Papandreu, a cara o creu
El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha decidit jugar-s'ho tot a cara o creu, amb un referèndum sobre l'últim acord pel rescat de Grècia, que ha posat l'euro encara més a la corda fluixa, després de mesos de sacsejades financeres per la crisi del deute. Amb una imatge pública perjudicada pels diversos plans de retallades i una autoritat minvada per l'oposició al seu propi partit, el socialista, Papandreu es juga també el seu futur polític en una moció de confiança, que s'ha començat a debatre sense ell -cridat a files per Merkel i Sarkozy-. El seu discurs ha fet un gir en menys d'una setmana. Ja no parla de la "nova era" per a Grècia, sinó del mandat del poble.
Irene VaquéActualitzat
Fill d'una nissaga de mandataris -els seus pare i avi ja van ser primers ministres de Grècia- Iorgos Papandreu s'arrisca a passar a la història com l'home que va fer sortir Grècia de l'euro. L'anunci de sotmetre a referèndum popular l'últim pla d'ajuda europeu per evitar la fallida del país, que inclou una condonació del 50% del deute grec però també el compromís de fer més retallades- ha estat una bomba de rellotgeria per a la UE i l'euro.
Papandreu va rebre aquest acord amb optimisme. Després de l'acord del 27 d'octubre, proclamava que Grècia tancava "un capítol del passat" i que ara podria "treballar amb força per un futur per als grecs". "Cal desfer-se d'aquesta càrrega del passat i iniciar una nova era, una nova època basada en la nostra pròpia força". En menys d'una setmana, ha canviat el discurs i ara defensa que cal que el poble opini per tenir un "mandat clar dins i fora de Grècia sobre el nostre recorregut europeu i la participació a l'euro", paraules que tancaven una reunió de set hores amb el seu govern.
Alguns analistes han interpretat l'aposta pel referèndum, que es podria convocar al desembre, com un intent de Papandreu de blindar-se tant davant dels líders europeus, perquè no li demanin més retallades, com davant del seu partit, el PASOK, en què cada vegada té menys força. Aquesta debilitat podria derivar en el fet, fins i tot, que no tingués prou suports per convocar la consulta. El principal grup de l'oposició, el conservador Nova Democràcia, que té 85 escons, ja ha advertit que està en contra del referèndum, com també la resta de partits de l'oposició, entre els quals hi ha els comunistes i els ortodoxos.
La dissidència dins el seu grup parlamentari l'ha deixat amb 152 diputats, un per sobre de la majoria- davant dels 160 que tenia quan va guanyar les eleccions, fa 25 mesos. Per superar la moció de confiança, que s'ha començat a debatre aquest dimecres i es votarà la nit de divendres a dissabte, necessita el suport de 151 dels 300 diputats. El primer ministre ja en va superar una al juny. Aleshores va obtenir 155 suports i 143 vots en contra. Els diputats socialistes es divideixen entre els que encara li fan costat, els que defensen un govern d'unitat nacional amb o sense Papandreu i els que volen eleccions anticipades.
Està per veure el resultat de la moció de confiança, però, sigui quin sigui, serà una nova data per subratllar en una legislatura convulsa, en què s'ha aprovat una rebaixa de les pensions, l'acomiadament de funcionaris, privatitzacions, un nou impost sobre el patrimoni i la lluita contra l'evasió fiscal, un dels mals de Grècia. La plaça Sintagma d'Atenes ha aparegut reiteradament als mitjans per les protestes de la població, mobilitzada en diverses vagues generals contra els plans d'austeritat necessaris per rebre els més de 200.000 milions d'euros dels dos plans de rescat aprovats per la UE.
Papandreu va rebre aquest acord amb optimisme. Després de l'acord del 27 d'octubre, proclamava que Grècia tancava "un capítol del passat" i que ara podria "treballar amb força per un futur per als grecs". "Cal desfer-se d'aquesta càrrega del passat i iniciar una nova era, una nova època basada en la nostra pròpia força". En menys d'una setmana, ha canviat el discurs i ara defensa que cal que el poble opini per tenir un "mandat clar dins i fora de Grècia sobre el nostre recorregut europeu i la participació a l'euro", paraules que tancaven una reunió de set hores amb el seu govern.
Alguns analistes han interpretat l'aposta pel referèndum, que es podria convocar al desembre, com un intent de Papandreu de blindar-se tant davant dels líders europeus, perquè no li demanin més retallades, com davant del seu partit, el PASOK, en què cada vegada té menys força. Aquesta debilitat podria derivar en el fet, fins i tot, que no tingués prou suports per convocar la consulta. El principal grup de l'oposició, el conservador Nova Democràcia, que té 85 escons, ja ha advertit que està en contra del referèndum, com també la resta de partits de l'oposició, entre els quals hi ha els comunistes i els ortodoxos.
La dissidència dins el seu grup parlamentari l'ha deixat amb 152 diputats, un per sobre de la majoria- davant dels 160 que tenia quan va guanyar les eleccions, fa 25 mesos. Per superar la moció de confiança, que s'ha començat a debatre aquest dimecres i es votarà la nit de divendres a dissabte, necessita el suport de 151 dels 300 diputats. El primer ministre ja en va superar una al juny. Aleshores va obtenir 155 suports i 143 vots en contra. Els diputats socialistes es divideixen entre els que encara li fan costat, els que defensen un govern d'unitat nacional amb o sense Papandreu i els que volen eleccions anticipades.
Està per veure el resultat de la moció de confiança, però, sigui quin sigui, serà una nova data per subratllar en una legislatura convulsa, en què s'ha aprovat una rebaixa de les pensions, l'acomiadament de funcionaris, privatitzacions, un nou impost sobre el patrimoni i la lluita contra l'evasió fiscal, un dels mals de Grècia. La plaça Sintagma d'Atenes ha aparegut reiteradament als mitjans per les protestes de la població, mobilitzada en diverses vagues generals contra els plans d'austeritat necessaris per rebre els més de 200.000 milions d'euros dels dos plans de rescat aprovats per la UE.
