L'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora guanya el 52è Premi Sant Jordi de novel·la amb l'obra "Crim de sang"
L'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora ha guanyat aquesta nit el 52è Premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb la novel·la "Crim de sang", en la tradicional vetllada literària de les Lletres Catalanes de Santa Llúcia, que organitza Òmnium Cultural. En declaracions a la premsa, Alzamora ha explicat que "Crim de sang", que publicarà Proa la primavera que ve, és "un thriller que recrea un episodi històric dels inicis de la Guerra Civil a Barcelona, les matances de religiosos a mans dels anarquistes". El punt de partida de la novel·la, ha comentat, van ser les converses de l'orde dels maristes amb els anarcosindicalistes per negociar una possible sortida cap a França a canvi del pagament de 200.000 francs francesos, encara que hi va haver una traïció i el desenllaç final va ser sagnant.
RedaccióActualitzat
En aquest context de guerra i massacres religioses, Alzamora situa un altre crim, el d'un nen petit mort en circumstàncies estranyes, que despertarà l'atenció del protagonista, un comissari de policia.
El lector, afegeix Alzamora, desconeix la identitat de l'assassí del nen, però sap que és algú que "afirma reiteradament que és un vampir".
D'aquesta manera, a més de la trama d'investigació del crim per part del policia, un jutge enigmàtic i un metge forense, Alzamora hi introdueix "elements gòtics i fantàstics" seguint l'estela d'autors com Perucho, Poe o Henry James, amb la idea de "recrear les atmosferes pròpies de la novel·la gòtica decimonònica".
Pel seu autor, la novel·la guanyadora "parla sobre el mal, però també de com la força de la vida s'acaba imposant al mal" i encara que la qüestió política s'esmenta, no és la principal, i, en canvi, sí que té una especial rellevància el tema religiós pels personatges, així com la crisi de fe.
Alzamora insinua també en el text que alguns càrrecs de la Generalitat republicana estaven al corrent de les transaccions que maquinaven religiosos i anarquistes.
La història del bisbe Irurita està ficcionada també en el llibre, admet Alzamora, que parteix de la hipòtesi que "no va ser assassinat i des del principi es parla que ha estat retingut i reclòs en un convent de monges de clausura que els dirigents anarquistes tenen segrestat".
El jurat del Sant Jordi, integrat per Laura Borràs, Àlex Broch, Isidre Grau, Ramon Pla i Arxé i Emili Rosales, ha seleccionat com a finalista al també escriptor mallorquí Joan Mas Vives per la seva obra "Kabul i Berlín a l'últim segon", per la qual percebrà 10.000 euros.
En la nit també s'ha decidit el 53è Premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros, que ha guanyat Marcel Riera (Badalona, 1956) pel seu volum "Llum d'Irlanda", en què declara el seu amor per la poesia anglosaxona del segle XX, amb noms com Auden, MacNeice, Yeats, Kavanagh i Heaney.
Riera ha definit la seva obra com "un viatge metaliterari per Irlanda, un país que és una illa, dividit, amb una llengua en perill d'extinció, que lluiten per ser ells mateixos".
El tercer guardó en importància de la Nit de les Lletres Catalanes, el 14è Premi Mercè Rodoreda de contes, ha correspost a Ramon Erra, que ha rebut els 10.000 euros de dotació per la seva obra "La vida per rail", un llibre de contes, tots ambientats en viatges ferroviaris, que té les relacions de pares i fills com a rerefons.
El 49è Premi Folch i Torres de literatura infantil ha recaigut en l'autor reusenc Jordi Folck, per "Llibre d'encanteris de la vella Taràndula", que l'autor admet que és "una novel·la passada de rosca", que pretén ser el principi d'una saga de tres lliuraments, que és un homenatge a Tim Burton.
Mercè Anguera ret homenatge a totes les dones que sense destacar en res en concret acaben convertint-se tan especials com les princeses dels contes en la seva novel·la "La Princesa Invisible", amb la qual ha obtingut el 38è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil.
En la mateixa vetllada s'han lliurat sis premis més:
- II Premi Òmnium de Comunicació........ Club Súper 3
- 25 Premi Memorial Joan B. Cendrós...... Liz Castro
- IV Premi Esport i Ciutadania........... desert
- 22 Premi Joan Profitós d'assaig....... "ex aequo" Anna de Montserrat i Guillem Turró
- 22 Premi Joan Maragall de cristianisme.. Josep Otón
- 28 Premi Ferran Soldevila de biografies. Vicent Baydal Sala
Muriel Casals, en el discurs institucional
Durant la Nit de Santa Llúcia a l'Auditori de Barcelona, la presidenta d'Òmnium Cultural ha reafirmat aquest dimarts la necessitat que els catalans treballin en direcció cap a l'objecció fiscal, perquè el govern central "es burla" del govern i incompleix amb escarni seus compromisos, ha dit.
Casals ha demanat que la Generalitat es mantingui ferma, que reaccioni "amb intel·ligència i duresa" i que els catalans li prestin el seu suport.
