Madrid

Garzón nega haver vulnerat la llei d'amnistia per haver investigat els crims del franquisme

El jutge Baltasar Garzón, acusat de prevaricació pel sindicat ultradretà Manos Limpias per haver obert una investigació sobre els crims del franquisme, ha declarat davant del Tribunal Suprem. Ho ha fet després que, en la represa del judici, la sala ha desestimat per majoria la demanda de la fiscalia i la defensa del magistrat d'anul·lar la vista. Durant la seva declaració, el magistrat ha negat haver vulnerat la llei d'amnistia per haver volgut investigar les desaparicions del franquisme i ha insistit que la seva instrucció va ser correcta.

RedaccióActualitzat
El Tribunal Suprem ha desestimat la petició de la fiscalia i de la defensa perquè s'arxivi el judici a Baltasar Garzón pels crims del franquisme i, per tant, el judici s'ha reprès amb la declaració del magistrat, que afronta una petició de 20 anys d'inhabilitació per voler investigar els assassinats i desaparicions de la dictadura franquista sense, suposadament, tenir-hi competències.

Garzón, que ha hagut de treure's un altre cop la toga de magistrat i seure al banc dels acusats per declarar, ha dit que tenia l'"obligació" d'obrir un procediment penal atenent les peticions de les víctimes i que "va fer el que creia que havia de fer sense atendre ideologies". "Els jutges no estem per ideologies. Cadascun té la seva però aquí no hi havia ideologies; hi havia centenars de milers i milers de víctimes que no havien estat ateses en els seus drets."

D'altra banda, Garzón ha negat que se saltés la llei d'amnistia de l'any 1977 quan va tractar d'investigar els crims de la Guerra Civil i ha justificat la seva decisió perquè els delictes que volia investigar -delictes contra alts organisme de la "nació" i contra la Constitució- eren delictes "permanents". Es tractava de "crims contra la humanitat" que se segueixen produint en el temps i que no tenen "caràcter polític", ha assenyalat el jutge. "Per tant no era necessari ni tan sols aplicar o fer referència a la llei d'amnistia".

Durant l'interrogatori, on Baltasar Garzón només ha contestat les preguntes del ministeri fiscal i de la seva defensa, ha citat com a jurisprudència els judicis de Nuremberg contra els nazis. Segons Garzón, els fets tenen un contingut "pràcticament idèntic", ja que Franco tenia un "pla sistemàtic d'eliminació de milers de persones, d'ocultació de cadàvers o d'execucions extrajudicials". Sobre la petició del certificat de defunció de Francisco Franco i altres líders del règim, Baltasar Garzón ha dit que era l'única forma "legal i formal" de certificar la seva mort, tot i que la llei no ho requereix quan es tracta de fets "notoris".

Quan li han preguntat per què va rebutjar la querella pels assassinats de Paracuellos del Jarama durant la Guerra Civil, el jutge ha dit que en aquest cas "no hi havia delicte contra alts organismes de la nació" i que va remetre les peticions que va rebre als jutjats d'aquella localitat, que eren els òrgans als quals corresponia decidir si ho investigaven o no.

Així mateix, durant la seva declaració, Baltasar Garzón ha afirmat que des que va rebre les denúncies al desembre del 2006 i fins a finals del 2008 no va practicar cap diligència. I no ho va fer perquè encara no havia decidit si era competent o no per instruir la causa. Durant aquest període de temps -abans de dictar la polèmica acta del 16 d'octubre del 2008 en què va obrir un procés penal contra els membres de l'"Alçament Nacional" del 1936- l'acusat ha dit que va comptar amb l'"aquiescència" del ministeri fiscal, que no es va oposar a cap de les seves provisions. No obstant això, Garzón també ha tingut paraules dures per a la fiscalia, que es va oposar de manera fèrria i reiterada a la investigació oberta pel jutge.  

Ara, tant la defensa de Garzón com la fiscalia han demanat la nul·litat del judici. Han invocat l'anomenada "doctrina Botín", segons la qual l'acusació popular, el sindicat d'ultradreta Manos Limpias, no és suficient si en la causa no hi són presents ni el ministeri públic ni cap afectat directe. A més a més, l'advocat de Garzón volia que es declaressin nul·les totes les actuacions de l'instructor del cas, el jutge Luciano Varela, en considerar que va reorientar els escrits dels acusadors.

La vista continuarà aquest dimecres al Suprem, on Garzón ja va haver de donar explicacions per un altre cas, el de les escoltes del "cas Gürtel". També se l'acusava de prevaricació per haver ordenat intervenir les converses entre els principals caps de la trama Gürtel i els seus advocats. A més a més de tot plegat, Garzón té una altra causa pendent: se l'acusa de suborn impropi en el finançament d'uns cursos que va fer a Nova York.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut