Manuel Fraga: de ministre de Franco a senador del Partit Popular
Manuel Fraga Iribarne va dedicar 60 anys de la seva vida a la política. Personatge decisiu en la dictadura franquista i peça clau del Partit Popular durant la transició i la democràcia, el polític gallec ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en el món de la política. Ministre d'Informació i Turisme, impulsor de la Llei de Premsa i president de la Xunta de Galícia, entre altres coses, va estar en actiu fins al mes de setembre, mes en què va decidir retirar-se per motius de salut.
RedaccióActualitzat
Nascut a Villalba, Lugo, el 23 de novembre de 1922, Manuel Fraga va ser una de les cares més visibles de la dictadura franquista. Fill de pare gallec i mare bascofrancesa, es va formar en Dret, Política i Economia i va ingressar al cos de lletrats de les Corts espanyoles el 1945. Dos anys després, va començar la seva carrera com a diplomàtic.
Figura clau del franquisme
Manuel Fraga va ser un personatge clau durant la dictadura franquista, i va ocupar diversos càrrecs de confiança del general Francisco Franco. Va ser secretari general de l'Institut de Cultura Hispànica, secretari del Consell d'Educació i secretari general tècnic del Ministeri d'Educació.
A partir del 1962 va ser nomenat ministre d'Informació i Turisme, etapa de la qual es recorda el ja famòs eslògan "Spain is different".
L'any 1966 va promoure la Llei de Premsa, coneguda com a Llei Fraga, que va servir per eliminar la censura prèvia de les publicacions escrites, tot i que la va mantenir en llibres, ràdio i televisió.
Poc després, va protagonitzar el mític bany a Palomares, després de l'accident d'un B-52 nord-americà.
Ministre en època de transició
Amb Franco mort i Arias Navarro de president, va ser ministre de Governació i d'aquesta etapa es recorden frases tan mítiques com "La calle es mía", en un moment de dura repressió policial, una frase que ell sempre va negar haver pronunciat.
Fraga també és considerat un dels pares de la Constitució Espanyola, conjuntament amb Jordi Solé Tura i Miquel Roca i Junyent, tot i que mai va renegar del seu passat franquista.
D'Aliança Popular al Partit Popular
Més tard, amb l'arribada de la democràcia, Adolfo Suárez no compta amb ell i Fraga decideix fundar un nou partit, que portarà per nom Aliança Popular.
Amb la desfeta d'UCD, el gallec es va posar al capdavant de l'oposició al govern socialista.
L'any 1986 va anunciar que dimitia com a president d'Aliança Popular, tot i les llàgrimes dels seus seguidors. La retirada però, li va durar poc i Fraga va tornar a Madrid per refundar una AP en crisi i reconvertir-la en un Partit Popular que pocs anys després va passar a mans d'un jove José María Aznar després del fracàs d'Antonio Hernández Mancha.
Aleshores va a tornar a la seva Galícia natal, on va guanyar amb majoria absoluta la presidència de la Xunta. 15 anys de mandat recordats, entre altres coses, per l'estreta relació que va tenir amb Fidel Castro, fill d'emigrants gallecs, o per la seva intervenció en la polèmica sobre l'ús del preservatiu.
L'any 2005 va perdre la majoria absoluta i la presidència de Galícia, arran de la mala polèmica gestió que va fer durant la crisi del "Prestige".
A partir d'aquí, va tornar a Madrid per ocupar el càrrec de senador, una etapa que es va allargar fins al passat mes de setembre, mes en en què es va veure obligat a deixar el càrrec per motius de salut.
Finalment, aquest diumenge, Manuel Fraga Iribarne ha mort al seu domicili de Madrid als 89 anys.
Figura clau del franquisme
Manuel Fraga va ser un personatge clau durant la dictadura franquista, i va ocupar diversos càrrecs de confiança del general Francisco Franco. Va ser secretari general de l'Institut de Cultura Hispànica, secretari del Consell d'Educació i secretari general tècnic del Ministeri d'Educació.
A partir del 1962 va ser nomenat ministre d'Informació i Turisme, etapa de la qual es recorda el ja famòs eslògan "Spain is different".
L'any 1966 va promoure la Llei de Premsa, coneguda com a Llei Fraga, que va servir per eliminar la censura prèvia de les publicacions escrites, tot i que la va mantenir en llibres, ràdio i televisió.
Poc després, va protagonitzar el mític bany a Palomares, després de l'accident d'un B-52 nord-americà.
Ministre en època de transició
Amb Franco mort i Arias Navarro de president, va ser ministre de Governació i d'aquesta etapa es recorden frases tan mítiques com "La calle es mía", en un moment de dura repressió policial, una frase que ell sempre va negar haver pronunciat.
Fraga també és considerat un dels pares de la Constitució Espanyola, conjuntament amb Jordi Solé Tura i Miquel Roca i Junyent, tot i que mai va renegar del seu passat franquista.
D'Aliança Popular al Partit Popular
Més tard, amb l'arribada de la democràcia, Adolfo Suárez no compta amb ell i Fraga decideix fundar un nou partit, que portarà per nom Aliança Popular.
Amb la desfeta d'UCD, el gallec es va posar al capdavant de l'oposició al govern socialista.
L'any 1986 va anunciar que dimitia com a president d'Aliança Popular, tot i les llàgrimes dels seus seguidors. La retirada però, li va durar poc i Fraga va tornar a Madrid per refundar una AP en crisi i reconvertir-la en un Partit Popular que pocs anys després va passar a mans d'un jove José María Aznar després del fracàs d'Antonio Hernández Mancha.
Aleshores va a tornar a la seva Galícia natal, on va guanyar amb majoria absoluta la presidència de la Xunta. 15 anys de mandat recordats, entre altres coses, per l'estreta relació que va tenir amb Fidel Castro, fill d'emigrants gallecs, o per la seva intervenció en la polèmica sobre l'ús del preservatiu.
L'any 2005 va perdre la majoria absoluta i la presidència de Galícia, arran de la mala polèmica gestió que va fer durant la crisi del "Prestige".
A partir d'aquí, va tornar a Madrid per ocupar el càrrec de senador, una etapa que es va allargar fins al passat mes de setembre, mes en en què es va veure obligat a deixar el càrrec per motius de salut.
Finalment, aquest diumenge, Manuel Fraga Iribarne ha mort al seu domicili de Madrid als 89 anys.
