Primera carta de l'any des del país dels tuitaires
janquimActualitzat
Estimat amic,
t'escric des del país dels #tuitaires, una regió borrosa amb temps variable. Com ja saps, per a nosaltres també comença un altre any i tothom ha aprofitat els últims dies per llançar pronòstics somiats i treure's de sobre les angúnies de l'any passat.
Els més valents han fet alguna petició: " Apreciats Reis d'Orient: Pel 2012 nomes demano una grosa compte bancaria i un cos prim. Si us plau, no barrejeu les coses com l'any passat!."
Som un país de xerraires, però no et pensis que fem grans discursos, més aviat tendim a la frase curta. La nostra constitució ens limita als 140 caràcters però no en facis un judici gaire sever i recorda que al teu país la constitució té efectes més perjudicials. Aquí, per exemple, no tenim un exèrcit per garantir cap unitat. Pero és que seria impossible. Com ja et vaig dir en una altra carta, de la unitat en diem "etiqueta" i la seva vida és força efímera.
Compartim coincidències, esclar, com us passa a vosaltres. Per exemple, tothom sembla convençut que el 2012 serà bixest però hi ha moltes discrepàncies sobre les conseqüències. Podria ser un any apocalíptic o iniciàtic.
La bona nova és que aquest any també hi haurà dies de festa i que hi ha raons molt ben fonamentades per creure que serà un any interessant.
Com serà aquest any?
A banda d'això, serà un any llarg però tot i així cada dia serem a 28 de desembre. Ja sé que sembla una paradoxa però ja saps, estimat amic, que al país dels #tuitaires les coses no són com semblen que són.
Diria que al teu país no és diferent, però ja no me'n recordo. Ja m'ho perdonaràs, des que em vaig refugiar en aquest exili al país dels tuitaires he anat oblidant les petites misèries d'allà on va ser a casa meva.
Els nostres pessimistes, que també en tenim, preveuen un any "fotut" i els realistes admeten que serà "mogudet".
Els metges residents al Twitter pronostiquen que ens despertarem i això m'agrada però no deixo de preguntar-me què passarà si de debò s'acaba l'efecte de l'anestèsia. Tu que ja hi tens experiència, et sembla que hauria de témer el dolor?
Tinc entès que entre vosaltres hi ha obstinats que consideren el 2012 un "any de lluita", però oficialment només se'm confirma que serà l'any internacional de l'energia sostenible i el de la cuina catalana. Al país on ara visc celebrem l'any internacional sense poemes musicats.
No, jo tampoc no sé què vol dir. Però hi ha tantes coses que no entenc que no em costarà adaptar-m'hi.
Bons propòsits
I vosaltres, amic, com viureu aquest any de color de gelat de mandarina?
El vostre país s'assembla tant al nostre que, de vegades, tinc la impressió que l'un és el mirall de l'altre, però encara no he esbrinat on és l'autèntic i quin és tan sols el reflex.
Mira, si no, com entre nosaltres també tenen fortuna les consignes "new age": "M'ho acaben de dir: La qüestió no és esperar com serà l'any 2012 sinó decidir nosaltres com volem que sigui".
Circulen entre la nostra gent missatges amb una pila de bons propòsits, com de costum i es veu que enguany els bancs seran esplèndids: "Bons propòsits pel 2012, a tots els bancs a un interès excepcional del -2,75%".
Els nostres agricultors no cullen patates ni tomàquets, això també ho saps: "Que el 2012 pugui recollir els fruits del que he sembrat el 2011", diu un tuitaire esperançat. No sembla mala idea. Però, què passa amb la collita del 2013? És difícil pensar en el futur quan vius en un país on tot s'acaba amb un sol clic, on la vida depèn d'un algoritme que no comprenem. Diria que en això també ens assemblem.
Adaptació al canvi
Què et podria dir que t'animés? "I el 2012 si que ha de ser el nostre… estic segur que farem coses molt guapes", sosté un dels nostres. Pren-t'ho com un auguri si això et consola.
Els habitants d'aquí som com vosaltres, ja en pots estar ben segur. Hi ha els que ja saben què faran perquè s'han organitzat la vida com cal i tenen una obligació setmanal i també hi ha qui tot just rumia què farà.
Ens adaptem al canvi però vosaltres també. Tinc entès que el 2012 serà un bon any per a la patrona de la mobilitat laboral. Suposo que és per això que un restaurant decideix que des d'ara vendrà estovalles.
Creu-me. Aquest any serà molt millor. No sé per què ho dic però més val que em creguis.
L'alternativa és la profecia de la fi del món i, si ho entès bé, aquesta catàstrofe valdria tant per al teu país, que va ser el meu, com per al meu, que ja saps que és el teu sempre que vulguis.
Caure i aixecar-se
Per acabar, estimat amic, mira què proclamava una veu tuitaire abans d'encetar l'any: "Aquest 2012 serà l'any en el qual veurem si és cert allò que diu aquí caic, allà m'aixeco".
"Caure" és un complement obligat del verb "caminar" i per això no m'amoïna. Però aixecar-se depèn de la voluntat. No sé ben bé com dir-t'ho però és a causa d'aquesta idea que me'n vaig anar.
No t'estic dient que al país dels tuitaires no hi hagi derrotisme ni xerrameca. Som els millors en els dos esports. Però on vius tu la covardia s'ha calcificat en el tarannà i això sí que és una nosa. D'acord, al país dels tuitaires ens entretenim amb bagatel·les de vida curta. Som feliços en la nostra vanitat de poques lletres, molt bé. Però què volies que escollís? És un exili!
