València

La maratoniana tria del jurat popular monopolitza l'inici del judici contra Camps pel "cas dels vestits"

La tria dels 11 membres del jurat popular ha monopolitzat la primera sessió del judici contra l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i el que va ser el número dos del Partit Popular a València, Ricardo Costa, pel "cas dels vestits". L'elecció del tribunal popular s'ha allargat tot el dia. No s'ha constituït fins cap a un quart d'11 de la nit i això ha fet ajornar fins aquest dimarts la declaració dels dos acusats. Camps i Costa s'asseuen al banc dels acusats per un presumpte delicte de suborn passiu impropi, per haver rebut peces de vestir com a regal de la trama Gürtel, que estava interessada en l'adjudicació de contractes de l'administració pública autonòmica.

RedaccióActualitzat
L'expresident valencià ha arribat en cotxe al Palau de Justícia a les 9.20, 45 minuts abans que comencés el procés de constitució del jurat que el jutjarà, acompanyat del seu advocat, Javier Boix. A les portes del tribunal, l'esperaven alts càrrec del Partit Popular valencià i exmembres del seu govern per donar-li suport, juntament amb la seva dona, Isabel Bas, que havia arribat uns minuts abans. Camps també ha saludat els agents de policia i alguns periodistes abans d'entrar al Palau de Justícia.

Poc després ha arribat a peu el que va ser el número dos del PP al País Valencià i actual diputat a la Generalitat Valenciana, Ricardo Costa, que també ha de declarar davant del jutge Juan Climent.

La vista oral havia de començar després de la constitució del jurat popular, nou membres elegits per sorteig més dos suplents. És un procés que sol durar unes tres hores, però que en aquest cas s'ha allargat de forma maratoniana, 10 hores més de 2 de pausa per dinar. No era una tasca fàcil perquè calia garantir que els membres del jurat siguin el màxim equànimes possible i Camps, en la seva condició de personatge públic, aixeca fortes simpaties i també potents detraccions. La cura en l'elecció s'explica perquè el veredicte acusatori necessita 7 vots a favor i només 2 en contra.

A les 9 de la nit ja s'ha anunciat que Camps i Costa no declararien fins dimarts, de manera que el procés judicial ja portarà un dia de retard respecte del que estava previst. I després, passades les 10, ha quedat constituït el tribunal popular.

Mobilització contra la corrupció

Aquest judici no ha aixecat només expectació entre els simpatitzants de Camps i Costa. A l'altra vorera, davant del Tribunal Superior de Justícia, s'han congregat desenes de persones membres de la Plataforma contra la Corrupció, que han protestat amb pancartes i màscares, i han cridat consignes contra els imputats i n'han demanat l'empresonament.

Un centenar de periodistes i 50 mitjans de comunicació estan acreditats per cobrir aquest judici de la trama valenciana del "cas Gürtel", que està previst que s'allargui fins al 23 de desembre. Amb la resolució del jurat, serà el magistrat qui imposarà la sentència.

Les imputacions de Camps

Amb aquest procés, continua "l'estoneta llarga" per a la qual el mateix expresident de la Generalitat Valenciana deia estar preparat en la sessió de control del 12 de març del 2009.

Tampoc acaba aquí l'assumpció de responsabilitats per part de diversos càrrecs del PP que ocupaven llocs estratègics dins de l'administració valenciana i que encara tenen causes pendents derivades de la "trama Gürtel". Queda pendent de resoldre, entre altres, el presumpte finançament irregular del partit que ara governarà per un delicte electoral en les eleccions locals i autonòmiques del 2007 i per falsedat mercantil en les del 2008, ja que, aquest juliol, el magistrat José Ceres va demanar obrir noves diligències.

El cas conegut com a "trama Gürtel" va començar amb la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón al febrer del 2009. Aquesta recerca tenia l'objectiu de destapar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció del Partit Popular en l'època de José María Aznar. L'entramat, vinculat a alts càrrecs de diverses comunitats governades pel PP, estaria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos homes més de la seva confiança; en els seus negocis haurien fet servir diners públics. Per aconseguir-ne beneficis, l'empresari hauria fet, de manera freqüent o gairebé sistemàtica, regals i suborns a funcionaris i també a autoritats públiques.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut