Sant Sebastià

ETA diu que el desarmament "és a l'agenda" i descarta formar part d'una "negociació política"

Entrevista al "Gara" Actualitzat a les 17:50 h   11/11/2011

ETA torna a aparèixer públicament després de l'històric anunci de deixar definitivament la violència. Com aquell 20 d'octubre, ho fa a través del diari "Gara" amb una entrevista en profunditat de 12 pàgines publicada en l'edició d'aquest divendres. Dos portaveus de la banda terrorista responen a algunes preguntes que van formular-se després de l'anunci, com ara si pensava entregar les armes, i asseguren que el desarmament és a l'agenda. També diuen que estan disposats a adoptar compromisos i avancen que no demanaran asseure's a la taula de negociació política per resoldre el conflicte.

Dotze pàgines d'entrevista per explicar molts interrogants plantejats sobre l'anunci de la decisió d'abandonar la lluita armada. ETA, en veu de dos portaveus, diu que la declaració del 20 d'octubre la veuen equiparable només a dos fets anteriors: la mateixa creació d'ETA i la decisió de continuar la lluita armada després de la mort de Franco.

Els portaveus de l'organització terrorista expliquen que aquesta històrica decisió sorgeix d'un procés de reflexió no estructurat iniciat fa almenys una dècada i rebutgen que sigui fruit d'una derrota policial. Entenen que 50 anys de lluita armada han fet una gran aportació per arribar en aquest moment.

Les víctimes i les claus del conflicte

I és que, tot i remarcar que no són insensibles i assumir que han causat molt dolor i patiment, els portaveus d'ETA defensen la lluita armada i consideren que la principal víctima del conflicte ha estat Euskal Herria.

Lamenten que sobre les víctimes hi hagi una "gran utilització política i manipulació", estan en desacord amb la lectura que vol oblidar les claus del conflicte i assenyalen que hi ha "múltiples víctimes i patiments generats pels estats que continuen sense ser reconeguts".

Disposats a desarmar-se

ETA afirma que el desarmament apareix a la seva agenda i que està disposada a adoptar compromisos. Subratlla, però, que la clau dels avanços del procés està en la societat basca i, en aquest punt, concreta que ETA no estarà asseguda a la taula de la negociació política.

Una negociació que, segons ells, hauria d'incloure tres punts bàsics: l'acostament dels presos i el retorn de tots els exiliats polítics, la inutilització de les armes i la desmilitarització d'Euskal Herria, és a dir, la sortida de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil del País Basc i Navarra.

En l'entrevista al diari "Gara", els portaveus d'ETA parlen sobre la seva relació amb els mediadors internacionals i opinen sobre escenaris de futur. Entre aquests, quina és la seva posició sobre la possible arribada del Partit Popular a La Moncloa, o també quins moviments hi hauria si l'estat espanyol optés per intentar bloquejar el procés.

Diuen que veuen un canvi en Rajoy que, segons ells, hauria entès que ha d'actuar amb responsabilitat.