Fracassa la negociació de Grècia i la banca per a la condonació del deute
Ni tan sols l'advertiment dels creditors que el temps s'esgota ha servit per tancar un acord que condoni el 50% del deute grec, uns 100.000 milions d'euros, en la dura negociació entre els bancs i Atenes que ha acabat aquest divendres a la capital grega. Després de dos dies de negociacions entre el govern de Grècia i l'Institut Internacional de Finances, que agrupa els bancs i les asseguradores que tenen la major part del deute grec, la negociació ha quedat posposada probablement fins al dimecres dia 18. L'obstacle que ha fet fracassar la primera ronda negociaciadora ha estat el tipus d'interès que tindran els nous títols de deute que substituiran els actuals. L'FMI ha fet una crida a seguir negociant.
Encara que poques coses s'han filtrat de les negociacions, els mitjans grecs indiquen que Atenes pretén que el tipus sigui del 4%, encara que estaria disposada a arribar al 5%, mentre que els creditors privats haurien reduït les seves demandes del 8% fins al 6%.
A part d'aquest regateig, un altre dels punts claus és la legislació que s'aplicaria als nous títols, que Grècia vol sigui la seva pròpia, mentre que l'IIF, que representa unes 400 entitats financeres, pretén que sigui la normativa britànica. La condonació del deute grec és un dels pilars principals del segon programa de rescat anunciat el passat octubre pel Fons Monetari Internacional i la Unió Europea per valor de 130.000 milions euros.
Els representants de l'IIF, Charles Dallara i Jean Lemierre, han reconegut l'existència de "discrepàncies en diversos aspectes clau de la negociació" i han advertit que el termini per arribar a un acord "s'està acabant". Alguns mitjans grecs s'han referit a que diversos fons d'alt risc que posseeixen deute grec es neguen a acceptar ima quitança del deute, una postura que podria portar el govern grec a aprovar una llei que obligui a tots els creditors a acceptar la condonació. Segons el diari Kathimerini, Pantelis Kapsis, portaveu del govern, ha assegurat que aquesta possibilitat existeix, encara que es remet al resultat de la negocació.
Aquesta llei suposaria la introducció de l'anomenada clàusula d'acció col·lectiva, que obligaria a tots els tenidors de deute a acceptar la condonació, sempre que la majoria hi estigui d'acord. Això no obstant, aquest pas podria provocar que les agències de qualificació de risc declaressin a Grècia en fallida i obriria la porta perquè els tenidors de permutes d'incompliment creditici reclamessin el pagament dels seus diners.
La reunió de la setmana que ve coincidirà gairebé amb l'arribada a Atenes dels inspectors de l'FMI i la Unió Europea, la missió dels quals és verificar si Grècia està complint els seus compromisos de reducció de la despesa pública, condició imposada per aplicar el pla de rescat. En qualsevol cas, l'FMI i la UE volen que l'acord amb la banca estigui tancat abans de posar en marxa el mecanisme de rescat.
La reducció del deute, al costat dels plans d'austeritat del govern, tenen com a objectiu reduir el deute grec fins al 120% del PIB l'any 2016, davant al 160% actual.
A part d'aquest regateig, un altre dels punts claus és la legislació que s'aplicaria als nous títols, que Grècia vol sigui la seva pròpia, mentre que l'IIF, que representa unes 400 entitats financeres, pretén que sigui la normativa britànica. La condonació del deute grec és un dels pilars principals del segon programa de rescat anunciat el passat octubre pel Fons Monetari Internacional i la Unió Europea per valor de 130.000 milions euros.
Els representants de l'IIF, Charles Dallara i Jean Lemierre, han reconegut l'existència de "discrepàncies en diversos aspectes clau de la negociació" i han advertit que el termini per arribar a un acord "s'està acabant". Alguns mitjans grecs s'han referit a que diversos fons d'alt risc que posseeixen deute grec es neguen a acceptar ima quitança del deute, una postura que podria portar el govern grec a aprovar una llei que obligui a tots els creditors a acceptar la condonació. Segons el diari Kathimerini, Pantelis Kapsis, portaveu del govern, ha assegurat que aquesta possibilitat existeix, encara que es remet al resultat de la negocació.
Aquesta llei suposaria la introducció de l'anomenada clàusula d'acció col·lectiva, que obligaria a tots els tenidors de deute a acceptar la condonació, sempre que la majoria hi estigui d'acord. Això no obstant, aquest pas podria provocar que les agències de qualificació de risc declaressin a Grècia en fallida i obriria la porta perquè els tenidors de permutes d'incompliment creditici reclamessin el pagament dels seus diners.
La reunió de la setmana que ve coincidirà gairebé amb l'arribada a Atenes dels inspectors de l'FMI i la Unió Europea, la missió dels quals és verificar si Grècia està complint els seus compromisos de reducció de la despesa pública, condició imposada per aplicar el pla de rescat. En qualsevol cas, l'FMI i la UE volen que l'acord amb la banca estigui tancat abans de posar en marxa el mecanisme de rescat.
La reducció del deute, al costat dels plans d'austeritat del govern, tenen com a objectiu reduir el deute grec fins al 120% del PIB l'any 2016, davant al 160% actual.
