Barcelona

Merkel i Sarkozy proposaran una unió fiscal només per als més solvents

Actualitzat a les 21:27 h   28/11/2011

Aquest dilluns s'ha evidenciat la guerra oberta que hi ha per liderar Europa. Per una banda, la Comissió Europea i, per l'altra, França i Alemanya. El comissari Joaquín Almunia ha criticat obertament París i Berlín per atorgar-se el dret a prendre decisions en nom de tots. Unes tibantors que surten a la llum cada cop de manera més clara, i a les portes d'una cimera europea el dia 9, on França i Alemanya presentaran la seva proposta de crear una unió fiscal només per als països que compleixin uns criteris d'austeritat encara més estrictes.

Merkel i Sarkozy, o Sarkozy i Merkel. L'ordre dels factors no altera el projecte amb el qual diuen que volen salvar l'euro. La simbiosi és tal, que ja se'ls coneix com "Merkozy". I Merkozy ha dissenyat un pla que se salta Brussel·les per negociar de tu a tu amb els països. Pactes bilaterals per anar per feina, i estalviar-se així la lenta reforma dels tractats, i fer que l'euro l'encapçalin les economies més sòlides.

Una zona euro de dues velocitats, amb un bloc format per França, Alemanya, Àustria, Holanda, Luxemburg i Finlàndia. Economies que encara retenen la qualificació de triple A. Quedarien fora d'aquest club països rescatats, com Grècia, Irlanda o Portugal, i també economies sota el setge dels mercats, com Itàlia o Espanya.

La idea és crear una espècie d'espai Schengen fiscal, en què els països se sotmetran a una estricta supervisió dels seus pressupostos. A canvi, el Banc Central Europeu frenarà els atacs dels mercats comprant deute d'aquests països quan calgui. Per entrar-hi, els països hauran de complir nous requisits, més severs que els de l'actual pacte d'estabilitat, que fixen un dèficit màxim del 3% i un deute públic que no superi el 60% del PIB. Uns objectius d'endeutament, per cert, que, ara per ara, ni França ni Alemanya compleixen.

Caldrà veure si Merkel i Sarkozy presenten formalment la proposta el 9 de desembre, però, en tot cas, els simples rumors de l'entesa francogermànica no han agradat a Brussel·les. "Si l'objectiu final -ha dit el portaveu de la Comissió- és salvar l'estabilitat financera de la zona euro i de la Unió Europea, és normal que la fragmentació no serveixi per aquest objectiu. Qualsevol solució, qualsevol proposició ha d'estar basada en la preservació de la unitat de la zona euro. És un projecte d'integració, no pas de desintegració, de fragmentació."