Brussel·les

Sarkozy avisa que Europa està en perill hores abans de la cimera clau per salvar l'euro

El president francès, Nicolas Sarkozy, ha fet una crida "a l'esperit de compromís" dels seus socis i ha advertit que si demà no hi ha acord, "no hi haurà una segona oportunitat". La Unió Europea comença avui una cimera decisiva, que hauria de donar un missatge clar per salvar l'euro. La primera trobada serà en un sopar aquest vespre. Sobre la taula hi ha la proposta d'endurir la disciplina fiscal dels països, i això voldria dir engegar una reforma dels tractats. Alemanya i França, que volen liderar el procés, rebutgen les idees del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, perquè consideren que planteja canvis poc profunds.

RedaccióActualitzat
Sarkozy ha advertit davant el congrés del Partit Popular Europeu que acaba avui a Marsella que "Europa s'enfronta a una situació extremadament perillosa" i que "mai el risc d'explosió ha estat tan gran" perquè l'euro no inspira la confiança que hauria d'inspirar i la Unió Europea inquieta més que no pas protegeix.

Per Sarkozy, la solució passa per "més solidaritat i més disciplina a la zona euro, més governança". I per això, ha dit que només tenen unes setmanes per decidir "perquè el temps treballa contra nosaltres".

Sarkozy ha insistit que cal refundar Europa i ha justificat la iniciativa de la cancellera, Angela Merkel, de reformar els tractats de la Unió perquè no n'hi ha prou amb "un petit protocol".

Tot i que la voluntat francoalemanya és que tots els membres de la Unió Europea participin en la reforma, ha assegurat, "si hi ha bloqueig en el si dels 27, aleshores passarem als 17", els estats de la moneda única perquè "no podem córrer el risc de l'immobilisme".

Després de Sarkozy, ha estat el torn de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha dit que la situació actual és complicada i difícil i que la solució passa per "més Europa", per fer front, no només als reptes econòmics, sinó també als que es plantegen en altres àmbits. La cancellera alemanya demana als països de la Unió Europea que deixin de banda els egoismes nacionals i treballin conjuntament per trobar solucions a la crisi de l'euro. 

Un cop acabat el Congrés del Partit Popular Europeu, tots els líders van cap a Brussel·les on avui comença la que serà l'última cimera de José Luis Rodríguez Zapatero com a president espanyol i potser la més decisiva i complicada feta mai. En joc, diuen, la supervivència de l'eurozona.

Alemanya exigeix una reforma contundent del tractat que garanteixi el que anomena "una Unió d'estabilitat". Bàsicament, disciplina de ferro. Per això descarta, per tova, la proposta del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, d'una reforma suau, que té l'avantatge de l'aplicació ràpida, però l'inconvenient de la falta de contundència. Les reivindicacions de l'eix francoalemany van detallades en la carta que Merkel i Sarkozy han enviat a Van Rompuy. El punt central és la reacció automàtica quan un país sobrepassi el 3% de dèficit. Primer, mesures de correcció i després, si no compleix, sancions que decidiria la Comissió Europea. I, per oposar-s'hi, el país en qüestió ho té difícil: ha de reunir una majoria qualificada d'estats. D'aquí que es parli de sancions pràcticament automàtiques.

Rompuy, de la seva banda, proposa fer la reforma dels tractats en dos temps. El líder del Consell Europeu suggereix obligar primer els països de l'euro a introduir en les seves constitucions l'anomenada "regla d'or", que fixa un màxim de dèficit. Aquest canvi es podria fer en dos o tres mesos mitjançant un procediment ràpid que només requereix la unanimitat dels líders europeus. Després d'aquesta primera fase vindria un procés més llarg, probablement de dos o tres anys, per reforçar els mecanismes automàtics de presa de decisions en casos de dèficit excessiu.

Van Rompuy proposa també canvis en el tractat de funcionament del fons europeu de rescat permanent (MEDE), al qual vol dotar de la condició d'institució creditícia. És a dir, que podria sol·licitar diners al BCE i deixar-los directament a les entitats financeres. Igualment, també vol eliminar la clàusula que limita la dotació màxima del MEDE a 500.000 milions d'euros i concretar la que preveu una possible participació del sector privat en els rescats, per deixar clar que la condonació del 50% del deute grec va ser una excepció.

Les dificultats per arribar a un acord són tantes que l'anomenat "grup de Frankfurt" es trobarà abans per mirar d'acostar posicions. Són Merkel i Sarkozy, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi; i les màximes autoritats europees, és a dir, els presidents del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, i de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.


VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut