Els bancs i caixes que han rebut ajudes públiques revelen els sous dels seus directius
Les caixes d'estalvi que han rebut ajuts públics han donat a conèixer aquest divendres el detall dels salaris dels seus directius. Aquesta dada, que fins ara no se sabia, ve marcada per les noves normes de transparència dictades pel Banc d'Espanya, en un moment en què aquestes entitats acumulen uns 10.000 milions d'euros en ajudes públiques. Rodrigo Rato, president de Bankia, la primera caixa de l'estat en volum d'actius, guanya 2,2 milions d'euros l'any, sense comptar la part variable. En el cas de Catalunya Caixa, Adolf Todó, que va ser fitxat fa tres anys per intentar redreçar la situació de l'entitat, cobra un milió i mig d'euros anuals, incloent el pla de pensions. En el cas del grup Unnim, el seu actual director general, Jordi Mestre, cobra en total prop d'un milió, concretament 963.000 euros. Per la seva banda, Caixa Penedès, integrada en el grup Mare Nostrum, encara no ha fet públiques les dades.
RedaccióActualitzat
El Banc d'Espanya va donar fins al 31 de desembre a bancs i caixes ajudades pel FROB per fer un gest de transparència: publicar el sou dels seus directius i consellers.
Els bancs i caixes afectats eren força reticents a publicar les dades per l'impacte que poden tenir en la seva imatge, però no els queda més remei de fer-ho.
En el cas d'alguns directius que van integrar-se a Bankia procedents de Caixa Laietana, Bancaja o la Caja de Canarias, s'han acollit a la Llei de Protecció de Dades -una possibilitat prevista per la circular del Banc d'Espanya- i s'han negat a facilitar els seus salaris.
Alts sous, mala imatge
Les retribucions astronònomiques d'alguns directius d'entitats financeres en crisi i els elevats plans de pensions que s'havien autoassignat han generat moltes crítiques els últims mesos.
Hi ha hagut dos casos paradigmàtics: Caixa Penedès, on quatre directius es van assignar pensions de fins a 20 milions d'euros, i les indemnitzacions a directius de Nova Caixa Galicia, de fins a 11 milions d'euros.
Els bancs i caixes afectats eren força reticents a publicar les dades per l'impacte que poden tenir en la seva imatge, però no els queda més remei de fer-ho.
En el cas d'alguns directius que van integrar-se a Bankia procedents de Caixa Laietana, Bancaja o la Caja de Canarias, s'han acollit a la Llei de Protecció de Dades -una possibilitat prevista per la circular del Banc d'Espanya- i s'han negat a facilitar els seus salaris.
Alts sous, mala imatge
Les retribucions astronònomiques d'alguns directius d'entitats financeres en crisi i els elevats plans de pensions que s'havien autoassignat han generat moltes crítiques els últims mesos.
Hi ha hagut dos casos paradigmàtics: Caixa Penedès, on quatre directius es van assignar pensions de fins a 20 milions d'euros, i les indemnitzacions a directius de Nova Caixa Galicia, de fins a 11 milions d'euros.
