També hi ha vida després de la mort

janquimActualitzat
Na Maria

Una tuitaire mallorquina que vivia a Berlín saludava l'inici de setmana amb petons i abraçades, en alemany: "Zum Start der Woche gehen Grüße an Euch alle. Begegnet Ihr mit offenen Armen.... Muakssss." El text és del 31 d'octubre. @Taube08, com es coneixia al Twitter, no va dir res més fins al 4 de novembre. Però qui parlava ja era una altra persona: "Soy Mª Riera, la madre de María. Cumpliendo con su deseo me toca lo más difícil del mundo, deciros que ella falleció anoche. Gracias a todos".

Va ser una mort anunciada llargament per la malaltia i na Maria, com l'anomenen els amics de l'illa, havia tingut temps d'expressar una última voluntat, que la seva mare va complir amb el rigor que la tristesa imposa.

Va escriure missatges oberts que la filla havia deixat als "amics del Twitter". Ho expliquen els mallorquins Benjamí Villoslada i Tona Pou, cadascun amb el seu estil. I encara molts altres bloguistes i autors noctàmbuls.

L'allau de respostes va sacsejar la pantalla. L'últim missatge de na Maria a sa mare s'aclaria: li oferia la prova que va ser estimada en vida, un regal preciós per a qui sobreviu a la soledat infinita de perdre un fill.

La mare publicava desenes d'agraïments i l'etiqueta #mamadetaube08 es tranformava en un llibre de condolències digital que les estadístiques duien a l'altar del trending topic. Els mitjans de comunicació en van parlar, a Mallorca però també a Madrid i a Barcelona.

Si la funció del condol és regalar consol en forma d'un record afectuós, la mare d'aquesta filla de Mallorca i Alemanya ho va comprendre del cert amb els dits sobre un teclat alfabètic, conversant amb desconeguts que l'animaven una estona abans d'anar-se'n al tanatori.

Records i dolor

Amb menys ressò, aquest servei de missatgeria permet la tramesa de moltes notificacions de decés, com aquesta d'@EnricAnsesa: "S'ha mort l'Emilia Franch, en el seu traspàs recordo la relació familiar que vàrem tenir. Descansi en Pau. Adéu, estimada."

La mort es comenta amb la naturalitat distant de l'adolescència, com ho prova @Aleixllorente: "@raulf M'han dit q el Santa Eugènia i el Sobrequés acaben a les 11 perquè s'ha mort una professora..."

I es recorda amb un dolor indignat quan es tracta d'una mort violenta que no ha trobat assossec en la justícia dels homes.

Al Twitter la mort hi és més present que no sembla a primer cop d'ull. Encara més: els perfils d'uns quants difunts hi sobreviuen, com fantasmes amics que sostenen la conversa allà on era.

Perfils que sobreviuen

Tot i l'existència de diversos recursos per resoldre aquest llegat amb contrasenya, com van recordar molts mitjans pels volts de Tots Sants, la veritat és que no és tan fàcil esborrar la identitat digital de ningú. A més, els parents i amics poden tenir dubtes raonables. Qui diu que sigui imprescindible aquest procediment? La presència a l'arxiu digital no ocupa gaire espai i, en canvi, manté viu un record permanent.

És el cas de Vicenç Badenes, que va ser director del CitiLab de Cornellà, i a qui un atac de cor va fulminar al sofà de casa a finals de juliol, però que encara dedica a tothom la mirada rotunda de la fotografia que va incorporar al seu perfil.

No és una situació infreqüent. @INogus ho ha observat amb angoixa: "Molt de yuyu veure com la gent segueix escrivint al Mur de Facebook d'una noia que s'ha mort fa 4 mesos", diu.

L'humor negre i el sastre valent

Com que la mort ens acompanya fidel i no és sempre una bona companya, de seguida que n'hi ha una ocasió s'hi fa broma amb tots els riscos de l'humor negre.

Amb la lleugeresa del que és efímer, s'escapen ganes de donar mort a algú d'una manera tan figurada que només un maliciós ho podria rebre com una amenaça. Fins i tot la causa és banal, si més no quan es compara amb la mort autèntica, com ara un gol o les relacions laborals.

Com que tothom és força conscient de les limitacions humanes, el desig de matar sol concentrar-se en l'arrogància minúscula del sastre valent amb què uns quants #tuitaires anuncien la matança d'insectes voladors, ja siguin mosques o mosquits, i en la provocació una mica fatxenda del cuiner orgullós.

Tothom ho sap, que la mort és la condició inexorable dels éssers vius, i que fins i tot els objectes que fabriquem sucumbeixen per l'obsolescència programada.

Els bits, Eduard

La mateixa dama de la dalla ens ho recorda cada dia quan ens saluda amb múltiples rostres, somrients o plorosos, sardònics i llagoters, però no sempre entenem els avisos.

La família de na Maria va incinerar el seu cos atòmic, però la memòria digital de @Taube08 s'ha alçat amb composicions d'uns i zeros que encara perviuen des dels petons escrits en alemany.

Que sàpiga @epunset que ja sabíem que hi ha vida abans de la mort. Ara sabem, per fer servir aquesta crossa tan punsetiana, que també hi ha vida després.

Mentrestant, haurem de viure en el misteri absolut perquè ignorem quins seran els últims 140 caràcters que escriurem.





Anar al contingut