Multitudinària manifestació a Bilbao per obrir el camí de retorn dels presos d'ETA
La manifestació que s'ha celebrat aquest dissabte a Bilbao a favor dels drets dels presos d'ETA ha superat totes les expectatives. Més de 15.000 persones de diferents ideologies i àmbits de treball, segons els organitzadors, s'havien adherit prèviament a la mobilització, convocada per Egin Dezagun Bidea, però han estat moltes més desenes de milers les que han desbordat els carrers de la capital biscaïna per reclamar "passos als governs espanyol i francès" en la línia de posar fi a una "política penitenciària ancorada en criteris de venjança i repressió".
RedaccióActualitzat
Els organitzadors han subratllat que tot i que les "claus de les presons estan en mans dels governs", les del "canvi estan en mans dels bascos". La marxa ha partit sobre dos quarts de sis de la tarda després que agents de l'Ertzaintza donessin a conèixer als convocants els termes recollits en l'acte de l'Audiència Nacional. Encapçalada pels familiars de presos d'ETA i després d'una pancarta en què es podia llegir "Ezkubide guztiekin, euskal presoak Euskal Herrira" (els presos bascos a Euskal Herria, amb tots els seus drets), han proseguit representants de diferents formacions polítiques com Pello Urizar (EA), Oskar Matute (Alternatiba), Patxi Zabaleta (Aralar) o Maribi Ugarteburu (esquerra abertzale). També han estat presents el diputat general de Guipúscoa, Martin Garitano, diputats d'Amaiur com Xabier Mikel Errekondo i Iñaki Antigüedad, així com els dirigents sindicals Ainhoa Etxaide (LAB) i Adolfo Muñoz (ELA).
La manifestació, que ha transcorregut entre crits a favor de la independència i de la llibertat dels presos, ha arribat minuts abans de les 19.00 hores a l'Ajuntament de Bilbao on la cantant de 'Gose', Inés Osinaga, i el representant d'Egin Dezagun Bidea, Jon Garai, han llegit un manifest en euskera i castellà.
En concret, Egin Dezagun Bidea ha demanat que "s'obri el camí per al retorn a casa del conjunt de represaliats polítics", que els Governs d'Espanya i França "traslladin a Euskal Herria a tots els presos", que es derogui la 'doctrina Parot ', que es posi en llibertat als reclusos malalts, així com a tots aquells que hagin complert les tres quartes parts de la condemna.
La mobilització ha comptat amb el suport d'organitzacions polítiques basques, però també de formacions independentistes i d'esquerres d'altres llocs d'Espanya i també d'altres països com: Catalunya Nació Independencia, el Partit Comunista de l'Argentina, el Breizhistance de la Bretanya francesa o la Coordinadora Simón Bolívar de Veneçuela. El diputat d'ERC, Joan Tardà, i la responsable de relacions internacionales d'aquest partit, Elisabet Nebreda també han participat a la marxa. Per part de SI, hi han assistit Toni Strubell i el secretari general, Uriel Bertran.
En els últims dies, els portaveus d'alguns membres de l'associació de familiars de presos d'ETA, Etxerat, han afirmat que en aquestes setmanes s'han produït "tímids canvis en positiu" en la política penitenciària antiterrorista i han destacat, entre ells, el reagrupament de reclusos en un mateix mòdul registrat en "nombroses" presons espanyoles.
Reaccions polítiques
En declaracions a Ràdio Euskadi, el secretari general del PSE d'Àlaba, Txarli Prieto, ha indicat que manifestacions com aquesta són negatives per a una "política de convivència, tolerància i reinserció".
La parlamentària del PP, Laura Garrido, qui ha reconegut que "ens podem trobar en un escenari nou", ha volgut recordar, un cop més, que "ETA no s'ha dissolt" i que "molts càrrecs de l'esquerra abertzale encara no han condemnat el terrorisme".
