El PP obté la seva millor majoria absoluta i el PSOE els seus pitjors resultats
El Partit Popular tornarà al govern espanyol vuit anys després i ho farà per la porta gran. Ha obtingut una majoria absoluta més que còmoda amb 186 diputats i Mariano Rajoy firma els millors resultats del PP en unes eleccions generals. L'altra cara de la moneda és el PSOE, que s'enfonsa perdent 59 diputats i quedant-se amb 110 escons, molt per sota del fantasma dels 118 de fa 34 anys (el seu pitjor resultat fins ara).
Joan Raventós / Felip GordilloActualitzat
Espanya no és cap excepció dins l'Europa de la crisi. Les penúries econòmiques ja havien fet caure fins ara els dirigents d'Irlanda, Eslovàquia, Portugal, Grècia i Itàlia, i tampoc no ha tingut compassió d'un PSOE que ha governat Espanya els últims 8 anys.
El canvi de cara del president José Luis Rodríguez Zapatero per Alfredo Pérez Rubalcaba no ha estat prou per renovar el suport d'un electorat que, en el seu conjunt, compta amb cinc milions d'aturats. Les xifres rècord de desocupació i el rècord també de la desconfiança dels mercats internacionals amb la fortalesa econòmica d'Espanya han estat els grans aliats d'un Partit Popular que s'ha passat la campanya obsessionat a no equivocar-se.
Mariano Rajoy havia perdut dues eleccions i el seu lideratge s'havia qüestionat entre les files populars al Congrés de València, però la victòria incontestable del PP a les municipals i les autonòmiques del 22 de maig van certificar que el partit anava de pujada i només havia d'esperar el 20-N.
La data ha arribat i, com tothom pronosticava, el Partit Popular ha aconseguit la quarta majoria absoluta de la història de la democràcia espanyola en unes eleccions al Congrés dels Diputats, la segona més àmplia només per darrere dels 202 diputats de Felipe González el 1982. Ha guanyat a tot arreu llevat de Catalunya i el País Basc, i això explica en bona part que hagin aconseguit 186 diputats, tres més dels que va aconseguir José María Aznar en la majoria absoluta del 2000. La qual cosa dóna un crèdit inqüestionable al que va ser delfí d'Aznar al capdavant del PP.
A la seu del carrer Génova el suport a Mariano Rajoy sobreeixia aquesta nit electoral i el futur president ho ha agraït, alleujat després de dues legislatures de travessia del desert. Rajoy ha comparegut sol davant els periodistes, lluny dels aplaudiments de la militància, per llegir un discurs en què ha agraït el suport dels votants i ha garantit als que no ho han fet per ell, que es prendrà el càrrec amb "humilitat i compromís" per ser el president de tots. Rajoy ha volgut dirigir-se també a Europa.
I és que per davant té el repte de redreçar un país agonitzant, evitant tant com pugui d'encarnar una imatge de governant titella d'Europa. En aquest sentit, ha transcendit ràpidament que durant l'escrutini, Rajoy ja havia rebut la felicitació dels pesos pesants dels vint-i-set com Nicolas Sarkozy, José Manuel Durao Barroso i Herman van Rompuy. Angela Merkel ho farà aquest dilluns. Rajoy ha dit que Espanya "deixarà de ser un problema per a Europa, per ser una solució".
Ja al balcó del carrer Génova, Rajoy ha mostrat desacomplexadament la seva satisfacció davant centenars de seguidors amb cares cofoies que contrasten, com cada nit electoral, amb les cares llargues que aquest diumenge han abundat al carrer Ferraz. A la seu del PSOE han observat amb frustració la fuita imparable de vots i escons fins a deixar-los amb 110, el seu pitjor resultat des del 1977.
La patacada, però, no ha comportat cap catarsi immediata al lideratge del partit i Rubalcaba l'ha emplaçat a celebrar un congrés ordinari com més aviat millor per decidir els noms dels que han de comandar el partit d'ara endavant. A la travessa per liderar el PSOE ha sonat el nom de Carme Chacón, però la derrota dels socialistes que ella encapçalava a Catalunya podria afeblir les seves possibilitats.
