Roma

Monti presenta un govern completament tecnòcrata amb predomini del món universitari

Primer al president Napolitano i després davant els mitjans de comunicació, Mario Monti ha presentat aquest dimecres el nou govern italià. És un executiu de ministres tecnòcrates, onze amb cartera i cinc sense cartera, amb únicament tres dones, que ocupen carteres de pes com Interior (Anna Maria Cancellieri), Justícia (Paola Severino) i Treball i Igualtat (Elsa Fornero). El ministeri d'Economia el dirigirà el mateix Monti, que encapçala un Consell de Ministres amb predomini de persones provinents del sector empresarial i el món universitari.

Actualitzat
Un govern 100% tecnòcrata

El nou govern de Monti és un cas insòlit en la política mundial, on no s'ha produït cap cas tan extrem: no és només que tingui un perfil tecnòcrata, sinó que no hi ha ni un sol ministre amb trajectòria política important. El nou primer ministre ho ha justificat així: "durant la ronda de consultes he arribat a la conclusió que la no presència de politics al govern l'agilitzarà i eliminarà un motiu de preocupació". Amb aquest convenciment, Monti ha elaborat el següent gabinet:

Ministre d'Afers Exteriors: Giulio Terzi di Sant'Agata
(63 anys). Diplomàtic, fins ara era ambaixador italià a Washington. Ha estat, juntament amb Giampaolo di Paola, un dels ministres que no ha pogut assistir al jurament del càrrec.

Ministra d'Interior: Anna Maria Cancellieri (67 anys). Fins ara era delegada del govern a l'Ajuntament de Parma, un càrrec que també va exercir en ciutats com Vicenza, Bèrgam o Gènova.

Ministra de Justícia: Paola Severino (63 anys). És una de les advocades penalistes més importants del país. Actualment vicerrectora de la universitat privada Luiss, va defensar l'exprimer ministre Romano Prodi en un procés.

Ministre de Defensa: Giampaolo di Paola (67 anys). Almirall de l'exèrcit, des del juny de 2008 és president del Comitè Militar de l'OTAN. Estava previst que el substituís el danès Knud Bartels el juny de l'any vinent.

Ministre de Desenvolupament Econòmic i Infraestructures i Transports: Corrado Passera (56 anys). Banquer de professió, és conseller delegat i director executiu del grup bancari Intesa Sanpaolo, la segona entitat financera del país, des de l'any 2007. Des del seu superministeri, s'encarregarà del rellançament econòmic del país. Intesa Sanpaolo és l'entitat financera que ha obtingut la millor nota en les proves de solvència europees, entre els cinc bancs italians que s'hi ha sotmès.

Ministre de Polítiques Agrícoles: Mario Catania (59 anys). Funcionari del ministeri que dirigirà a partir d'ara, on s'encarregava de les polítiques europees.

Ministre de Medi Ambient: Corrado Clini (74 anys). Càrrec del Departament de Medi Ambient, ha col·laborat amb l'Agència Europea del Medi Ambient i les Nacions Unides.

Ministra de Treball, Polítiques Socials, Benestar i Igualtat: Elsa Fornero (63 anys). Professora d'Economia a la Universitat de Torí, és vicepresidenta del consell de supervisió del grup Intesa Sanpaolo, dirigit per Passera.

Ministre de Sanitat: Renato Balduzzi (56 anys). Jurista que, des de 2007, és president de l'Agència Nacional de Serveis Sanitaris Regionals. Ha assessorat diversos ministeris i dirigeix l'Observatori sobre Polítiques Socials de la universitat Luiss.

Ministre d'Educació i Investigació: Francesco Profumo (58 anys). Enginyer que presideix el Consell Nacional d'Investigacions.

Ministre de Béns i Activitats Culturals: Lorenzo Ornaghi (63 anys). Rector de la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà des de 2002, la seva especialitat és la Ciència Política. Entre les seves investigacions acadèmiques hi ha treballs sobre la construcció europea i la Constitució de la UE.

A més, hi ha cinc ministres sense cartera: Enzo Moavero Milanesi (Afers Europeus), Piero Gnudi (Turisme i Esport), Fabrizio Barca (Cohesió Territorial), Piero Giarda (Relacions amb el Parlament) i el fundador de la Comunitat de Sant Egidi, Andrea Riccardi (Cooperació Internacional i Integració).

D'altra banda, en la primera reunió del Consell de Ministres, Monti té previst proposar el nomenament d'Antonio Catricalà com a subsecretari de la Presidència, un lloc clau en l'executiu, que durant el mandat de Berlusconi va ocupar la seva mà dreta, Gianni Letta.

Perfils tecnòcrates al llarg de la història

Comparant l'executiu de Monti amb el govern grec que encapçala de Lukàs Papadimos, també qualificat com a tecnòcrata, la diferència és abismal. Dels 19 ministres que hi ha a l'executiu grec, només dos són independents, un dels quals és el mateix primer ministre. La resta, tots tenen filiació política, ja siguin del Pasok, els conservadors Nova Democràcia o la formació d'ultradreta Laos.

Al llarg de la història, el perfil tecnòcrata ha estat present en diferents governs, però mai d'una manera tan clara com a l'executiu de Monti. L'exemple més clar és el de Robert McNamara, secretari de Defensa en el gabinet de John F. Kennedy, que va arribar a la política provinent de l'empresa automobilística Ford, on va ser el primer president que no pertanyia a la família del fundador, Henry Ford.

A Catalunya, Artur Mas va col·locar en el seu govern diversos independents amb perfil tecnòcrata, com el conseller d'Economia, el doctor en Economia Andreu Mas-Colell, o el d'Empresa i Ocupació, el professor d'ESADE Francesc-Xavier Mena. Al govern espanyol, aquest perfil l'han tingut polítics com Josep Piqué, ministre d'Indústria en el primer govern d'Aznar (tot i que posteriorment es va fer militant del PP), o Bernat Sòria, investigador en cèl·lules mare embrionàries que posteriorment va ser ministre de Sanitat de José Luis Rodríguez Zapatero. En una jugada similar, fa quatre anys, el líder del PP, Mariano Rajoy havia anunciat que, si guanyava les eleccions, l'expresident d'Endesa Manuel Pizarro seria el vicepresident econòmic del govern.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut