Barcelona

Twitter aposta per una política d'expansió en connivència amb la censura que pot malmetre la seva imatge

L'anunci de Twitter de reservar-se el dret a eliminar els missatges que no respectin la llei del país on s'escriuen no ha deixat la xarxa indiferent. Les protestes no s'han fet esperar pel que molts usuaris denuncien com una forma de censura. L'empresa diu que persegueixen complir amb la legalitat de cada país per poder ser-hi presents, una estratègia d'expansió que pot ser bona per a la butxaca però contrapruduent per a la seva imatge.

Eva ClotaActualitzat
Twitter està a punt de complir sis anys i té ganes de créixer. En els seus objectius hi ha el de passar d'una audiència de 100 milions d'usuaris actuals a més de 1.000 milions i això passa per estendre's a nous països i captar nous clients.

L'estratègia topa amb un mur amb el qual altres companyies d'internet ja s'han trobat abans: la forma d'entendre la llibertat d'expressió. Això ha fet que, per exemple, la popular xarxa social estigui bloquejada des del 2009 a la Xina o sota una estricta monotorització en molts altres punts del planeta.

D'aquí la decisió de "capar" a nivell nacional les piulades que una "entitat autoritzada" consideri fora de la llei.

El que no ha aclarit la companyia és qui serà considerat "entitat autoritzada" i com pensa portar a terme aquest control.

Com a contrapartida a aquest nou "ull" que vigila, Twitter ha desenvolupat una tecnologia que permetrà fer desaparèixer el contingut només en el país on s'està creuant la línia vermella, no a la resta del món.

La mesura proposada per Twitter no és una política gaire diferent que la que va adoptar Google, avenint-se a filtrar continguts per aconseguir expandir-se en països com la Xina. Tampoc ha de sorprendre que ho sigui tenint en compte que l'actual conseller general de Twitter, Alexander Macgillivray, va ajudar a dissenyar la política de censura del gegant de les cerques quan hi treballava.

Cau un mite


Twitter ha tingut un paper vital en moltes de les convulsions viscudes arreu del món els últims anys. La primera vegada que es va mostrar el seu poder va ser el 2009 a l'Iran, quan milers de joves van burlar a través de la xarxa el bloqueig de les autoritats en les protestes posteriors a les eleccions.

Tunísia o Egipte són altres exemples de com la xarxa social pot haver actuat com a espurna d'una revolució i moviments com els dels indignats han trobat també en internet el vehicle perfecte per difondre les seves idees.

Aquest oasi de llibertat veu ara minvats els seus límits i la xarxa ja ha aixecat la veu.


Anar al contingut