El català es queda sense oficis

"L'ofici que més m'agrada" és un dels poemes més coneguts de Joan Salvat-Papasseit, potser per l'apropiació propedèutica que se n'ha fet en l'entorn escolar. La majoria dels oficis que hi apareixen encara es practiquen, tot i que no sempre de la mateixa manera que a l'any 1925, quan es va publicar.

Si fos certa la sospita que el Twitter és una eina més de recerca per comprendre com som les persones, què preferim i què ens preocupa, en podríem deduir que els oficis no acaben d'interessar als tuitaires catalans.

A mans foranes

El @fuster pertany a un tal Leclerq que no es deixa seguir però que no ha fet ni un tuit, cap "gronxada d'encenalls" per tant, ni rastre de "les serradures de color de mantega". El @manyà diu que es diu Kapikian viu a la costa est dels Estats Units i pel que sembla treballa en una empresa que és líder mundial en desenvolupament de sistemes de míssils. Deu ser una reinterpretació d'aquells "galls de les teulades / que vigilen de nits".

I el @pintor? És d'una artista brasilera mentre que el @paleta pertany a Enrique Alegretta, un argentí que, si la cerca no ens enganya, hauria estat campió de futbol... en la versió de videojoc. En tot cas no "fa balconades que hom veu la mar de lluny".

Cap dels oficis que agradaven al poeta s'emmiralla al Twitter amb un usuari que el defensi cada dia, "en cos de camisa" o amb "bata llarga de colors a pleret".  

I molts dels oficis que Salvat-Papasseit no va esmentar també són a mans alienes, per dir-ho d'alguna manera, de vegades a causa d'una coincidència en la pronúncia, sovint amb la justificació d'un cognom i molts cops per motius inextricables. El @forner és brasiler, el @sabater és filipí, l'@ebenista és belga, el @tapisser és francès, l'@electricista és portuguès, el @mecànic és mexicà i el @taxista, peruà, condueix pels carrers de Lima.  El @fotògraf és de Suïssa, l'@impressor és de Moscou, el @mariner sojorna a Colchester i el @manobre viu a Los Angeles.

Es tracta de pèrdues gairebé irrecuperables. En aquestes xarxes, la tria del nom d'usuari se sol basar en la llei del que hi arriba primer, excepte quan es demostra una suplantació de personalitat.

Muts i engabiats

En canvi, sí que es podria resoldre el cas dels espavilats que enregistren noms d'usuari sense cap intenció de fer-los servir.

Costa de saber què els empeny a aquesta pràctica. Del @calafat, el port del Twitter no "se n'enjoia", perquè no "pica amb ressò". És un altre dels comptes moribunds que sobreviuen al congelador del Twitter.

Potser els autors d'aquests malbarataments esperen amb cobdícia que un dia en podran treure quatre xavos o potser és només desídia. La seva acció condemna al purgatori del silenci el @lampista i el @ferrer. El @cuiner no presenta cap plat al "timeline", el @carnisser diu que així es deia el seu pare, però no fileteja cap missatge i el @peixater encara deu esperar la barca. Quina diferència amb els pescadors japonesos que ja venen les caixes abans d'arribar a port, gràcies als seus tuits.  

El @mestre no obsequia els lectors amb cap lliçó i no emet cap diagnòstic el @metge. No rondina l'@advocat, callen el @dissenyador, el @xofer i el @masover, aplegats de cop i volta en aquest buit surreal, com en una cançó de Jaume Sisa.  

El segrest d'@ofici és singular perquè demostra una ambició generalista per part del seu autor. Però als lectors d'aquesta sèrie els intrigarà encara més l'existència d'un @tuitaire, que es presenta com a Jordi Tuitaire. No se'l creu ningú aquest cognom! No té cap seguidor ni segueix a ningú, si més no fins que s'ha escrit aquesta crònica. Els seus missatges interpel·len uns quants "famosos del timeline", a veure si així li donen corda.

Si l'objectiu final són els diners d'una possible venda d'aquests noms d'usuari ocupats, en què pensava la persona que es va enregistrar com a @carterista?  

Un @llibreter autèntic

Enmig de tanta aparença falsificada, és imprescindible anotar que hi ha un @llibreter que ho és de debò. No s'ha identificat públicament però moltes persones saben qui és. Aquest empleat d'una llibreria força coneguda de Barcelona té prop de mil seguidors al Twitter i és l'autor d'un blog que firma de la mateixa manera.

Va començar a escriure el dimecres 2 de febrer de l'any 2005. Aleshores, es preguntava si aconseguiria dir coses interessants sobre els llibres. El reconeixement que ha trobat entre els lectors l'ha convertit en un referent, com a comentarista de lectures i com a prescriptor.

El llibreter s'ha acabat. No ho ha dit mai al blog, on, simplement, l'últim article que hi ha és l'últim. Es va publicar el dimecres 28 de setembre d'aquest any. La notícia la va transmetre amb un missatge sobri al Twitter:  "Aturo el blog. Perdoneu si no sé escriure un bon comiat. Moltes, moltes gràcies per llegir-me. Salutacions cordials."

Contrasta amb l'@escriptor, que només va piular el 17 de juny del 2010, preocupat per un concurs de relats curts i des d'aquell dia no ha obert la boca.

La veu del @llibreter també sembla que s'apagui al canal dels tuits, però abans d'emmudir per sempre s'hi hauria de repensar. Potser és l'únic tuitaire amb nom d'ofici que de debò es dedica al que diu.

A més, si hi ha algú honest que de debò vulgui explicar el seu ofici al Twitter, encara hi ha lliures l'@enllustrador i el @matalasser. També es poden agafar l'@escombriaire i l'@enterramorts.