També ha remarcat el dret a decidir: "Només si Catalunya gestiona els impostos que són el resultat de l'esforç productiu de tots els que hi habitem, podrem assegurar la cohesió social, que és la base de la nostra necessària cohesió nacional", ha tancat.
A més, Casals s'ha referit a la "independència cultural", demanant que el català es mantingui com a llengua vehicular a les escoles perquè és un model de prestigi, sòlid i que ha ajudat a cohesionar la societat catalana.
En les seves relacions amb Espanya, Casals ha demanat directament al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que actuï com un ministre, "mai com a delegat de ningú".
El lector, afegeix Alzamora, desconeix la identitat de l'assassí del nen, però sap que és algú que "afirma reiteradament que és un vampir".
D'aquesta manera, a més de la trama d'investigació del crim per part del policia, un jutge enigmàtic i un metge forense, Alzamora hi introdueix "elements gòtics i fantàstics" seguint l'estela d'autors com Perucho, Poe o Henry James, amb la idea de "recrear les atmosferes pròpies de la novel·la gòtica decimonònica".
Pel seu autor, la novel·la guanyadora "parla sobre el mal, però també de com la força de la vida s'acaba imposant al mal" i encara que la qüestió política s'esmenta, no és la principal, i, en canvi, sí que té una especial rellevància el tema religiós pels personatges, així com la crisi de fe.
Alzamora insinua també en el text que alguns càrrecs de la Generalitat republicana estaven al corrent de les transaccions que maquinaven religiosos i anarquistes.
La història del bisbe Irurita està ficcionada també en el llibre, admet Alzamora, que parteix de la hipòtesi que "no va ser assassinat i des del principi es parla que ha estat retingut i reclòs en un convent de monges de clausura que els dirigents anarquistes tenen segrestat".
El jurat del Sant Jordi, integrat per Laura Borràs, Àlex Broch, Isidre Grau, Ramon Pla i Arxé i Emili Rosales, ha seleccionat com a finalista al també escriptor mallorquí Joan Mas Vives per la seva obra "Kabul i Berlín a l'últim segon", per la qual percebrà 10.000 euros.
En la nit també s'ha decidit el 53è Premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros, que ha guanyat Marcel Riera (Badalona, 1956) pel seu volum "Llum d'Irlanda", en què declara el seu amor per la poesia anglosaxona del segle XX, amb noms com Auden, MacNeice, Yeats, Kavanagh i Heaney.
Riera ha definit la seva obra com "un viatge metaliterari per Irlanda, un país que és una illa, dividit, amb una llengua en perill d'extinció, que lluiten per ser ells mateixos".
El tercer guardó en importància de la Nit de les Lletres Catalanes, el 14è Premi Mercè Rodoreda de contes, ha correspost a Ramon Erra, que ha rebut els 10.000 euros de dotació per la seva obra "La vida per rail", un llibre de contes, tots ambientats en viatges ferroviaris, que té les relacions de pares i fills com a rerefons.
El 49è Premi Folch i Torres de literatura infantil ha recaigut en l'autor reusenc Jordi Folck, per "Llibre d'encanteris de la vella Taràndula", que l'autor admet que és "una novel·la passada de rosca", que pretén ser el principi d'una saga de tres lliuraments, que és un homenatge a Tim Burton.
Mercè Anguera ret homenatge a totes les dones que sense destacar en res en concret acaben convertint-se tan especials com les princeses dels contes en la seva novel·la "La Princesa Invisible", amb la qual ha obtingut el 38è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil.
En la mateixa vetllada s'han lliurat sis premis més:
- II Premi Òmnium de Comunicació........ Club Súper 3
- 25 Premi Memorial Joan B. Cendrós...... Liz Castro
- IV Premi Esport i Ciutadania........... desert
- 22 Premi Joan Profitós d'assaig....... "ex aequo" Anna de Montserrat i Guillem Turró
- 22 Premi Joan Maragall de cristianisme.. Josep Otón
- 28 Premi Ferran Soldevila de biografies. Vicent Baydal Sala
Muriel Casals, en el discurs institucional
Durant la Nit de Santa Llúcia a l'Auditori de Barcelona, la presidenta d'Òmnium Cultural ha reafirmat aquest dimarts la necessitat que els catalans treballin en direcció cap a l'objecció fiscal, perquè el govern central "es burla" del govern i incompleix amb escarni seus compromisos, ha dit.
Casals ha demanat que la Generalitat es mantingui ferma, que reaccioni "amb intel·ligència i duresa" i que els catalans li prestin el seu suport.
També ha remarcat el dret a decidir: "Només si Catalunya gestiona els impostos que són el resultat de l'esforç productiu de tots els que hi habitem, podrem assegurar la cohesió social, que és la base de la nostra necessària cohesió nacional", ha tancat.
A més, Casals s'ha referit a la "independència cultural", demanant que el català es mantingui com a llengua vehicular a les escoles perquè és un model de prestigi, sòlid i que ha ajudat a cohesionar la societat catalana.
En les seves relacions amb Espanya, Casals ha demanat directament al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que actuï com un ministre, "mai com a delegat de ningú".