Per la seva banda, el conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares, ha considerat que la marxa d'aquest dissabte a favor dels presos d'ETA vol reivindicar "solucions col·lectives o amnisties que no tenen cap possibilitat de tirar endavant". A més, ha demanat a l'esquerra abertzale que faci reclamacions "viables" i abordi una política realista per no crear "frustracions" en el seu món. En aquest sentit, ha considerat que es tracta més d'una "instrumentalització" que no pas d'una mobilització "que pugui contribuir a avançar en una política viable i en una sèrie de mesures raonables i ajustades a l'ordenament jurídic". Segons la seva opinió, "és evident" que l'esquerra abertzale pretén, amb la marxa, fer "una demostració de força per seguir mantenint les seves reivindicacions".
Finalment, el parlamentari del PNB, Ricardo Gatzagaetxeberria, ha defensat la idea d'una "política penitenciària que comporti l'apropament del compliment de la condemna al lloc més pròxim de l'origen de la persona" així com "la llibertat d'aquells que pateixen malalties greus o han complert les tres quartes parts de la condemna".
La manifestació, que ha transcorregut entre crits a favor de la independència i de la llibertat dels presos, ha arribat minuts abans de les 19.00 hores a l'Ajuntament de Bilbao on la cantant de 'Gose', Inés Osinaga, i el representant d'Egin Dezagun Bidea, Jon Garai, han llegit un manifest en euskera i castellà.
En concret, Egin Dezagun Bidea ha demanat que "s'obri el camí per al retorn a casa del conjunt de represaliats polítics", que els Governs d'Espanya i França "traslladin a Euskal Herria a tots els presos", que es derogui la 'doctrina Parot ', que es posi en llibertat als reclusos malalts, així com a tots aquells que hagin complert les tres quartes parts de la condemna.
La mobilització ha comptat amb el suport d'organitzacions polítiques basques, però també de formacions independentistes i d'esquerres d'altres llocs d'Espanya i també d'altres països com: Catalunya Nació Independencia, el Partit Comunista de l'Argentina, el Breizhistance de la Bretanya francesa o la Coordinadora Simón Bolívar de Veneçuela. El diputat d'ERC, Joan Tardà, i la responsable de relacions internacionales d'aquest partit, Elisabet Nebreda també han participat a la marxa. Per part de SI, hi han assistit Toni Strubell i el secretari general, Uriel Bertran.
En els últims dies, els portaveus d'alguns membres de l'associació de familiars de presos d'ETA, Etxerat, han afirmat que en aquestes setmanes s'han produït "tímids canvis en positiu" en la política penitenciària antiterrorista i han destacat, entre ells, el reagrupament de reclusos en un mateix mòdul registrat en "nombroses" presons espanyoles.
Reaccions polítiques
En declaracions a Ràdio Euskadi, el secretari general del PSE d'Àlaba, Txarli Prieto, ha indicat que manifestacions com aquesta són negatives per a una "política de convivència, tolerància i reinserció".
La parlamentària del PP, Laura Garrido, qui ha reconegut que "ens podem trobar en un escenari nou", ha volgut recordar, un cop més, que "ETA no s'ha dissolt" i que "molts càrrecs de l'esquerra abertzale encara no han condemnat el terrorisme".
Per la seva banda, el conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares, ha considerat que la marxa d'aquest dissabte a favor dels presos d'ETA vol reivindicar "solucions col·lectives o amnisties que no tenen cap possibilitat de tirar endavant". A més, ha demanat a l'esquerra abertzale que faci reclamacions "viables" i abordi una política realista per no crear "frustracions" en el seu món. En aquest sentit, ha considerat que es tracta més d'una "instrumentalització" que no pas d'una mobilització "que pugui contribuir a avançar en una política viable i en una sèrie de mesures raonables i ajustades a l'ordenament jurídic". Segons la seva opinió, "és evident" que l'esquerra abertzale pretén, amb la marxa, fer "una demostració de força per seguir mantenint les seves reivindicacions".
Finalment, el parlamentari del PNB, Ricardo Gatzagaetxeberria, ha defensat la idea d'una "política penitenciària que comporti l'apropament del compliment de la condemna al lloc més pròxim de l'origen de la persona" així com "la llibertat d'aquells que pateixen malalties greus o han complert les tres quartes parts de la condemna".
