Imatge d'una botiga de Schlecker a Alemanya. (Foto: Reuters)
Imatge d'una botiga de Schlecker a Alemanya. (Foto: Reuters)
Barcelona

El gegant alemany de la drogueria Schlecker es declara en fallida

La cadena de drogueries Schlecker ha anunciat que es declara en fallida per una crisi de liquiditat i per aconseguir un respir dels seus creditors i reestructurar el seu deute. Aquesta empresa familiar, extremadament secreta i sovint criticada per les condicions de treball en les seves botigues, ha assegurat que el seu objectiu és mantenir "la majoria de les seves sucursals i llocs de treball". No obstant això, caldrà veure quins passos fa després de declarar-se en fallida ja que prèviament ja havia avançat que tancaria unes 600 botigues a Alemanya per la seva manca de rendibilitat. Schlecker té unes 1.100 botigues a tot l'Estat.

RedaccióActualitzat
El grup Schlecker dóna feina a unes 30.000 persones a Alemanya, on té 7.000 establiments, i a 17.000 més en d'altres països com Àustria, Espanya, França, Itàlia, República Txeca, Polònia i Portugal. 

A Espanya, el grup té 1.100 botigues, on es pot trobar tant xampú com sabó de rentaplats, menjar de gos o llet en pols per a nadó.

"L'activitat continua sense canvis i el pagament de salaris està garantit", ha afirmat la societat, que ha afegit que els propietaris de la família "han pres aquesta difícil decisió per avançar en el camí de la reestructuració".

"Si els nostres creditors aproven el nostre pla, l'actual direcció es mantindrà en el seu lloc", han dit des de la companyia.

Schlecker ha publicat recentment una caiguda en les vendes el 2010 de 650 milions d'euros l'any a 6.550.000 d'euros, i espera una major erosió l'any 2011.

Tradicionalment, l'empresa no donava cap indicació dels seus resultats, però els experts del sector calculen que està en dèficit des de fa tres anys.

A més, Schlecker té una imatge antiquada i pateix la competència de nous canals, com les farmàcies o DM Rossmann, que té botigues més grans i més atractives.

D'altra banda, el grup està en el punt de mira dels sindicats des de fa uns quants anys. L'acusen de sotmetre els seus empleats a unes condicions de treball en el límit de la resistència, amb contractes precaris i salaris baixos, entre d'altres, i a una pressió psicològica molt forta, fins i tot fent servir l'espionatge.

Anar al contingut