CiU guanya a Catalunya
Convergència i Unió va viure el seu punt d'inflexió ara fa un any quan el 28-N Artur Mas guanyava les eleccions catalanes sense donar opció a un altre tripartit. Sis mesos després l'electorat li mantenia la fidelitat en les municipals, tot i les retallades que havia començat a aplicar la Generalitat. Aquest 20-N la federació tornava a passar un examen amb l'objectiu d'aprovar i fer-ho amb nota.
El seu cap de llista, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha passat la campanya advertint que no sumar més escons seria un fracàs i, a més a més, que CiU s'havia de plantejar guanyar a Catalunya. Doncs bé, pot treure pit perquè ha aconseguit el doble repte amb 16 escons, 6 més dels que preveia i 2 més que el PSC, que queda relegat a segona força. Amb tot, la majoria absoluta del PP podria fer més difícil l'altre gran repte de CiU: aconseguir el pacte fiscal per a Catalunya en la pròxima legislatura. Això, però, no farà que Duran no lluiti "per donar resposta a les dificultats econòmiques i socials que viu el país", segons ha manifestat ell mateix davant la militància.
Les retallades, doncs, no han passat factura tampoc en aquesta ocasió al partit d'Artur Mas. CiU mai no havia guanyat unes municipals a Catalunya i tampoc unes generals. Amb la victòria del 20-N la federació se sent reforçada i Artur Mas celebrava aquest "hat-trick" –en les seves paraules- veient que "la gent entén i dóna suport al nostre exercici de responsabilitat".
Esquerra Unida recupera grup
Esquerra Unida viu una nit per emmarcar brindant uns resultats espectaculars després d'obtenir 11 diputats, 9 més dels que tenia, cosa que li retorna el grup parlamentari propi. El transvasament de vot socialista catapulta la formació de Cayo Lara, que entrarà al Congrés després de l'etapa de Gaspar Llamazares i, com l'asturià, de bracet amb els catalans d'ICV-EUiA.
El País Basc guanya participació
L'altre gran titular de la jornada surt d'Euskadi. Els bascos han anat a les urnes per primer cop sense l'ombra de la banda terrorista ETA i amb la possibilitat, de nou, de votar una formació abertzale. Aquest al·licient ha captivat milers d'electors, tants, que han fet Amaiur guanyadora al País Basc i li han assegurat grup parlamentari propi amb 7 diputats.
La nova formació ha sumat gran parts de vots per l'augment de participació al País Basc (una dada insòlita a la resta de l'Estat), però també ha esgarrapat vots a les altres opcions. El gran perjudicat de l'efecte Amaiur és el PNB, que, tot i guanyar en percentatge, es queda amb 5 diputats, un menys que el 2008. Mantindrà el grup propi a l'hemicicle de la Carrera de San Jerónimo.
ERC respira
Esquerra Republicana aconsegueix parar el cop a la sagnia de vots que perseguia la formació des de la creació del segon tripartit a Catalunya. ERC ha rendibilitzat l'entrada de la nova direcció i del seu candidat independent, Alfred Bosch, que ha donat un respir a Esquerra, al capdavant d'una coalició amb Reagrupament i Catalunya Sí, i en espera que es confirmi l'obtenció d'un diputat per Girona, hauria mantingut els 3 representants a Madrid.
UPyD, el partit de Rosa Díez, millora posicions i passa del diputat actual a tenir-ne 5, i supera el llindar del milió de vots. Tot i això, no podrà formar grup propi perquè no ha obtingut el 5% dels vots al conjunt de l'Estat.
El Congrés dels Diputats tindrà noves cares: els valencians Compromís, el Foro d'Astúries de l'exdirigent del PP Francisco Álvarez-Cascos i la coalició dels navarresos Geroa Bai, on s'integra el PNB. En aquest últim cas, Uxue Barcos repeteix escó, encara que canvia les sigles de Na Bai, integrada a Amaiur, per les de GBai.
La participació s'ha situat en el 71,7%, dos punts per sota de la del 2008, quan va arribar fins al 73,85. En un any marcat per l'eclosió del moviment dels indignats, el nombre de vots en blanc passa del 0,6 a l'1,3%. El percentatge de vots nuls puja lleugerament, de l'1,1% a l'1,2%.
