La defensa de Garzón demana la nul·litat del judici per investigar els crims del franquisme
Ha arrencat al Tribunal Suprem aquest dimarts un nou procés contra el jutge Baltasar Garzón. Se l'acusa d'un delicte de prevaricació per investigar els crims i desaparicions del franquisme sense tenir competència per fer-ho. Garzón podria ser condemnat a 20 anys d'inhabilitació. L'advocat de la defensa de Baltasar Garzón ha demanat la nul·litat del judici. És la segona vegada en pocs dies que Garzón s'enfronta a un judici i a una condemna d'inhabilitació. La setmana passada va ser jutjat per intervenir a la presó les comunicacions entre els caps de la trama Gürtel i els seus advocats.
RedaccióActualitzat
Aquest dimarts s'ha citat les parts per tractar les qüestions prèvies a la vista. La fiscalia no presenta acusació i sol·licita la lliure absolució de Garzón. Manté la mateixa postura que en els tres procediments oberts contra el magistrat. Per contra, el sindicat Manos Limpias, que actua com a acusació popular al costat de l'associació Libertad e Identidad, demana que Garzón sigui multat i inhabilitat per 20 anys. La Falange de les JONS també es va afegir a la causa però va ser expulsada del procediment.
Per la defensa de Baltasar Garzón, el jutge del Tribunal Suprem que ha investigat el cas no ha estat imparcial. Amb els seus escrits, assegura, el jutge va orientar l'acusació del sindicat d'ultradetra Manos Limpias. Per tot plegat demana la nul·litat d'aquest procés judicial.
Els arguments de l'acusació
L'acusació presentarà la recusació del membre de la sala Perfecto Andrés Ibáñez, perquè considera no té la imparcialitat necessària. Afirma que Andrés Ibáñez va dirigir una publicació on es va qualificar Manos Limpias de "plataforma d'ultradreta". La sala ja ha rebutjat aquesta petició, però Manos Limpias la tornarà a presentar.
En el seu escrit d'acusació, aquest sindicat sosté que en totes les seves actuacions Garzón "era perfectament conscient del fet que no hi tenia competència, de la prescripció dels delictes que perseguia, de la mort de víctimes i autors, de la creació d'una causa general en contra dels principis de legalitat, culpabilitat i personalitat, de la inaplicació del dret consuetudinari internacional i de la infracció en suma dels més elementals criteris de legalitat".
Per això, sol·liciten al Suprem que imposi a Garzón la pena de 24 mesos de multa, a raó de 30 euros al dia, així com 20 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic, amb pèrdua definitiva del càrrec que ostenta i amb la incapacitat per obtenir durant el temps de la condemna qualsevol ocupació o càrrec amb funcions jurisdiccionals o de govern dins del Poder Judicial, així com al pagament de les costes processals produïdes incloses les de l'acusació.
El jutge Baltasar Garzón és conegut mundialment per la seva lluita contra ETA i l'obertura de causes internacionals, com la que va permetre la detenció a Londres del dictador xilè Augusto Pinochet. Aquest nou procés ha aixecat una gran expectació. Entre el nombrós públic que ha assistit a la vista hi ha observadors internacionals pertanyents a organitzacions de drets humans. Segueixen la sessió més de 200 periodistes, una trentena dels quals de mitjans estrangers.
Tal com va passar en el judici per les escoltes del "cas Gürtel", la Plataforma de Suport a Garzón ha convocat concentracions a les portes del tribunal pel que consideren un "judici polític" contra l'únic magistrat que s'ha atrevit a portar als tribunals la dictadura de Francisco Franco.
Després d'aquesta vista prèvia, el judici començarà pròpiament el 31 de gener, quan s'espera que s'interrogui el jutge de l'Audiència Nacional, suspès cautelarment en les seves funcions al maig del 2010. Les sessions seguiran fins a mitjans de febrer.
La sala penal del Tribunal Suprem ha rebutjat més de la meitat dels testimonis sol·licitats pel jutge Baltasar Garzón. No declararan ni experts internacionals en jurisdicció universal ni el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza. La sala únicament va considerar pertinent la declaració de Garzón i d'una vintena de representants d'associacions de la memòria històrica.
Per la defensa de Baltasar Garzón, el jutge del Tribunal Suprem que ha investigat el cas no ha estat imparcial. Amb els seus escrits, assegura, el jutge va orientar l'acusació del sindicat d'ultradetra Manos Limpias. Per tot plegat demana la nul·litat d'aquest procés judicial.
Els arguments de l'acusació
L'acusació presentarà la recusació del membre de la sala Perfecto Andrés Ibáñez, perquè considera no té la imparcialitat necessària. Afirma que Andrés Ibáñez va dirigir una publicació on es va qualificar Manos Limpias de "plataforma d'ultradreta". La sala ja ha rebutjat aquesta petició, però Manos Limpias la tornarà a presentar.
En el seu escrit d'acusació, aquest sindicat sosté que en totes les seves actuacions Garzón "era perfectament conscient del fet que no hi tenia competència, de la prescripció dels delictes que perseguia, de la mort de víctimes i autors, de la creació d'una causa general en contra dels principis de legalitat, culpabilitat i personalitat, de la inaplicació del dret consuetudinari internacional i de la infracció en suma dels més elementals criteris de legalitat".
Per això, sol·liciten al Suprem que imposi a Garzón la pena de 24 mesos de multa, a raó de 30 euros al dia, així com 20 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic, amb pèrdua definitiva del càrrec que ostenta i amb la incapacitat per obtenir durant el temps de la condemna qualsevol ocupació o càrrec amb funcions jurisdiccionals o de govern dins del Poder Judicial, així com al pagament de les costes processals produïdes incloses les de l'acusació.
El jutge Baltasar Garzón és conegut mundialment per la seva lluita contra ETA i l'obertura de causes internacionals, com la que va permetre la detenció a Londres del dictador xilè Augusto Pinochet. Aquest nou procés ha aixecat una gran expectació. Entre el nombrós públic que ha assistit a la vista hi ha observadors internacionals pertanyents a organitzacions de drets humans. Segueixen la sessió més de 200 periodistes, una trentena dels quals de mitjans estrangers.
Tal com va passar en el judici per les escoltes del "cas Gürtel", la Plataforma de Suport a Garzón ha convocat concentracions a les portes del tribunal pel que consideren un "judici polític" contra l'únic magistrat que s'ha atrevit a portar als tribunals la dictadura de Francisco Franco.
Després d'aquesta vista prèvia, el judici començarà pròpiament el 31 de gener, quan s'espera que s'interrogui el jutge de l'Audiència Nacional, suspès cautelarment en les seves funcions al maig del 2010. Les sessions seguiran fins a mitjans de febrer.
La sala penal del Tribunal Suprem ha rebutjat més de la meitat dels testimonis sol·licitats pel jutge Baltasar Garzón. No declararan ni experts internacionals en jurisdicció universal ni el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza. La sala únicament va considerar pertinent la declaració de Garzón i d'una vintena de representants d'associacions de la memòria històrica.