Vine quan vulguis de vacances i si mai decidiu aixecar-vos d'una vegada, avisa'm. Tinc ganes de tornar a casa. No podria ser aquest any?
t'escric des del país dels #tuitaires, una regió borrosa amb temps variable. Com ja saps, per a nosaltres també comença un altre any i tothom ha aprofitat els últims dies per llançar pronòstics somiats i treure's de sobre les angúnies de l'any passat.
Els més valents han fet alguna petició: " Apreciats Reis d'Orient: Pel 2012 nomes demano una grosa compte bancaria i un cos prim. Si us plau, no barrejeu les coses com l'any passat!."
Som un país de xerraires, però no et pensis que fem grans discursos, més aviat tendim a la frase curta. La nostra constitució ens limita als 140 caràcters però no en facis un judici gaire sever i recorda que al teu país la constitució té efectes més perjudicials. Aquí, per exemple, no tenim un exèrcit per garantir cap unitat. Pero és que seria impossible. Com ja et vaig dir en una altra carta, de la unitat en diem "etiqueta" i la seva vida és força efímera.
Compartim coincidències, esclar, com us passa a vosaltres. Per exemple, tothom sembla convençut que el 2012 serà bixest però hi ha moltes discrepàncies sobre les conseqüències. Podria ser un any apocalíptic o iniciàtic.
La bona nova és que aquest any també hi haurà dies de festa i que hi ha raons molt ben fonamentades per creure que serà un any interessant.
Com serà aquest any?
A banda d'això, serà un any llarg però tot i així cada dia serem a 28 de desembre. Ja sé que sembla una paradoxa però ja saps, estimat amic, que al país dels #tuitaires les coses no són com semblen que són.
Diria que al teu país no és diferent, però ja no me'n recordo. Ja m'ho perdonaràs, des que em vaig refugiar en aquest exili al país dels tuitaires he anat oblidant les petites misèries d'allà on va ser a casa meva.
Els nostres pessimistes, que també en tenim, preveuen un any "fotut" i els realistes admeten que serà "mogudet".
Els metges residents al Twitter pronostiquen que ens despertarem i això m'agrada però no deixo de preguntar-me què passarà si de debò s'acaba l'efecte de l'anestèsia. Tu que ja hi tens experiència, et sembla que hauria de témer el dolor?
Tinc entès que entre vosaltres hi ha obstinats que consideren el 2012 un "any de lluita", però oficialment només se'm confirma que serà l'any internacional de l'energia sostenible i el de la cuina catalana. Al país on ara visc celebrem l'any internacional sense poemes musicats.
No, jo tampoc no sé què vol dir. Però hi ha tantes coses que no entenc que no em costarà adaptar-m'hi.
Bons propòsits
I vosaltres, amic, com viureu aquest any de color de gelat de mandarina?
El vostre país s'assembla tant al nostre que, de vegades, tinc la impressió que l'un és el mirall de l'altre, però encara no he esbrinat on és l'autèntic i quin és tan sols el reflex.
Mira, si no, com entre nosaltres també tenen fortuna les consignes "new age": "M'ho acaben de dir: La qüestió no és esperar com serà l'any 2012 sinó decidir nosaltres com volem que sigui".
Circulen entre la nostra gent missatges amb una pila de bons propòsits, com de costum i es veu que enguany els bancs seran esplèndids: "Bons propòsits pel 2012, a tots els bancs a un interès excepcional del -2,75%".
Els nostres agricultors no cullen patates ni tomàquets, això també ho saps: "Que el 2012 pugui recollir els fruits del que he sembrat el 2011", diu un tuitaire esperançat. No sembla mala idea. Però, què passa amb la collita del 2013? És difícil pensar en el futur quan vius en un país on tot s'acaba amb un sol clic, on la vida depèn d'un algoritme que no comprenem. Diria que en això també ens assemblem.
Adaptació al canvi
Què et podria dir que t'animés? "I el 2012 si que ha de ser el nostre… estic segur que farem coses molt guapes", sosté un dels nostres. Pren-t'ho com un auguri si això et consola.
Els habitants d'aquí som com vosaltres, ja en pots estar ben segur. Hi ha els que ja saben què faran perquè s'han organitzat la vida com cal i tenen una obligació setmanal i també hi ha qui tot just rumia què farà.
Ens adaptem al canvi però vosaltres també. Tinc entès que el 2012 serà un bon any per a la patrona de la mobilitat laboral. Suposo que és per això que un restaurant decideix que des d'ara vendrà estovalles.
Creu-me. Aquest any serà molt millor. No sé per què ho dic però més val que em creguis.
L'alternativa és la profecia de la fi del món i, si ho entès bé, aquesta catàstrofe valdria tant per al teu país, que va ser el meu, com per al meu, que ja saps que és el teu sempre que vulguis.
Caure i aixecar-se
Per acabar, estimat amic, mira què proclamava una veu tuitaire abans d'encetar l'any: "Aquest 2012 serà l'any en el qual veurem si és cert allò que diu aquí caic, allà m'aixeco".
"Caure" és un complement obligat del verb "caminar" i per això no m'amoïna. Però aixecar-se depèn de la voluntat. No sé ben bé com dir-t'ho però és a causa d'aquesta idea que me'n vaig anar.
No t'estic dient que al país dels tuitaires no hi hagi derrotisme ni xerrameca. Som els millors en els dos esports. Però on vius tu la covardia s'ha calcificat en el tarannà i això sí que és una nosa. D'acord, al país dels tuitaires ens entretenim amb bagatel·les de vida curta. Som feliços en la nostra vanitat de poques lletres, molt bé. Però què volies que escollís? És un exili!
Vine quan vulguis de vacances i si mai decidiu aixecar-vos d'una vegada, avisa'm. Tinc ganes de tornar a casa. No podria ser aquest any?
