Els tuits de la por
janquimActualitzat
Un dia qualsevol, en un vagó del metro de Barcelona, algú mira algú i l'espanta: "Gent que et mira fixament al metro sense cap mena de motiu, quina por! #cosesdelmetro".
No és una excepció. Cada dia, unes ninetes immòbils escampen el terror pel túnels: "L'home que tinc enfront en el tren em mira molt mal i d'una manera estranya... Tinc por!".
Despullats imaginaris
Més de cent quilòmetres sota terra acullen cada jornada una por silenciosa que només aflora quan algú clica un botó del mòbil i envia un missatge a la superfície. Els tuitaires que ja són a cel obert comprenen amb esgarrifances què passa sota els seus peus quan capturen un diàleg com aquest:
— Dec fer pinta rara. El tio de davant meu al tren em mira fixament com si em volgués matar amb la mirada #mamapor #gentdeltren.
— @EduBeltranEdu Hi ha gent molt rara pel món, a mi també m'ha passat alguna vegada.
— @Suelfs pateixo fobia-mania d pensar q he sortit d casa nua d cintura avall. si algu em mira aixi m'agafa panic i no paro d tocar-me la roba.
— @EduBeltranEdu Vaja, no se què dir-te. Quina putada.
— @Suelfs nomes em passa quan vaig stressada i al cap d' una estona se'm passa. és com akella gent q no para d' verificar la clau dl gas.
— @EduBeltranEdu ves amb compte de qui t'asseus. Sort que dura poc :-).
La importància de la nevera
Només hem de tenir por de la mateixa por. Aquesta idea, expressada amb una frase una mica més llarga, ja forma part de les citacions clàssiques de la política des que la va pronunciar Franklin Delano Roosevelt en el discurs inaugural de la seva primera presidència, el 4 de març del 1933.
Però gairebé vuitanta anys després, la por es manifesta sota formes sofisticades que ens sorprenen en la privadesa de la llar: "A la meua cuina, dalt/darrere de la nevera, hi ha una cosa no identificada que respira de forma extranya. Tinc por..."
Si la nevera de casa només refrigera els aliments i no porta incorporada cap respiració estranya, es pot aconseguir una sensació semblant amb la pantalla del televisor: "Collons, baixo la persiana, tanco la porta, i a les fosques jugo al Dead Space 2... i haig de tornar a pujar la persiana! Quina por que fot".
Tigres i zombis
Ja se sap que la nit és la reina de la por. Dormint hem après que els malsons són els seus camarlencs. Després de la pel·lícula sobre els morts que caminaven amb la roba estripada que George Andrew Romero va dirigir l'any 1968, els zombis s'han fet presents als somnis més terrorífics: "A les 10 ja dormia, pd he tingut malsons de zombis que mengen el cervell de la gent. quina por!"
Però un malson del segle XXI està més elaborat. Hi ha tants detalls que ja no fa por: "Avui he somniat que tenia tigres a casa (preciosos pero quina por :S) i que pixaven al WC". Sí, un tigre és una bèstia poderosa que podria matar una persona sense gens d'esforç però si te l'imagines al lavabo més aviat fa riure.
La por ancestral prové de la vida salvatge, de quan els homínids eren caçats. Però l'home contemporani ha adaptat aquest instint defensiu per ajustar-se a la vida quotidiana d'un món fet d'imatges virtuals i anuncis de desodorant.
Banalitat quotidiana
La por es concentra ara en assumptes banals com aquell amic que fa fotos a totes les trobades, un examen de Dret Constitucional o la visita al dentista, vist com aquell sàdic Phoebus Farb de "La botiga dels horrors": "Els dentistes... quina por! Amb aquells instruments que tenen i pitjor encara el soroll que fan!".
De vegades la por està ben justificada. Quan algú busca feina o quan un individu temerari camina pel voral dret d'una carretera i es distreu enviant tuits és veritat que el risc d'atropellament es multiplica.
Si Roosevelt proposava no témer res més que la por, al poblat gal que van crear el dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny, Astèrix i els seus amics només temen que el cel els caigui al damunt. Els tuitaires han reconvertit la noció i només temen que una balena els aixafi el "timeline".
A més, els que hi arriben per primera vegada tenen la por raonable de l'immigrant: "Estreno iPad i estreno Twitter! Quina por!".
L'actualització del missatge de Roosevelt assegura que els únics tuits que t'han de fer por són els teus: "Ara tinc por d'escriure coses al twitter".
