Sortir de l'euro costaria a Grècia la meitat de la riquesa que el país genera en un any
El ministre grec de Defensa, Panos Beglitis, va cessar dimarts la cúpula militar del país per sorpresa. Es tracta d'una mesura molt polèmica que, segons alguns analistes, mira d'evitar un possible cop d'estat militar si es fan efectives les previsions dels economistes sobre una possible fallida de Grècia i la seva sortida de l'euro i de la Unió Europea.
RedaccióActualitzat
Fa gairebé dos mesos, el banc suís de negocis UBS va divulgar un extens informe sobre les conseqüències de la ruptura de l'eurozona. L'informe preveia tots els escenaris possibles.
En el cas de la sortida de Grècia de l'euro, que portaria l'economia grega a uns nivells d'atur encara més elevats que els actuals, avisava que "és virtualment impossible imaginar un escenari de trencament sense conseqüències socials serioses", fins al punt de pronosticar el gir cap a un règim autoritari o, fins i tot, militar.
Aquestes previsions, i també els precedents, ja que l'últim cop d'estat militar grec va ser fa només 44 anys, podrien haver portat el govern a adoptar una mesura preventiva tan dràstica.
A més de les conseqüències polítiques, l'estudi d'UBS sobre les conseqüències de la ruptura de l'euro calcula que als grecs els sortiria molt car abandonar la moneda única.
El compte imaginari, basat en les dades de l'estudi, seria aquest: sortir de l'euro implicaria, només el primer any, la fallida de l'Estat i, per tant, l'impagament del 100% del deute públic; la fallida de moltes empreses; el col·lapse del sistema bancari i del comerç exterior grec i, evidentment, uns nivells d'atur encara més elevats que els actuals.
Tot això suma l'equivalent a una quantitat d'entre 9.500 i 11.500 euros per persona. Però no n'hi hauria prou, perquè en els anys següents el compte continuaria sent elevat i sortiria per uns 3.000 o 4.000 euros per càpita, fins que l'economia grega no aconseguís recuperar-se.
En el cas de la sortida de Grècia de l'euro, que portaria l'economia grega a uns nivells d'atur encara més elevats que els actuals, avisava que "és virtualment impossible imaginar un escenari de trencament sense conseqüències socials serioses", fins al punt de pronosticar el gir cap a un règim autoritari o, fins i tot, militar.
Aquestes previsions, i també els precedents, ja que l'últim cop d'estat militar grec va ser fa només 44 anys, podrien haver portat el govern a adoptar una mesura preventiva tan dràstica.
A més de les conseqüències polítiques, l'estudi d'UBS sobre les conseqüències de la ruptura de l'euro calcula que als grecs els sortiria molt car abandonar la moneda única.
El compte imaginari, basat en les dades de l'estudi, seria aquest: sortir de l'euro implicaria, només el primer any, la fallida de l'Estat i, per tant, l'impagament del 100% del deute públic; la fallida de moltes empreses; el col·lapse del sistema bancari i del comerç exterior grec i, evidentment, uns nivells d'atur encara més elevats que els actuals.
Tot això suma l'equivalent a una quantitat d'entre 9.500 i 11.500 euros per persona. Però no n'hi hauria prou, perquè en els anys següents el compte continuaria sent elevat i sortiria per uns 3.000 o 4.000 euros per càpita, fins que l'economia grega no aconseguís recuperar-se.
