Aquesta vegada no s'ha endut una pilota de cuir per tres gols en un partit, sinó una pilota d'or per commemorar que és el millor futbolista del planeta per tercera vegada consecutiva. El seu "hat-trick" particular. No hi ha discussió possible; ningú interpreta el futbol individual immers en el millor pla col·lectiu com ho fa ell. És el jugador més desequilibrant i més imprevisible, apareix per tots els sectors del camp amb atreviment, les seves xifres golejadores són impactants malgrat que no viu de la rematada i té un gen competitiu que el fa ser transcendental sempre en els grans escenaris.

Malgrat tot, aquest manual intransferible eleva la seva dimensió pel pla on es desenvolupa. Messi hauria pogut guanyar una pilota d'or en qualsevol altre equip, però només el Barça li ofereix la continuïtat per marcar un cicle hegemònic. S'ha educat tàcticament en la idea blaugrana, té uns socis que saben generar-li les millors condicions per les seves explosions, la seva relació "matrimonial" amb la pilota la pot enriquir perquè el Barça cuida la seva parella com una princesa i ha coincidit amb un entrenador escollit que l'ha entès com ningú ho farà mai. Guardiola l'ha apropat a l'àrea, l'ha ajuntat amb els "amics ideals" (Xavi i Inesta), li ha ensenyat a desxifrar les claus del joc, l'ha fet sentir-se com el líder silenciós d'un equip de llegenda i l'ha convençut que no trobarà enlloc un escenari per expressar-se com el que té ara.

Els premis individuals al futbol són antinaturals perquè es tracta d'un esport col·lectiu. Els guanya el màxim talent individual, no pas qui descodifica el joc amb el millor sentit coral. Per això, com ell, ja no em frustro ni sento impotència quan veig que Xavi mai no és l'escollit. És normal dintre del context d'un reconeixement que dóna més valor als "egos" que als equips. Ell és el millor migcampista del món, tots els entrenadors el voldrien per vertebrar un equip, els defenses per viure tranquils en la sortida de la pilota, els migcampistes perquè ningú els entendria millor a l'hora de passar-se la pilota i els davanters perquè rebrien les millors vitamines en passades definitives per fer gol. Ell ho sap i això el fa més feliç. Messi podria jugar sol, Xavi necessitaria sempre companys per compartir la pilota. Cadascú és el millor en el seu registre. Tots dos són del Barça, com qui els dirigeix des de la banqueta per respectar tot el seu talent i que ahir també va rebre el títol de millor entrenador del món, Pep Guardiola. Ells fan guanyar el Barça, el Barça els fa guanyar a ells.