Barcelona

Un jutge de Barcelona porta al Tribunal Europeu un desnonament per si aplica clàusules abusives

Un jutge de Barcelona ha enviat al Tribunal de Justícia Europeu el cas d'una família de Martorell desnonada per impagament de la hipoteca. És el primer cop que un magistrat interpel·la el Tribunal de Luxemburg perquè decideixi si la normativa espanyola d'execucions hipotecàries aplica clàusules abusives que poden entrar en col·lisió amb els drets del consumidor recollits a la legislació europea.

Telenotícies migdiaActualitzat
El cas que ha arribat al màxim Tribunal Europeu té l'origen en el desnonament de què fa uns mesos van ser objecte Mohamed Aziz i la seva família. Quan l'afectat va perdre el pis que havia comprat i es va adonar que el banc li reclamava 55.000 euros de deute, es va posar en contacte amb el seu advocat, que va decidir portar el cas als tribunals i demanar que el desnonament es declari nul, en atemptar contra el dret del consumidor.

Per Dionisio Moreno, "és injust que la gent, automàticament, perquè no paga les quotes, perquè es queda sense feina, doncs, que la facin fora de casa seva". Per això apunta que es tracta d'un problema de procediment, que "està mal fet".

El jutge, per la seva banda, en vista dels dubtes que li ha despertat el cas, ha decidit elevar-lo al Tribunal de Luxemburg. José M. Fernández Seijó, titular del jutjat mercantil número 3 de Barcelona, es pregunta, entre altres qüestions, si "les entitats bancàries no tenen massa facilitats per engegar un procés d'execució" i si no faria falta "un procediment més calmat on poder discutir, sense perdre l'immoble, sobre els interessos, el venciment anticipat, etc."

Si el cas prosperés a Luxemburg, l'Aziz tindria dret a recuperar la vivenda o a ser indemnitzat; però, sobretot, obriria les portes a un possible canvi de la llei espanyola d'execucions hipotecàries.

La iniciativa d'aquest jutge de portar la llei hipotecària espanyola al Tribunal de Luxemburg no és el primer intent judicial de revisar la normativa espanyola, davant la sospita que no és prou garantista. Un jutge de Sabadell ja ho va plantejar al Tribunal Constitucional amb arguments semblants, però va perdre.


VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut