Ahir a l'"Àgora", parlant de la cimera del Consell Europeu de Brussel·les, vam fer esment de l'enxampada de passerell que les càmeres li havien fet al debutant Mariano Rajoy. A peu dret, abans de començar una reunió, parlant amb un altre cap de govern present a la reunió, el nou primer ministre espanyol li deia que la reforma laboral que està al caure li costarà una vaga.

Alfredo Pastor i Germà Bel, els dos catedràtics d'Economia que eren presents al programa, no creuen que, tal com està el pati, l'anunci de la reforma dugui els sindicats a sortir al carrer en una jornada de vaga. Pastor, sibil·lí com a home que ha tocat poder, va reblar dient que malament rai si Rajoy fa una reforma que no fa enfadar els sindicats, perquè voldrà dir que és de mitges tintes.

Vaig preguntar, i vaig fer opinar als meus convidats, sabent la notícia però sense que cap dels tres no haguéssim vist les imatges que havien passat al "TN vespre". Quan, després del programa, les vaig veure, vaig tenir tota la sensació –digueu-me mal pensat- que Rajoy deixa exactament allò perquè l'enregistressin. Sembla, fins i tot, que de cua d'ull mira a veure si l'estan enregistrant.

La gravació li dóna, davant d'Europa i dels ciutadans, la imatge de polític dur que ell mateix deu considerar que ha de reforçar. Li convé presentar-se com un home ferm, valent, que no claudica. I per això em malfio que tota aquesta escena sigui un oblit d'un polític amb la guàrdia baixa. No m'ho empasso Em sembla calculadament espontani.