Quan se supera aquesta angoixa, el Twitter serveix per compartir amb amics i desconeguts totes les altres pors. Fins i tot la por setmanal de cada consell de ministres.
No és una excepció. Cada dia, unes ninetes immòbils escampen el terror pel túnels: "L'home que tinc enfront en el tren em mira molt mal i d'una manera estranya... Tinc por!".
Despullats imaginaris
Més de cent quilòmetres sota terra acullen cada jornada una por silenciosa que només aflora quan algú clica un botó del mòbil i envia un missatge a la superfície. Els tuitaires que ja són a cel obert comprenen amb esgarrifances què passa sota els seus peus quan capturen un diàleg com aquest:
— Dec fer pinta rara. El tio de davant meu al tren em mira fixament com si em volgués matar amb la mirada #mamapor #gentdeltren.
— @EduBeltranEdu Hi ha gent molt rara pel món, a mi també m'ha passat alguna vegada.
— @Suelfs pateixo fobia-mania d pensar q he sortit d casa nua d cintura avall. si algu em mira aixi m'agafa panic i no paro d tocar-me la roba.
— @EduBeltranEdu Vaja, no se què dir-te. Quina putada.
— @Suelfs nomes em passa quan vaig stressada i al cap d' una estona se'm passa. és com akella gent q no para d' verificar la clau dl gas.
— @EduBeltranEdu ves amb compte de qui t'asseus. Sort que dura poc :-).
La importància de la nevera
Només hem de tenir por de la mateixa por. Aquesta idea, expressada amb una frase una mica més llarga, ja forma part de les citacions clàssiques de la política des que la va pronunciar Franklin Delano Roosevelt en el discurs inaugural de la seva primera presidència, el 4 de març del 1933.
Però gairebé vuitanta anys després, la por es manifesta sota formes sofisticades que ens sorprenen en la privadesa de la llar: "A la meua cuina, dalt/darrere de la nevera, hi ha una cosa no identificada que respira de forma extranya. Tinc por..."
Si la nevera de casa només refrigera els aliments i no porta incorporada cap respiració estranya, es pot aconseguir una sensació semblant amb la pantalla del televisor: "Collons, baixo la persiana, tanco la porta, i a les fosques jugo al Dead Space 2... i haig de tornar a pujar la persiana! Quina por que fot".
Tigres i zombis
Ja se sap que la nit és la reina de la por. Dormint hem après que els malsons són els seus camarlencs. Després de la pel·lícula sobre els morts que caminaven amb la roba estripada que George Andrew Romero va dirigir l'any 1968, els zombis s'han fet presents als somnis més terrorífics: "A les 10 ja dormia, pd he tingut malsons de zombis que mengen el cervell de la gent. quina por!"
Però un malson del segle XXI està més elaborat. Hi ha tants detalls que ja no fa por: "Avui he somniat que tenia tigres a casa (preciosos pero quina por :S) i que pixaven al WC". Sí, un tigre és una bèstia poderosa que podria matar una persona sense gens d'esforç però si te l'imagines al lavabo més aviat fa riure.
La por ancestral prové de la vida salvatge, de quan els homínids eren caçats. Però l'home contemporani ha adaptat aquest instint defensiu per ajustar-se a la vida quotidiana d'un món fet d'imatges virtuals i anuncis de desodorant.
Banalitat quotidiana
La por es concentra ara en assumptes banals com aquell amic que fa fotos a totes les trobades, un examen de Dret Constitucional o la visita al dentista, vist com aquell sàdic Phoebus Farb de "La botiga dels horrors": "Els dentistes... quina por! Amb aquells instruments que tenen i pitjor encara el soroll que fan!".
De vegades la por està ben justificada. Quan algú busca feina o quan un individu temerari camina pel voral dret d'una carretera i es distreu enviant tuits és veritat que el risc d'atropellament es multiplica.
Si Roosevelt proposava no témer res més que la por, al poblat gal que van crear el dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny, Astèrix i els seus amics només temen que el cel els caigui al damunt. Els tuitaires han reconvertit la noció i només temen que una balena els aixafi el "timeline".
A més, els que hi arriben per primera vegada tenen la por raonable de l'immigrant: "Estreno iPad i estreno Twitter! Quina por!".
L'actualització del missatge de Roosevelt assegura que els únics tuits que t'han de fer por són els teus: "Ara tinc por d'escriure coses al twitter".
Quan se supera aquesta angoixa, el Twitter serveix per compartir amb amics i desconeguts totes les altres pors. Fins i tot la por setmanal de cada consell de ministres.
