La UE vol canviar l'etiquetatge de la caducitat dels aliments en constatar que cada any se'n llencen 89 milions de tones
Cada any a la Unió Europea es llencen 89 milions de tones de menjar, uns 179 quilos per persona, segons un informe que es debat aquests dies al Parlament Europeu. Es calcula, a més, que el 40% d'aquest malbaratament es fa a les llars. Per mirar de posar-hi remei, Europa es planteja diverses estratègies, entre les quals s'inclou variar l'etiquetatge que marca la caducitat dels aliments.
RedaccióActualitzat
Actualment per saber quina durada té un aliment el consumidor es troba dos tipus d'etiquetes. Unes marquen la data de caducitat, que indica fins quin dia podem menjar amb seguretat aquell aliment. Solen ser productes frescos que es degraden amb facilitat passat un temps. Ara bé, quan a l'etiqueta hi ha "consumir preferentment abans de" el que vol dir és que abans d'aquesta data l'aliment té la màxima qualitat esperable i que a partir d'aquella data pot anar perdent gust, aroma, textura, però no necessàriament seguretat.
En principi, des del punt de vista de la seguretat no ha de passar res perquè les dates de consum preferent es posen en productes en què el creixement microbià, que és la primera causa de deteriorament dels aliments, s'ha parat perquè s'ha aplicat calor, additius i tecnologia, entre d'altres, que fa que aquest microorganisme no pugui créixer.
És per això que al Parlament Europeu s'està plantejant la possibilitat de canviar l'etiquetatge i donar referències més clares per al consumidor. Des de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, proposen una doble data a l'etiqueta: per la qualitat i per la seguretat. Es tracta, doncs, d'una doble data que indiqui el consum preferent, la data a partir del qual el producte pot començar a variar les seves característiques organolèptiques, gust, aroma, olor, però que continua sent segur i una altra data que sigui a partir de la qual aquell producte podria començar a ser perillós.
La data de caducitat, en general, s'ha de respectar per evitar problemes, però en el cas dels iogurts, els experts asseguren que es pot ser més flexible. La raó és que la seva data de caducitat el que marca és fins quin dia aquell producte és exactament un iogurt. A partir de la data límit la seva composició canvia - baixa el nombre de microorganismes vius - i fa que legalment no es pugui considerar iogurt però es pot menjar tranquil·lament durant uns dies més.
Cada any a la Unió Europea es llencen 89 milions de tones de menjar, uns 179 quilos per persona. Aquest malbaratament suposa el 50% del que es produeix i ha augmentat els últims anys en un 50%. A més, es calcula que un 42% d'aquest malbaratament es fa a les llars, mentre que un 39% a la indústria de transformació.
En principi, des del punt de vista de la seguretat no ha de passar res perquè les dates de consum preferent es posen en productes en què el creixement microbià, que és la primera causa de deteriorament dels aliments, s'ha parat perquè s'ha aplicat calor, additius i tecnologia, entre d'altres, que fa que aquest microorganisme no pugui créixer.
És per això que al Parlament Europeu s'està plantejant la possibilitat de canviar l'etiquetatge i donar referències més clares per al consumidor. Des de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, proposen una doble data a l'etiqueta: per la qualitat i per la seguretat. Es tracta, doncs, d'una doble data que indiqui el consum preferent, la data a partir del qual el producte pot començar a variar les seves característiques organolèptiques, gust, aroma, olor, però que continua sent segur i una altra data que sigui a partir de la qual aquell producte podria començar a ser perillós.
La data de caducitat, en general, s'ha de respectar per evitar problemes, però en el cas dels iogurts, els experts asseguren que es pot ser més flexible. La raó és que la seva data de caducitat el que marca és fins quin dia aquell producte és exactament un iogurt. A partir de la data límit la seva composició canvia - baixa el nombre de microorganismes vius - i fa que legalment no es pugui considerar iogurt però es pot menjar tranquil·lament durant uns dies més.
Cada any a la Unió Europea es llencen 89 milions de tones de menjar, uns 179 quilos per persona. Aquest malbaratament suposa el 50% del que es produeix i ha augmentat els últims anys en un 50%. A més, es calcula que un 42% d'aquest malbaratament es fa a les llars, mentre que un 39% a la indústria de transformació.