Composició del Senat
Al Senat, també s'ha imposat el Partit Popular, que aconsegueix arribar als 162 senadors. La desfeta del PSOE es repeteix a la cambra alta. Els socialistes passen de 106 a 65 senadors. El PSC- ICV-EUiA es presentaven en coalició i tindran 10 senadors, cinc menys que el 2008, tot i que aleshores Esquerra Republicana també era a la llista. Convergència i Unió serà la tercera força, amb 13 senadors, davant dels 5 del PNB, els 3 d'Amaiur i els 3 de Coalició
El canvi de cara del president José Luis Rodríguez Zapatero per Alfredo Pérez Rubalcaba no ha estat prou per renovar el suport d'un electorat que, en el seu conjunt, compta amb cinc milions d'aturats. Les xifres rècord de desocupació i el rècord també de la desconfiança dels mercats internacionals amb la fortalesa econòmica d'Espanya han estat els grans aliats d'un Partit Popular que s'ha passat la campanya obsessionat a no equivocar-se.
Mariano Rajoy havia perdut dues eleccions i el seu lideratge s'havia qüestionat entre les files populars al Congrés de València, però la victòria incontestable del PP a les municipals i les autonòmiques del 22 de maig van certificar que el partit anava de pujada i només havia d'esperar el 20-N.
La data ha arribat i, com tothom pronosticava, el Partit Popular ha aconseguit la quarta majoria absoluta de la història de la democràcia espanyola en unes eleccions al Congrés dels Diputats, la segona més àmplia només per darrere dels 202 diputats de Felipe González el 1982. Ha guanyat a tot arreu llevat de Catalunya i el País Basc, i això explica en bona part que hagin aconseguit 186 diputats, tres més dels que va aconseguir José María Aznar en la majoria absoluta del 2000. La qual cosa dóna un crèdit inqüestionable al que va ser delfí d'Aznar al capdavant del PP.
A la seu del carrer Génova el suport a Mariano Rajoy sobreeixia aquesta nit electoral i el futur president ho ha agraït, alleujat després de dues legislatures de travessia del desert. Rajoy ha comparegut sol davant els periodistes, lluny dels aplaudiments de la militància, per llegir un discurs en què ha agraït el suport dels votants i ha garantit als que no ho han fet per ell, que es prendrà el càrrec amb "humilitat i compromís" per ser el president de tots. Rajoy ha volgut dirigir-se també a Europa.
I és que per davant té el repte de redreçar un país agonitzant, evitant tant com pugui d'encarnar una imatge de governant titella d'Europa. En aquest sentit, ha transcendit ràpidament que durant l'escrutini, Rajoy ja havia rebut la felicitació dels pesos pesants dels vint-i-set com Nicolas Sarkozy, José Manuel Durao Barroso i Herman van Rompuy. Angela Merkel ho farà aquest dilluns. Rajoy ha dit que Espanya "deixarà de ser un problema per a Europa, per ser una solució".
Ja al balcó del carrer Génova, Rajoy ha mostrat desacomplexadament la seva satisfacció davant centenars de seguidors amb cares cofoies que contrasten, com cada nit electoral, amb les cares llargues que aquest diumenge han abundat al carrer Ferraz. A la seu del PSOE han observat amb frustració la fuita imparable de vots i escons fins a deixar-los amb 110, el seu pitjor resultat des del 1977.
La patacada, però, no ha comportat cap catarsi immediata al lideratge del partit i Rubalcaba l'ha emplaçat a celebrar un congrés ordinari com més aviat millor per decidir els noms dels que han de comandar el partit d'ara endavant. A la travessa per liderar el PSOE ha sonat el nom de Carme Chacón, però la derrota dels socialistes que ella encapçalava a Catalunya podria afeblir les seves possibilitats.
CiU guanya a Catalunya
Convergència i Unió va viure el seu punt d'inflexió ara fa un any quan el 28-N Artur Mas guanyava les eleccions catalanes sense donar opció a un altre tripartit. Sis mesos després l'electorat li mantenia la fidelitat en les municipals, tot i les retallades que havia començat a aplicar la Generalitat. Aquest 20-N la federació tornava a passar un examen amb l'objectiu d'aprovar i fer-ho amb nota.
