitzava què havia passat amb les 49 recerques més exitoses dels anys anteriors. 45 d'aquestes recerques afirmaven que un determinat tractament mèdic era beneficiós, i va descobrir que 34 d'aquestes recerques s'havien posat a prova posteriorment amb nous estudis molt rigorosos, i que 14 s'havien demostrat falses.

Ioannidis conclou que el problema és que moltes recerques es fan amb mostres massa petites, amb protocols mal dissenyats i amb marges d'error estadístic massa alts. Però el problema real, diu, són les pressions i els interessos no científics que sovint condicionen la feina científica.

Assenyala com a solucions possibles que els articles científics es facin públics juntament amb totes les dades de la recerca, per facilitar que es puguin verificar. També recomana reforçar el control públic de la recerca privada.

A pesar de tot, Ioannidis és optimista, perquè considera que els últims anys molts equips de recerca han optat per millorar els estàndards i la transparència, i que hi ha revistes científiques que s'estan obrint a oferir totes les dades de les recerques que publiquen. Destaca que en el camp de la genòmica s'estan fent les coses prou bé en aquest sentit.

El que fa aquest investigador s'insereix en una línia de treball que busca perfeccionar el mètode científic per fer-lo més eficient.