La gran batalla de l'advent català

janquimActualitzat
La vida segons l'arbre de Nadal

Els partidaris de l'arbre de Nadal inunden el timeline amb les seves postals, una mostra que aviat interessarà als historiadors de la vida privada perquè amb naturalitat i senzillesa desvelen aspectes destacats de la nostra manera de viure.

Són fotografies domèstiques que expliquen la rellevància d'un balcó o d'un llibre, que s'expressen des de l'esquena del sofà, missatges sorprenents sobre els cortinatges i l'enrajolat, homenatges tendres al radiador, al termostat  o al penjador dels abrics

L'autenticitat d'avui és el record de demà. Ens podrem reconèixer gràcies a unes cadires o el pom que obre la finestra.

Com tots els grups catalans, el bàndol de l'arbre en realitat està format per un conjunt de faccions que conviuen com poden. Per això podem descobrir els estendards dels que creuen en l'arbre de vidre, de plàstic o de galetes . A més dels arbres en miniatura i l'arbre minimalista.

El nan vermell i la cosa blava

Per acabar-ho de complicar, l'administració ha decidit ficar-hi cullerada. Per assegurar-se que l'autoritat no està mai exempta de crítica, a Els Hostalets de Pierola els pasquins del Twitter pregunten si l'arbre municipal és un gnom  o algun altre ésser fantasiós: "És un nan que surt de terra? Un senyal d'obres per a gegants?"

A la Badalona del pepé, de l'arbre oficial uns quants tuitaires en diuen #lacosablava. El periodista Enric Juliana aporta una dada històrica que vol situar qui és qui en aquest combat. Però potser no servirà de gaire, perquè sempre sempre hi ha els despistats.

Els ànecs i el corrent de l'aigua

Per la seva banda, els pessebristes confien que amb els seus actes transmeten un llegat perenne: "El meu fill ha ajudat a fer el seu primer pessebre. Baixes civils: dos pastors i un àngel. Infraestructures danyades: 3. Tradició transmesa."

No és tan fàcil, @Rogerpic. Per començar, la tradició no queda transmesa amb un sol cop. T'esperen uns quants anys de paciència. Cal atendre qüestions fonamentals com les infrastructures i hauràs de seguir amb atenció els manuals d'instruccions per saber cap a on avancen els ànecs i per assumir la transfiguracio constant del "diví infant".  T'ho avança @Xarovin: "El resultat de muntar el pessebre amb els nens: Sis caganers i cada matí les figures col.locades com una gran cua de l' AP-7".

Per sort, sempre hi ha persones generoses disposades a donar un cop de mà als que tot just comencen: "Per si us falten figures pel pessebre."

A pesar de l'ajuda i les instrucciones, res no serà fàcil. El pessebrisme també viu la divisió interna com un tret genètic. Per aquest motiu hi ha pessebres duplex i magnètics, grupúscles que alcen la bandera del pessebre fet amb estovalles i els més pràctics, que fan moririen per un pessebre que pot anar al forn.

Solució catalana

Per descomptat, hi ha molts pessebres fets amb joguines però la comercialització d'un pessebre de clics ha tingut conseqüències inesperades: "Alerta! Un click d la policia motoritzada acaba d'irrompre al pessebre d casa. Hi havia 3 paios amb substancies sospitoses..." A més, la capsa té un defecte greu: no hi ha caganer.

Cap problema. Vet aquí que la moneda única s'esfondra i nosaltres trobem la solució al problema del caganer per al pessebre dels clics.

És un èxit clamorós però mentre els defensors del pessebre canten victòria al Twitter es repica el telegrama urgent que anuncia que el Museu del Pessebre de Catalunya ha de tancar provisionalment... totes les vacances de Nadal.

Ben pensat, és una altra prova de la capacitat de planificació, de la visió estratègica que caracteritza la gent d'aquestes terres incompreses més enllà de la Loira. Com volen que ens amoïni això d'Europa? Que no ho veuen, que se'ns ha girat feina? Tenim sis dies i una guerra que es lliura al ritme de la simbomba fosca.

La neu, el vi i llevar-se d'hora

Si un dia Catalunya fos un estat més de la Unió, els representants que acudissin a les cimeres per superar la crisi serien de cop i volta líders europeus, que ja estaria bé, i a més podrien aportar la nostra convicció més profunda sobre gairebé tot. Ho explica un tuit de @Joaquim1994: "A Betlem no nevava, però al pessebre posem neu. Segons la religió Maria era verge, però jo crec que va nevar... "

Vet aquí com passa un pont infinit un país de descreguts. Esperem a veure si neva o si resulta que no i ens hem de llevar cada dia ben d'hora i tot això que ve després. A Europa haurien d'entendre l'arrel d'aquest esperit resistent que es manifesta amb totes les grans causes.

I, posats a comprendre, també es podrien fer càrrec que de vegades les circumstàncies ens superen. I que es veu que això de néixer al sud és com allò de l'escorpí, que fa pont de sis dies perquè té la cua que té i com que la granota és alemanya...

Ho explica molt bé @caterinalatorre: "El pla d'avui: copa de vi i muntar l'arbre de Nadal. Resultat: ens hem acabat el vi i l'arbre encara està per muntar..."




Anar al contingut