El seu cap de llista, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha passat la campanya advertint que no sumar més escons seria un fracàs i, a més a més, que CiU s'havia de plantejar guanyar a Catalunya. Doncs bé, pot treure pit perquè ha aconseguit el doble repte amb 16 escons, 6 més dels que preveia i 2 més que el PSC, que queda relegat a segona força. Amb tot, la majoria absoluta del PP podria fer més difícil l'altre gran repte de CiU: aconseguir el pacte fiscal per a Catalunya en la pròxima legislatura. Això, però, no farà que Duran no lluiti "per donar resposta a les dificultats econòmiques i socials que viu el país", segons ha manifestat ell mateix davant la militància.
Les retallades, doncs, no han passat factura tampoc en aquesta ocasió al partit d'Artur Mas. CiU mai no havia guanyat unes municipals a Catalunya i tampoc unes generals. Amb la victòria del 20-N la federació se sent reforçada i Artur Mas celebrava aquest "hat-trick" –en les seves paraules- veient que "la gent entén i dóna suport al nostre exercici de responsabilitat".
Esquerra Unida recupera grup
Esquerra Unida viu una nit per emmarcar brindant uns resultats espectaculars després d'obtenir 11 diputats, 9 més dels que tenia, cosa que li retorna el grup parlamentari propi. El transvasament de vot socialista catapulta la formació de Cayo Lara, que entrarà al Congrés després de l'etapa de Gaspar Llamazares i, com l'asturià, de bracet amb els catalans d'ICV-EUiA.
El País Basc guanya participació
L'altre gran titular de la jornada surt d'Euskadi. Els bascos han anat a les urnes per primer cop sense l'ombra de la banda terrorista ETA i amb la possibilitat, de nou, de votar una formació abertzale. Aquest al·licient ha captivat milers d'electors, tants, que han fet Amaiur guanyadora al País Basc i li han assegurat grup parlamentari propi amb 7 diputats.
La nova formació ha sumat gran parts de vots per l'augment de participació al País Basc (una dada insòlita a la resta de l'Estat), però també ha esgarrapat vots a les altres opcions. El gran perjudicat de l'efecte Amaiur és el PNB, que, tot i guanyar en percentatge, es queda amb 5 diputats, un menys que el 2008. Mantindrà el grup propi a l'hemicicle de la Carrera de San Jerónimo.
ERC respira
Esquerra Republicana aconsegueix parar el cop a la sagnia de vots que perseguia la formació des de la creació del segon tripartit a Catalunya. ERC ha rendibilitzat l'entrada de la nova direcció i del seu candidat independent, Alfred Bosch, que ha donat un respir a Esquerra, al capdavant d'una coalició amb Reagrupament i Catalunya Sí, i en espera que es confirmi l'obtenció d'un diputat per Girona, hauria mantingut els 3 representants a Madrid.
UPyD, el partit de Rosa Díez, millora posicions i passa del diputat actual a tenir-ne 5, i supera el llindar del milió de vots. Tot i això, no podrà formar grup propi perquè no ha obtingut el 5% dels vots al conjunt de l'Estat.
El Congrés dels Diputats tindrà noves cares: els valencians Compromís, el Foro d'Astúries de l'exdirigent del PP Francisco Álvarez-Cascos i la coalició dels navarresos Geroa Bai, on s'integra el PNB. En aquest últim cas, Uxue Barcos repeteix escó, encara que canvia les sigles de Na Bai, integrada a Amaiur, per les de GBai.
La participació s'ha situat en el 71,7%, dos punts per sota de la del 2008, quan va arribar fins al 73,85. En un any marcat per l'eclosió del moviment dels indignats, el nombre de vots en blanc passa del 0,6 a l'1,3%. El percentatge de vots nuls puja lleugerament, de l'1,1% a l'1,2%.
Composició del Senat
Al Senat, també s'ha imposat el Partit Popular, que aconsegueix arribar als 162 senadors. La desfeta del PSOE es repeteix a la cambra alta. Els socialistes passen de 106 a 65 senadors. El PSC- ICV-EUiA es presentaven en coalició i tindran 10 senadors, cinc menys que el 2008, tot i que aleshores Esquerra Republicana també era a la llista. Convergència i Unió serà la tercera força, amb 13 senadors, davant dels 5 del PNB, els 3 d'Amaiur i els 3 de Coalició
